El conte de Nadal (A Christmas Carol), de Charles Dickens. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

 

“Ja et vaig dir que només són ombres de coses que han estat. Són el què són, no em culpis”,  li diu l’ esperit del passat a Srooge.

 El fantasma del passat li rememorarà les experiències viscudes “com ombres que han estat” , que són el que són, (cadascú té la seva història)

Les ombres, les nostres vivències, la nostra història, les experiències familiars, el psiquisme dels nostres pares; no desapareixeran. Continuaran formant  part del nostre ésser, malgrat sovint ser oblidades o memoritzades, o  reconstruïdes  infidelment  per la memòria que sempre traeix, i persistiran en el  nostre inconscient i preconscient,  en forma de somnis, idees, que rememorarem en paraules, com més endavant, va teoritzar  Sigmund Freud.

Scrooge, el protagonista, l’home avar, egoista i solitari, passarà pels tres estadis del temps, guiat per tres esperits: Com en una teràpia de shock, viurà el Passat, el Present i el Futur.

 El primer esperit li farà reviure el passat de la seva infància. El segon, li farà viure  la realitat crua de la pobresa del present de la societat londinenca, descrivint  meravellosament “la gran fam” del segle XIX, amb els símbols dels nens horribles (el contrapunt  de la infància angelical representada el petit Tim) la nena CARÈNCIA i el nen IGNORÀNCIA, dignes de qualsevol Acte Sacramental;  Scrooge viurà en primera persona el dolor de tants éssers desvalguts però també l’enteresa i la força del ser estimat. I el  futur, viscut també en primera persona, acompanyat, pel tercer fantasma, li farà viure la  solitud i el menyspreu, on tothom l’ abandonarà.

Com una teràpia de shock, l’ avar i rabiüt Scrooge, viurà com en una hipnosi, (mètode que en un principi va utilitzar Freud amb els seus pacients, abandonada més endavant,  per creure que els pacients no eren lliures i estaven suggestionats) el passat, el present i el possible futur, amb una vivència difícil de suportar que capgirarà la seva ment i el seu psiquisme en un plis plas.

La forma miraculosa, ultraterrenal dels fantasmes en que es manifesten i el poder que mostren, formen part del  conte imaginari  que Dickens, amb la seva moralina, un xic simplista ens vol mostrar: els pobres feliços malgrat el seu patiment, els rics avars i un Nadal ple de felicitat.

Tant de bo! el patiment de molts pacients es poguessin reconvertir en benestar, però la feina d’un psicoanalista res té a veure amb el què és sobrenatural ni fantasmàtic.  

  “Són aquestes les ombres què seran o són les ombres de les coses que només podrien ser?- li diu Scrooge al seu esperit del futur. Una bona pregunta per preguntar-se sense culpar a l’ esperit “no em culpis”, de la pròpia responsabilitat de com construïm el nostre futur