Madame Bovary, de Gustave Flaubert. Biografía. (María Sánchez)

 

Va néixer a Ruen-Alta Normandia, el 12 de desembre de 1821 i a Croisset- Baixa Normadia, 8 de maig de 1880, on hi  va morir. Està considerat un dels millors novel·listes occidentals i és conegut principalment per la seva novel.la Madame Bovary i per la seva escrupulosa devoció al seu art i estil, cercant sempre “la paraula justa”.

Era el segon fill de Achille Cléophas i de Anna Justine. El pare de Flaubert, cirurgià en cap de l´hospital de Ruen, va servir de model per al personatge del doctor Larivière a Madame Bovary. La seva mare estava emparentada amb algunes de les més antigues famílies de Normandia.

El 16 de maig de 1832 va ingressar en el Col·legi Reial de Ruen, on va cursar estudis sense massa entusiasme. Era considerat mandrós, malgrat  això, es va iniciar en la literatura als onze anys, Durant l´estiu de 1836 va conèixer Élise Schlésinger a Trouville; i aquesta trobada el va marcar profundament, especialment en la seva novel.la “L’ Educació sentimental”.

En el sorteig del servei militar va resultar exempt i va iniciar sense gaire convicció els estudis de Dret a Paris. Durant la seva joventut estava ple de vigor i, malgrat la seva timidesa, posseïa una certa gràcia, era entusiasta i individualista i aparentment no tenia gaire ambicions. Va conèixer Victor Hugo i a finals de 1849 va viatjar amb ell pels Pirineus i Còrsega. De tornada a Paris, va viure de les rendes del seu patrimoni i va acabar abandonant els estudis de Dret amb el pretext de recuperar-se d´un accés d’epilèpsia, mal que sempre es va esforçar per ocultar i va abandonar Paris per retornar a Croisset, on va viure amb la seva mare i més endavant amb la seva neboda. Aquesta propietat, una casa en una agradable parcel·la a la vora del Sena, va ser la llar de Flaubert fins el final del seus dies. Aquí és on va començar els seus primers treballs literaris.

En 1846 moren el seu pare i la seva germana, dos mesos després de que emmalaltissin. Flaubert es va fer càrrec de la seva neboda. Va començar una turmentosa relació amb la poetessa Louise Colet (1810-1876), que va durar deu anys i de la que va resultar una importantíssima correspondència. Aquesta és l´única relació sentimental d´importància en la vida de Flaubert., que mai es va casar.

A Paris va assistir a la Revolució de 1848 i el 12 de setembre de 1849, va escriure la primera versió de La Temptació de San Antoni.

Va viatjar per Orient i el 1851 va començar a escriure Madame Bovary. Va necessitar 56 mesos per escriure-la, que va ser publicada per primer cop en format de fulletó a la Revue de Paris, a 1857.  Les autoritats varen iniciar accions legals contra l’ editorial i l´autor, acusats d´atemptar contra la moralitat, però van ser declarats innocents, a diferència de Baudelaire, a qui el mateix tribunal havia condemnat per les mateixes raons per la seva obra “Les fleurs du mal”, publicada el mateix any.

Quan Madame Bovary va aparèixer en format de llibre va rebre una càlida acollida. Flaubert va poder pagar-se una visita a Cartago a fi de documentar-se per la propera obra: Salambó.  Fins el 1870 Flaubert havia estat relativament feliç però aviat va començar a patir una sèrie de desgràcies, ja que durant la guerra Franco-Prussiana, el 1870, els soldats prussians van ocupar casa seva i va començar a patir malalties nervioses.

La mort o la incomprensió el van allunyar de les seves amistats. Al 1872 va perdre la seva mare i fins llavors la seva bona situació econòmica va empitjorar. La seva neboda Mme. Coomville, el cuidava. En aquell moment va iniciar una relació d’íntima amistat amb George Sand, amb la que va mantenir una intensa correspondència d’immens interès artístic alhora que es veia amb coneguts parisencs com Émile Zola, Daudet, Turguenev, Edmond Rostand, però Flaubert continuavaava  consumit per la desolació i la malenconia.

Flaubert va envellir ràpidament a partir de 1870. Semblava un ancià quan va morir a 1880, a l´edat de 58 anys d´una hemorràgia cerebral.

El seu caràcter tenia peculiaritats: era tímid i fins i tor extremadament sensible i arrogant., passava del silenci a una vergonyosa i intensa verborrea: oscil·lava entre una desesperació poc menys que nihilista i una vitalitat i “joie de vivre” . En termes psicoanalítics podríem parlar d´una possible bipolaritat maníaco-depressiva, com marcaven la seva tendència a la soledat i retraïment social.. Les mateixes incoherències marcaven el seu físic: tenia una fisonomia robusta però va patir una molesta epilèpsia des de la infantesa, era alhora un neuròtic obsessionat per l´escriptura, pretext de les seves depressions i entusiasmes.

Aquesta mena de “gegantí” va ser secretament minat per la misantropia i el disgust per la vida. El seu posicionament antiburgés va influenciar en tota la seva obra, menyspreava  la mediocritat, la vulgaritat, “el adocenamiento”, el materialisme del burgés a més dels seu hàbits, la falta d intel·ligència, el seu menyspreu  per la bellesa amb tanta intensitat que ha estat comparat amb un asceta.

 

 

FLAUBERT I LA SEVA OBRA

 

La novel.la moderna apareix en un moment en que aconsegueix independitzar-se de la poesia i constituir-se en gènere literari independent.

Es el gènere més representatiu de la societat burgesa i aspira a ser l’ epopeia d´un temps històric que ha trencat la unitat existent entre l’ heroi i la societat. A l´allunyar-se de l’ epopeia, la novel.la s´allunya de si mateixa i la forma es dissol. Els novel·listes no viuen la vida real, sinó que la observen, NO CONTEN, DESCRIUEN.

 

Per entendre Flaubert s´ha de conèixer els llaços que va mantenir amb la seva família, amb la que sempre va estar molt unit, i en ella es refugia en els moments difícils, com en el procés de Madame Bovary.

Flaubert va passar la seva infància en un hospital i aquesta dada va deixar una profunda empremta en la seva vida i la seva obra. Del pare, metge, observem un esperit d´observació científica en la seva escriptura.

De la seva època d´amistat intensa amb Louise Colet, que va ser la seva musa i amant, és clau pel coneixement no solament de Madame Bovary, sinó del concepte de l’ art que té l´autor. Louise era una dona molt bonica, estava molt relacionada amb els medis literaris i era onze anys per gran que Flaubert.  Per sota d aquesta presència física imponent s´amagava un home dèbil i amb necessitat de protecció i de cura maternal. Les seves relacions amb Louise van durar vuit anys i al 1885 es va produir la ruptura definitiva.

Aquesta relació li pot haver servit de model, en part, per Madame Bovary. A la vida de Flaubert, la dona només té un paper  sensual i literari, tret comú en els escriptors que s´obren a la vida literària i pels quals l´amor deixa de ser la flama divina que havia en els romàntics.

Quan a Flaubert se li preguntava a qui representaven els personatges de la seva novel.la solia respondre : MADAME BOVARY C´EST MOI”, , el qual ens diu fins a quin punt s´identificava amb les seves criatures literàries.

Flaubert escriu amb un escalpel, com si fos el seu pare, metge, :_ ciència, esperit d´observació, maduresa, força, duresa en els caràcters.