El cas eduard Einstein, de Laurent Seksik. Una aportació psicoanalítica (Mercè Rigo)

 

“Tenir de pare el geni del segle mai no m’ ha servit de res”

Aquesta frase posada en boca de l’ Eduard  per l’autor del llibre Laurent Seksik, no sabem si mai va ser pronunciada.   La frase  concentra el gran drama de la família  Einstein. Albert Einstein, el geni del segle, que  va descobrir els enigmes de la física amb fórmules matemàtiques  fins i tot fórmules que  després de mort s’han pogut comprovar, mai no va poder entendre ni acostar-se a la malaltia del seu fill Eduard. “El meu fill és l’ únic problema que em queda sense solució” (p.233)

No obstant això, la figura omnipresent del pare que l’ ha abandonat, sembla estar sempre present en les seves conductes agressives, els seus deliris, els seus odis i les seves queixes. Un fill brillant de petit, estrany, que sovint desconnectava, porta com amenaça des del naixement, el nom del pare més intel·ligent de la humanitat. “Dir-se Einstein és una càrrega per als mortals...Ni el meu germà ni jo donem la talla. Vet aquí la causa del meu neguit (p.21) “Quan es presentin aquí altres aspirants al títol de fill d’ Einstein, m’ agradaria parlar-li. Els revelaré el preu que cal pagar-li. Els ensenyaré la factura” (p. 21) “M’ estimaria més portar el cognom de la meva mare. Segurament no hauria arribat a aquest estat” (p.22) i li diu a Evelyn, la filla adoptada pel germà que el va a veure al sanatori Burghölzli: “Dir-se Einstein requereix un aprenentatge tant si es porta de naixement com si no. S’hi poden necessitar diverses dècades fins i tot una vida sencera. En el meu cas, no sé si quan em mori ho hauré superat (p. 252)

L’ Eduard arriba al món amb un part difícil i amb una mare sola, que ha abandonat els seus projectes per a dedicar-se a la maternitat, el dia que el seu pare està ocupat amb el Cometa Halley, un tema còsmic que li ocuparà tot el seu desig de la seva existència. “Com es pot competir amb un astre?” (p.24) .Un pare absent que intentarà  mantenir, fent-lo present, construint-ne  la  figura imaginària d’ un pare omnipotent que ha d’odiar i amb el que ha de competir. Un absència  que no ha pogut simbolitzar, que se li fa real en els moments dels brots, llançant-se al buit en els seus intents de suïcidi.

Mileva, la mare, una dona molt intel·ligent que sembla que va col·laborar en els estudis del seu marit, també va estar  marcada per la seva pròpia història. Tampoc Mileva no va poder  acceptar l’ abandonament, el buit  de l’ Albert Einstein ni va poder recobrir-lo dirigint el seu desig a altres homes o estudis. Atrapada en la malaltia mental del seu fill, es va dedicar a amagar diners en una caixa de cartró, símbol de la retenció dels diners d’ un Einstein que ja no existia.

Sigmund Freud el psicoanalista que va teoritzar sobre l’ enigma de l’inconscient i a qui Eduard adorava, va conèixer Einstein a casa del seu fill gran. Jueus tots dos, perseguits  i exiliats, varen iniciar una correspondència preocupats pel comportament humà, i l’ enigma del psiquisme que  aboca sovint a l’ autodestrucció. Les  cartes varen ser  publicades en un llibret titulat ¿Por què la guerra?

Einstein li diu a Freud el juliol de 1932: “Hi ha manera d’ alliberar als éssers humans de la fatalitat de la guerra?. Com es possible que les masses  es deixin enardir  fins arribar al deliri i l’ autodestrucció? La resposta  només pot ser: En els éssers humans nia la necessitat d’odiar i de destruir” (Ell que havia contribuït amb els seus coneixements a construir la bomba atòmica).

 

Eduard i Albert Einstein

 

Freud li contesta que: Existeixen dues pulsions en el ser humà: les que tendeixen a unir i conservar i les que tendeixen a destruir i matar. Les dues pulsions són imprescindibles una de l’ altra i de la seva acció conjunta sorgeixen les manifestacions de vida.

  L’ esquizofrènia,  terme emprat a partir de Bleuler, , contemporani de l’ època en que va estar internat Eduard Einstein,ve del grec clàssic que vol dir : dividir, escindir, trencar, la dificultat d’unir i simbolitzar les pulsions abans esmentades. L’ estranya relació que el psicòtic té amb el llenguatge, (Freud deia que tracta les paraules com si fossin coses), degut a la seva dificultat a organitzar-se en el món simbòlic, produeix fenòmens de fragmentació del cos, pèrdua de la identitat (no es reconeixen en moments en el mirall) i alteració de la realitat que els envolta.

Aristòtil va fer la frase “Deus ex machina” “Déu és màquina” Es basava en que els actors de les tragèdies gregues que havien de fer el paper de déus eren portats a l’ escenari amb unes màquines

 La tecnologia (la ciència) per a resoldre la  tragèdia de la humanitat. Potser les tendències biologistes i farmacològiques actuals així ho creuen.

Resoldrà la ciència la nostra tragèdia particular?

Eduard en el seu deliri insisteix en formar part del pare i de la seva ciència  E=mc2   E= EDUARD;  però acaba assumint la seva pròpia tragèdia: “No hi ha lloc per una altre Einstein”