Criatures extraordinàries, de Tracy Chevalier. Una aproximació psicoanalítica (Merce Rigo)

 

M’agradaria pensar en les dones que escullen la seva sexualitat  com una opció de llibertat.

Potser és arriscat pensar que l’ Elisabeth i la Mary varen escollir no casar-se, si tenim en compte  les condicions socials de l’ època, però si és cert que varen escollir  un camí poc apropiat en les dones del segle XIX.

És interessant pensar  en Teresa de Ávila , que en el segle XV,  va apostar per l’ autogestió dels convents,  prescindint dels homes perquè aquests les portaven al desastre, exigint  que la dona no fos governada  pel domini  masculí.

“Si las monjas mujeres al fin, y flacas, pueden orar por sí mismas, es que son independientes ante Dios, señoras de sí mismas, sin necesidad del “magisterio” superior de los varones”

“No hagan caso de la opinión del gremio sacerdotal, medio letrado. No son tiempos de creer a todos sino a los que viereis van conforme a la vida de Cristo”. (Això escriu en el llibre: Camí de perfecció, com consell per a les dotze dones que inicien la reforma-fundació del Nou Carmel).

Una minoria de dones a partir de l’ edat mitjana, conscients de la subordinació a l’ home, varen optar per la vida religiosa on podien llegir, escriure i organitzar-se. En els  moviments religiosos de les beguines, les dones  optaven per una realització personal, una alternativa més desitjable per al seu treball intel·lectual.

Teresa de Ávila els hi diu a les seves monges que entren al Convent i dubten de la seva decisió:

“Miedo he que nace de dos cosas: u que ellas no tomaron este estado por solo Él u que que después de tomado no conocen la gran merced que Dios les ha hecho en escogerles para Sí y libralas de estar sujetas a un hombre que muchas veces les acaba la vida y plega a Dios no sea también el alma”

La màxima de Teresa que diu “Lee y conducirás, no leas y serás conducido”, és la màxima que escolliran com filosofia de vida les protagonistes de “Criatures extraordinàries”. Malgrat la diferència cultural les dues optaran pel coneixement i la investigació.

Christine de Pisan o Cristina di Tomasso da Pizzano , nascuda a la República de Venècia l’ any 1364, també fou una poeta i filòsofa francesa d’ ascendència italiana que discutia amb els homes intel·lectuals de l’ època sobre temes de la condició de la dona.

A “La ciutat de les dames”, escriu:

”El teu pare, gran astrònom i filòsof, no pensava que les ciències poguessin corrompre les dones: al contrari, l’ alegrava de veure la teva disposició per les lletres. Són els perjudicis femenins de la teva mare els que t’han privat, a la teva joventut, d’ aprofundir i d’ ampliar els teus coneixements, perquè ella volia confinar-te en els treballs de l’ agulla, que son l’ocupació habitual de les dones. Però com diu el proverbi “Si foragiteu el natural, torna de rebot”. Alguna oposició que va fer la teva mare a la teva inclinació a l’ estudi no va poder impedir que les teves disposicions naturals en recollissin algunes gotetes. Jo no penso que creguis haver estat pervertida pel teu saber, sinó que, al contrari. L’ estimes com un gran tresor”

Potser aquí Christine ens parla del que en diem els psicoanalistes, el seu desig decidit. Aqueta empenta, que malgrat les dificultats, duu als homes i les dones a buscar el propi destí.