Camí de Sirga, de Jesús Moncada (David Gómez)
Què fa tan interessant Camí de Sirga d’en Jesús Moncada?
Sens dubte els temes que planteja la novel·la en referència a la memòria col·lectiva son un dels punts forts de la trama, que ens porta de la mà al llarg de la història de Mequinensa. L’autor ho fa amb coneixement de causa, ja que va néixer en aquest poble anegat per les aigües del pantà i va créixer durant els anys posteriors a la Guerra Civil. Aquesta influència és evident al llarg de tota la seva obra:
Però, Moncada, a diferència d’altres autors que ens expliquen la mateixa època, ho fa amb una mirada humorística i un toc de tendresa que, per moments, ens allunya del drama que narra i ens apropa uns protagonistes molt humans en les seves emocions. Aquesta manera d’escriure, influenciada sens dubte per Pere Calders, atorguen personalitat a uns fets que salten d’un any a l’altra constantment:
«—Recordeu l’Arnau Terrer!
L’any 1971, el paisatge no era el mateix. La majoria dels llocs on el crit ressonava la nit d’abril del 1931 resultaven ara incognoscibles. El tropell del record es perdia entre les runes, sense les fites d’aleshores. De la plaça de la Senalla, el primer lloc on esclatà la veu que revifava la memòria d’Arnau Terrer solament hi havia una casa en peu. A l’itinerari per on el crit avançà cap a la plaça d’Armes, les nafres dels edificis morts desencaminaven la memòria. Els ossos del Llorenç de Veriu, el primer a cridar el nom de l’Arnau Terrer, eren colgats en un erm de Terol feia més de trenta anys i la seva casa havia estat la primera de la vila a caure a l’inici de les destruccions. A Carlota de Torres, li semblava que el crit, que només ressonava en el seu cervell, pujava per la balconada de la cambra i donava vida al silenci. Revivia la mateixa còlera que l’havia colpida el 14 d’abril del 1931 en constatar, mitjançant unes veus que ja no tenien res a veure amb el joiós cercavila d’abans, que la mort del líder dels minaires no havia estat oblidada; continuava viva, sis anys després del dia del 1925 que trobaren el cadàver de l’Arnau a la vora de l’Ebre. Començava a acomplir-se la predicció de la vídua de Salleres, l’única entre els senyors a condemnar sense pal·liatius la mort del foraster i a pressentir-ne les seqüeles.»
De totes aquestes influències en va parlar ell mateix amb en Marius Serra:
El tracta que dona als múltiples personatges de la novel·la son, des del meu modest punt de vista, el millor de la novel·la. Més enllà dels fets generals, prou coneguts, les vivències personals donen força a la història i ens fan enamorar dels protagonistes, vencedors i vençuts d’una història que va repetint-se al llarg del temps:
«—Heu perdut la guerra, Nelson, i un vençut no es pot permetre la bogeria d’anar pel món esdentegant administradors a plantofades i encara menys els del bàndol guanyador —li digué la vídua, l’endemà, després d’enviar-lo a buscar per una serventa—. Aquest cop callarà. Li he dit sense embuts que si busca ronya al cove l’engegaré a fregar. Ara com ara no crec que obri la boca, entre altres raons perquè la té inflada com un bot. Li vas cascar amb tota l’ànima, xiquet! Quan el vaig veure tan ensangonat em vaig pensar que li havies fet la festa… Asserena’t, vés amb els peus plans. No tinc ganes de perdre el millor patró quan més falta em fa. Prou desastres! No vull saber res de les vostres històries. Vau col·lectivitzar la conca, volíeu fer la revolució, però no ens vau tocar un pèl i jo no tinc ganes de fer mal a ningú. Vull obrir les mines al més aviat possible i tant se me’n dóna si els qui arrenquen el carbó són rojos o negres, tots han de menjar. Ara ocupa’t del que m’has dit. Després parlarem de la construcció dels llaüts necessaris per començar el transport del lignit.»
Camí de Sirga és un clàssic d’aquells que no han de fer por. Al contrari, la seva lectura aporta moltes hores de diversió i reflexió sobre la nostra història i els sentiments que ens uneixen i ens separen. Com molts altres imprescindibles de la nostra literatura:
Per acabar, aprofiteu per dedicar una estona a visitar el web dedicat a Jesús Moncada, i trobareu la seva obra presentada de manera visual i auditiva. Tot un recorregut per l’Ebre i l’autor:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada