La neta del senyor Linh, de Philippe Claudel. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

La Flora ens ha fet conèixer aquest petit llibre que és una joia psicoanalítica, arriba a l’ànima i remou les consciències amb un tema encara molt actual.

El Sr. Linh, un exemple clínic preciós de com una persona pot remuntar la seva vida quan el rés és absolut i res no queda del seu entorn després d’un trauma terrible. Adherir-se com es pot a la pulsió de vida, com diria Freud.

L’inconscient està marcat per les experiències, Freud en diu les empremtes nèmiques. L’inconscient està estructurat com un llenguatge perquè té la forma del llenguatge, és a dir una cadena amb metàfores i metonímies. Quan es produeix quelcom de l’impacte traumàtic, aquesta cadena es trenca i apareix un forat. És com una xarxa que s’estripa i en el lloc del forat s’hi posa el deliri que estabilitza. És a dir, el Sr. Linh, davant l’impacte terrible que presencia, quelcom que no es pot suportar, el psiquisme reacciona intentant sargir el forat amb el deliri. La nina es convertirà en la néta perduda i distorsionant la realitat continuarà vivint i cuidant-la, serà el motor del seu desig. La nina- néta imaginada, omplirà el forat de la pèrdua i continuarà funcionant la pulsió de vida com diria Freud.

És molt bonic l’exemple perquè per a Winicott, la nina és l’objecte intermediari. Els bebès després de la plenitud d’estar dins la mare, s’hi han de separar (Otto Ranck, té un llibre titulat “El trauma del nacimiento”) i apareix una pèrdua. Nosaltres estem fets de pèrdues, sempre hi ha una pèrdua entre el fet real, el record i la paraula i aquesta pèrdua del ventre de la mare, el bebè l’omple amb un objecte intermediari: els ninos de peluix, el xumet, el dit que xucla, el llençol que també xucla... que el calmen. El Sr. Linh, omple el forat terrible de la mort de la seva neta, la seva família i la destrucció del seu poble, distorsionant de la realitat amb un imaginari que el farà poder continuar vivint.

Lacan diferencia entre la NECESSITAT fisiològica, LA DEMANDA i el DESIG.

LA DEMANDA és la demanda de presència. Té a veure amb la demanda que fa el bebè, el reclam amb el plor quan encara no hi ha paraules i amb les manifestacions afectives i “pataletes” quan ja és més gran. En realitat és una demanda d’amor que farem tota la vida per omplir un buit, una pèrdua que mai es tanca.

El Sr. Linh, arriba a una ciutat avançada, capitalista, neta i polida que només es guia per l’ordre, la raó i la imatge; perdent de vista les demandes d’amor més íntimes de les persones, el caliu de l’altre, les seves paraules i les demandes d’afecte.