Crucifeminació, de Manuel de Pedrolo. Una aportació psicoanalítica. (Mercè Rigo).

Manuel de Pedrolo, en aquesta novel·la original i visionària, CRUCIFEMINACIÓ, fa una crítica mordaç sobre els mites i les religions i el poder que han exercit les autoritats eclesiàstiques, civils i militars “i també notoris i incrèduls que seran garantia imparcial davant del poble”  perquè es formin i perdurin,: “No  servim Déu, sinó que ens en servim per tal d’ alimentar la nostra vanitat, la nostra influència, el nostre poder” (p. 141)

 

Sigmund  Freud , en la seva obra “Totem i Tabú” es pregunta sobre els sistemes de pensament  per explicar exhaustivament el món: l’ animisme, la religió i la visió científica.

Així com una criatura en els primers anys de la seva infància té el pensament màgic, l’omnipotència de les idees en  que tot és possible si ho imagina: fades, monstres, aventures etz, ; la humanitat  ha fet històries imaginàries per omplir el forat del  què és desconegut.  El neuròtic imagina, com en la màgia,  que el que pensa i sent, és cert sense importar-li si coincideix amb la realitat. En el pensament religiós, l’ omnipotència del pensament,  atribueix  a un déu o als déus aquesta omnipotència que a  l’ individu li manca  i és a través de les   pregàries i adoracions, que intenta accedir a  l’ impossible. “Sempre hi ha engany-diu el forense- Ha comprés que l’ animal humà, el necessita, el busca i més content estarà com més s’ elaborin misteris, doctrines i cerimonials..” (p. 73)

Mircea Eliade, filòsof,  un dels  fundadors de l’ estudi de la historia moderna de les religions, va elaborar una visió comparativa entre elles, trobant relacions de proximitat entre diferents cultures i moments històrics. Moltes religions de diferents pobles, tenen els mateixos mites que es van repetint, canviant segons l’ època,  la història, les cultures i les civilitzacions. En el centre mateix de la experiència religiosa, Eliade va situar el que és SAGRAT , com l’ experiència primordial del Homo religiosus.

Claude Lévi- Strauss,  antropòleg, deia que el mite té tres característiques:

-Tracta d’ una pregunta existencial: la creació de la terra, la mort, el naixement...

-Està fet de contraris: creació contra destrucció, vida-mort, bé contra el mal, àngels i dimonis etz

-Proporciona la reconciliació d’ aquests contraris a la fi de rebaixar la nostra ANGOIXA davant el que és desconegut.

Per a l’antropòleg  Malinowski, els mites tenen a veure amb  tots els aspectes de la nostra vida i amb  les nostres creences. Son narracions fonamentals, i responen a preguntes bàsiques de la nostra existència, la raó del perquè existim i el que ens rodeja. Existeixen mites religiosos (el naixement dels déus) polítics (com el naixement de Roma) o de temes particulars  .

 Pedrolo, fa una crítica mordaç,  al final de l’ obra  en la NOTA, de com els texts canònics: (les màquines d’ escriure, el forense els tocòlegs,  que ho certifiquen) “noranta-sis obres que historien la vida” (p. 154),  sovint han sigut imposats com DOGMES,  i  com el llenguatge escrit i oral pot desvirtuar i  esllavissar  un fet, que pel sol fet de ser parlat o escrit ,  passa   a l’ ordre de la interpretació, contaminat per les creences. “Caldrà que els metges certifiquin per escrit l’ himen intacte perquè no es pugui acusar  l ‘església d’ haver elaborat llegendes fins convertir-les en història ”  però no deixa que ningú ho comprovi. (p.69) “L’ assegurança que entraran a la història per la porta gran, aquella, que un cop ha estat oberta ja ningú no pot tancar”  (p. 74)

Interessantíssima la imatge  del sexe del DEFINITIU, substituït per una   femella  “contravenint els designis de la divinitat que ha ofert un mascle a través de la verge escollida...on no pot haver salvador sense atributs baronívols (p.67) de la que se n’ha d’ amagar la fenedura (p. 81) La fenedura, el tall,  la manca de penis, definit per Freud com la castració, no és la falta de l’ òrgan biològic sinó que simbòlicament representa la  falta, el forat, la pregunta sobre el que es desconegut, que el DOGMA I EL  MITE  intenten tapar tancant el que ens és inaccessible per a la humanitat, convertint-lo en VERITATS ABSOLUTES.. Preciosa la imatge de l’ himen intacte (no hi ha esquerda, no hi ha forat ni castració) i a més Trilobulat que podria ser la representació del que serà el seu fill DEFINITIU: Tres persones en una, Pare Fill i Esperit sant.

Pedrolo acaba amb aquest text que atribueix al llibre “La inversió paradigmàtica”

Què hi ha d’ invertit en el relat i què de paradigmàtic (de model de recerca)

“Ara la mare ja no és l’ accident necessari, ans la substància, contingent que en transposar l’ ordre, obre de nou el cicle de la creació a la llibertat. La crucifeminació elimina el protagonisme constrenyedor del fill, i, doncs, situa el centre de la realitat en l’ acte generador de la font, de l’ origen, de la matriu eterna. Desapareix l’ opacitat que facilita la noció de transcendència i s’integra la immanència d’un procés evolutiu que essent un, és, alhora, múltiple en la seva transitorietat. L’ home, té altre cop la paraula” (p. 155)

El MITE, un relat explicatiu, simbòlic i dinàmic, té la facultat de transcendir, ultrapassar, tenir conseqüències , però també té a veure amb la immanència, el que és inherent al propi psiquisme que tots els pobles han necessitat. Una immanència que Pedrolo es planteja com múltiple i transcendent que ens portarà al camí del propi desig.