L'androide que podia estimar, de Sònia Boj. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

 

La Sònia pertany al “Concili fetiller”, una autora, suposo que novella, però amb un gran potencial. Una novel·la curta, amb una trama enigmàtica, com se suposa que és la del món fantàstic dels androides, fetillers i altres éssers dotats de qualitats sobrenaturals; barrejada amb referències locals de la nostra Catalunya i els nostres tòpics i defectes; que donen un xic de sorna i crítica a la nostra cultura, enmig de tanta sang i destrucció. La novel·la  capta l’ interès constant del lector i  està molt ben escrita.

Dotar d’ànima a un androide és dotar-lo de la paradoxa que regeix la humanitat: El bé i el mal i l’ amenaça de la mortalitat. 

I la “Plaerdemavida”, una androide amb ànima, molts sentiments i molts noms: PLAERDEMAVIDA, la bona, la mare, la protectora; LV69, la destructiva, venjativa; LA VEU, la que constantment ha de reprimir perquè l’ empeny a matar, WAHINE WHAKENEWA, el nom de quan viu amb els goluts i és estimada; es debatrà entre el bé i el mal com ho fem els humans condemnats per un Déu que ens va abandonar.

Sigmund Freud al principi dels segle XX ja va teoritzar els conceptes que regeixen la humanitat:  LA PULSIÓ DE VIDA I LA PULSIÓ DE MORT. Viure en la  pròpia vida, pel fet de ser jueu, la mort dels teus familiars i l’ exili, és la gran prova de que “el perill som nosaltres mateixos”, com diu Senda, després d’uns somnis sàdics.  I a “Més enllà del principi del plaer” ens parla de la pulsió del gaudi sàdic, que quan va més enllà del plaer, es torna mortífer, com l’ autora ens descriu en moltes escenes. 

Interessant el final de la novel·la on l’ autora, molt intel·ligentment, ens ajuda a recorre pels camins difícils de l’ enigma i ens porta a l’ origen de la humanitat, l’ ésser, dona-home, explicat en les rondalles de l’ avi:, “SEMPRE HE ESTAT I SEMPRE HI SERÉ”:  Killian, que va caure d’una estrella i va xuclar l’ essència del món. També Freud  en el seu intent de teoritzar la Pulsió de mort, ens diu en el seu llibre “Totem i Tabú” que el començament de la vida va ser l’ acció parricida i la mort. En el mite del pare que abusava i tenia el plaer de totes les dones, els  fills el  varen acabar  matant per aturar  el plaer indefinit, sense límits.