Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

 

Lewis Carroll, pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson (1832-1898), sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor, es va avançar  de forma sorprenent al pensament  del segle XX

En el segle següent, Freud, creador de la teoria de la psicoanàlisi, va definir els somnis com representacions de l'inconscient.

 Virginia Woolf,  una figura significativa de la societat literària de Londres, va ser representant de l'escola de Bloomsbury. El grup, que es va donar a conèixer  per la broma sonada de Dreadnought (1910) en que es van disfressar d' abisinis i se'n varen riure de l'Armada britànica; un d' ells era psicoanalista i tots, reaccionaris a la moral victoriana i al realisme del segle XIX.  Virgínia, que com tot el grup es va interessar per l'obra de Carroll, va fer la introducció de  les seves obres complertes. Trencadora i innovadora, va posar l'accent en el monòleg interior (molt utilitzat com hem vist per Carroll en el personatge d'Alícia) en l'associació lliure i a utilitzar  símbols, imatges oníriques i metàfores en el llenguatge.

 I el surrealisme començat l'any 1924 a París amb " El Manifest Surrealista" d' André Breton, després de la guerra del 14, va creure que exigia un art nou, capaç de poder comprendre la humanitat en la seva totalitat. Coneixedor de la psicoanàlisi, va pensar  en la possibilitat com mètode de creació artística i va tenir un gran interès, com tots els surrealistes (Dalí en va il·lustrar l'obra) per l'Alícia en el país de les meravelles".

Els somnis varen ser estudiats per Freud, i presentats al lector en l' obra "La interpretació dels somnis" l'any 1900. Un intent d'aproximar-se als somnis de manera científica.

 Si bé en un principi creia que els somnis són formes de realització de desitjos, més endavant  a "Més enllà del principi del plaer" (1920) i després de molts anys d'experiència clínica, va arribar a la conclusió que eren una representació de l'inconscient. Les formes de l'inconscient, presentat de forma desordenada, sovint sinistre i xocant, censurat per la consciència, que en els moments de la son, es relaxa i permet que es traspassi al preconscient.

L'inconscient  distorsiona i altera el significat de la seva informació al preconscient, produint un CONTINGUT MANIFEST que en realitat amaga EL CONTINGUT LATENT, que només es podrà conèixer fent un treball del somni en l'anàlisi.   Freud va analitzar els somnis i el seu contingut, a través de l'estudi de la CONDENSACIÓ (múltiples imatges es condensen en una sola) i el DESPLAÇAMENT (els fets són desplaçats en llocs i situacions estranyes per a nosaltres.)

Lacan, posteriorment analitzarà els somnis a través del relat que  fa el pacient. Ens dirà : " l'inconscient està estructurat com un llenguatge".  Analitzarà les paraules i frases, i de la CONDENSACIÓ en dirà MATÀFORA i del DESPLAÇAMENT  en dirà METONÍMIA.

El somni relatat, il·lògic, de vegades sinistre i absurd, que tant varen interessar als surrealistes, amb els seus jocs de paraules  i d'imatges,  seran el material  que amb cadenes de paraules, paraules condensades sense significació i associacions lliures , sovint llunyanes al significat  del contingut del somni, ens portaran al seu desxiframent, com en un jeroglífic.

 

Lewis Carroll, sense saber-ho, sabia de l'inconscient. El  somni d' Alícia

està ple de jocs de paraules que serien un bon material per a un psicoanalista i el seu pacient:

 "Sabeu per què li diuen LLUUS?

-Perquè EN-LLUS-TRA les botes i les sabates "

Parlant amb "la falsa tortuga de mar" dels lluços, que ella associa en quan se'ls ha menjat: "Tenen la cua dins la boca i estan voltats de trossets de pa", es desplacen a "les sabates llustroses amb el betum"

"Si jo hagués estat lluç- digué l' Alícia-...hauria dit al CAPGRÒS: "retireu-vos, si us plau: no us hi volem"

La tortuga de mar contesta: "Em penso que no serà pas sense CAPGRÒS motiu.

-voleu dir CAP GROS motiu? -digué l' Alícia.

El CAPGRÓS, i els LLUÇOS, animals, que es desplacen a través de la cadena de significants en LLUSTRAR I CAP GROS motiu,  paraules amb una significació molt allunyada a la seva original, crearan en el llenguatge la sensació de la sorpresa i de l' absurd. La sorpresa que un pacient en el seu anàlisi, descobreix  com en una xarxa que es va encadenant, aspectes propis desconeguts.

Freud amb la seva teoria, ens va avisar de com les pulsions mortíferes i el gaudi de la humanitat poden capgirar totes les teories de la raó. 

-Bé, he fet de manera de dir: "Què li donarem a la pastoreta", però em sortia tot canviat (p. 50).

L'Alícia, la nena filòsofa, es fa preguntes, diu que: No pot tornar a l'ahir perquè ja és una persona diferent". Molt lluny del pensament cartesià actual d'enaltiment a la raó, es diu: "Què estrany és tot, ...Era la mateixa, jo, quan m'he llevat? Gairebé diria que puc recordar-me d'haver-me sentit una mica diferent. Però si no sóc la mateixa, aleshores cal preguntar: Qui Mare de Déu sóc? Ah! Aquest és el gran trencaclosques. (p.18)

Lewis Carroll diu al final de la seva vida: "Me n'alegro que els meus llibres produeixin plaer, però no és una lectura saludable."

Saber que "No vull caminar entre bojos -va dir l' Alícia- Oh, no pots fer-hi res- va respondre el gat- Tots estem bojos aquí", No tothom hi està disposat