El gat negre i altres narracions, d'Edgar Allan Poe. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

 

Poe (1809-1849) va descriure meravellosament el psiquisme humà abans del naixement de Freud ( 1856- 1939) i per descomptat abans que publiqués les seves obres.

Freud, un gran lector, va llegir Poe, portat a Europa per la traducció de Boudelaire ?  I que en va extreure dels seus relats per a construir la teoria psicoanalítica?

No ho sabem, però així com  sabem que Lacan ,en el segle XX, el va llegir i va utilitzar el conte  “La carta robada” per a  il·lustrar la teoria;  Freud sembla utilitzar molts recursos i idees de la narrativa i dels personatges de Poe.

_ La hipnosi. “La veritat sobre el cas del senyor Valdemar” . Freud va començar tractant als seus pacients amb la hipnosi,  seguint al seu mestre  Charcot. Va ser  abandonada, més endavant per l’associació lliure, per a no influir en les pacients.

-El meticulós  exercici d’associació lliure , les facultats analítiques que diu Poe, a “Els crims del carrer Morgue”; on a través de fer associacions, de vegades molt allunyades de significat, arriben a una veritat; que s’utilitza en la psicoanàlisi.

- El jeroglífic que William Legrand, desxifra per a trobar el tresor a “L’escarabat  d’or”. Jeroglífic que es desxifra a l’inconscient, a través de les associacions lliures, fent-ne una cadena de significants encriptats,  lletres,  a la psicoanàlisi.

-El que és sinistre. Les escenes que remouen l’estómac de Poe: Treure un ull al gat, fluix groguenc sota les parpelles del senyor Valdemar... Per a Freud “aquella sort d’espantós que afecta  les coses conegudes i familiars des de temps enrere” (Paradís, 1995:115) que apareix en el moment en què els límits entre la fantasia i la realitat es presenten difusos.

-El tema de la PERVESITAT  “és un dels impulsos primordials del cor humà...una de les facultats primàries indivisibles, un dels sentiments que dirigeixen el caràcter de l’home”. Que Poe ens descriu, en el seu conte “El gat negre”.

Un protagonista que amb un monòleg,  recorda els fets que el portaran al patíbul. Dòcil i bo de caràcter durant la infància, esdevé un home violent i pervers a conseqüència de l’alcohol. Sabem que Poe va ser alcohòlic i sembla que  va morir de Delirium Tremens

La perversió, aquest costat fosc de la humanitat, que sorgeix a nivell legal, quan la llei desapareix, en les guerres. Aquest gaudir fins l’infinit, que destrueix i ens mortifica, es escollida per Freud de la Psiquiatria clàssica per a explicar-nos que els símptomes, no neixen d’una pulsió sexual que en diríem normal, sinó que sorgeixen de pulsions perverses, difractades per la consciència.

Freud ens diu que la neurosi, amb els seus símptomes, és  el negatiu de la perversió..

“Un dels impulsos primordials del cor humà”, pot ser dominat per la neurosi.