Els viatges d'Ibn Battuta (Alícia Gili)
CARACTERÍSTIQUES DEL VIATGE D’IBN BATTUTA
v Llibre de viatges: diari de viatges o rihla. Llibre dictat per ell a un escriptor jove desprès de passar tota la informació que tenia sobre el Malí i altres regnes al Soldà de Fez. aquest ordenà recollir per escrit els viatges de Battuta per divertir a la família i amics amb el recull dels seus viatges.
v viatge als llocs sants del mon musulmà.
Ø Viatge perceptiu a la Meca ( 4 cops)
Ø Viatge al regne de Malí recorrent el Níger fins a Timboutou i varies ciutats de la corba del Níger
Ø Viatge costa oriental africana
Ø viatge a orient Índia i Xina
v Caràcter dels viatges:
Ø Parteix als 20 anys al 1325 per fer el pelegrinatge perceptiu a la Meca. Durant el seu viatge es casarà diversos cops i tindrà diversos fills, que molts cops fan gran part dels recorreguts amb ell. Sovint es veurà atacat per lladres pirates i tindrà que suportar tempestes al mar i de sorra. Cau malalt molts cops i està en perill de mor diversos cops.
Ø Recorre el nord d’Àfrica fins al Caire primer sol i desprès s’uneix a una caravana de comerciants i peregrins, va recórrer uns 2500 km en 8 o nou mesos
Ø Al Caire i Alexandria decideix fer turisme i investigar sobre les fons del Nil, però les fronteres amb el regne de Núbia està tancada per conflictes amb Egipte i ha de desistir. tanmateix descriu alguns llocs com les piràmides de Gizez de forma errònia. Les descripcions errònies es repetiren sovint de llocs on no havia estat i que recollia les descripcions d’altres. Per això fou acusat d’impostor per alguns erudits.
Ø Desprès d’arribar a la Meca i de quedar-se durant un any estudiant continua visitant diferents regnes de pròxim orient i vers el 1328 es dirigeix al mar Roig i descendeix en Dow per l’Índic parant a les ciutats costaneres.
Ø Els viatges en Dow necessitaven dels vents monzònics per avançar.
Ø Durant el seu viatge recorregué el territori swahili que segons la seva pròpia descripció eren la majoria africans, on havia una aristocràcia àrab formada per comerciants musulmans casats amb dones africanes.
Ø Eren ciutats prosperes que dominaven el comerç de l’Índic i on trobava cases de varis pisos de pedra, amb sedes robes de cotó, porcellana xinesa, i fins i tot sistemes de canalització i desaigue. malgrat tot la majoria de població no parlava l’àrab sinó el swahili, llengua bantu amb fortes influències àrabs. Battuta és queixa ( al igual que desprès es queixarà al regne de Malí) que el seguiment dels preceptes religiosos és molt laxa en els països islàmics africans
Ø Visita primer Zeila ciutat cristiana d’Etiòpia, però amb una forta comunitat musulmana. Mogadiscio a Somàlia, Lamu, Mombassa, Zanzíbar, Kilwa entre altres. Destaquen al llarg del seu recorregut les seves descripcions geogràfiques, econòmiques socials, i culturals. En alguns casos molt minucioses, com per exemple la descripcions dels cocos, on fa una llista de totes les aplicacions de cada una de les seves parts, per cuinar, per fer cordes, per fer begudes, per oli de llums, ect.
Ø Desprès tornarà vers al nord, tornant a passar per la Meca, fent un recorregut per Àsia, que el portaria finalment a la Índia on exerciria de diplomàtic pel Solda de Delhi i en nou seu visitaria la Xina, i també Ceilan i les illes Maldives, on exerciria un temps de governador.
Ø Vers al 1349 retornà Fez i desprès d’un petit viatge al Àndalus, decideix visitar el regne de Malí. Durant la seva estada al Caire tingué noticies d’un Soldà de Malí que havia ( Mansa Musa) que havia depreciat el valor del or a Egipte per varis anys a causa dels donatius de caritat que va fer esplendorosos, en el seu viatge a la Meca. també tingué noticies de que la caravana d’aquest soldà portava altres matèries precioses. Això interessà molt a Battuta i decidí a travessar el desert per arribar al Malí al 1353. Des de Sigilmasa va anar a Taghaza on veié el comerç de sal amb l’Àfrica subsahariana a canvi del matèries precioses com or, ivori, esclaus, ect. A Malí visità diverses ciutats com Gao o Timbouctou, i es meravellà de la riquesa, de la capacitat de control del imperi que exercia l’estat però es torna a queixar de la manca de observació de les regles de l’islam.
Ø Tornà de nou a Fez on relatà tots els seus coneixements al Soldà i aquest manà escriure el seu relat de viatges o Rilha.
Ø Exerceix en primer lloc de comerciant
Ø Segueix les rutes caravaneres, sense especial dificultats seguint posades i paradors
Ø Viatge amb mercaderies i es dedica al comerç
Ø Viatge amb les dones i fills
Ø Durant períodes llargs exerceix càrrecs polítics i diplomàtics per diferents governants musulmans que coneix en els seus viatges ( Índia, Governador de Illes Maldives, Xina)
Ø Viatge a través de rutes prefixades amb sistemes de paradors, i a través de la hospitalitat islàmica, per la gent que viatge als llocs sants i a través sempre del món islàmic, per la qual cosa malgrat l’amplitud dels seus viatges no té moltes de les dificultats que és troben els viatger europeus del XIX
Ø Va recórrer en 28 anys gaire bé ininterromputs 120.000 quilometres
v Característiques del llibre:
Ø És un llibre de viatges
Ø Dona dades comercials, geogràfiques, culturals i econòmiques
Ø fa descripcions detallades de les ciutats i pobles que troba sobre tot a nivell comercial i polític i diplomàtic
Ø Entra en contacte sempre amb societats islàmiques
v Recerca del Nil:
Ø En els seus viatges pel regne de Malí considera la possibilitat que el Níger sigui el Nil
Ø Durant el seu viatge pel Caire vol estudiar i explorar el Nil però els conflictes fronterers entre Egipte i el Regne de Núbia no li van permetre acabar l’exploració.
v Cronologia i ruta del viatge
v Anècdota: Una de les primeres descripcions d’un Hipopòtam o cavall d’aigua:
Ø Una vegada arribats al canal vaig contemplar a prop de la ribera setze bèsties , de natura enorme, que hem van deixar fascinat y vaig pensar que es tractaria d’elefants, els quals per allí abundaven molt, però desprès vaig veure que entraven al riu i vaig dir Abu Bakr Ya’qub:
- Que animals són aquests? Ell hem va respondre
- Es tracta de cavalls de riu ( hipopòtams ) que havien surtin a pastar al riu.
Son més grossos que els cavalls, tenen crineres i cues i els seus caps s’assemblen a la dels equins, però les potes semblen d’elefant. En un altra ocasió vaig poder tornar a veure aquests animals, quan navegàvem pel Nil des de Timboutou fins a Kaw-Kaw [Gao]; nedaven per l’aigua, aixecaven els caps i rebufaven, fins al punt que els remers es van espantar i s’aproparen a la vorera per no acabar enfonsant-se
Nota: Los fragmentos citados de la obra están extraídos de la obra "Ibn Battûta. A través del Islam", Introd. y traducción de Serafín Fanjul y Federico Arbós, Alianza Universidad, 502, Madrid 1989
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada