Canviar de pell, d'Aina Gatnau. Una aproximació psicoanalítica (Mercè Rigo)

 

“Canviar la pell”, com ho fan les serps, és per a l’ autora reconstruir una nova vida. Una  vida nova que s’ha de refer , com ho fa la protagonista, la Mercè , després d’ una infància rural, de costums inamovibles i un fet traumàtic, la violació, que tindrà efectes durant tota la seva vida i seran la causa del seu exili familiar. La serp canvia de pell però no de carn. El mateix cos continuarà reptant pels boscos  amb una pell diferent, que li donarà una imatge nova als ulls dels altres i la defensarà també, dels estímuls i factors exteriors que li podrien fer mal a la seva carn interior.

Les serps es renoven periòdicament, per això l’ han convertit en un símbol de salut i medicina, com es ho mostra a la vara d’ Esculapi, però renovar-se per fora, no vol dir renovar-se per dins, com ens diu l’autora Per més que caminis, que fugis, que t’allunyis, la història de la qual fuges t’acompanya enganxada en forma d’agulla al pit. (86) 

Però els anys i la superació personal l’ alliberaran  i farà  nous vincles amb un home que l’estimarà i amb el que es renovarà el seu NOM. Roure- Huppert

Els fets  traumàtics, que recorren l’ obra: la guerra, la violació,  ho són molt més, quan el cos i la ment no estan preparats. La irrupció de quelcom que el psiquisme no espera. Tindran uns efectes molt més greus que els fets traumàtics que podem prevenir i que podran ser parlats. La Mercè en farà un secret, mai dit: “potser si ho hagués explicat m’hagués sentit més lleugera, més Emma” (p. 152)    Emma que serà la seva mussa,  la que ho té tot, en la que ella somia inconscientment convertir-se quan es posa les joies d’ amagat de la Cecília; també esdevindrà una dona traumatitzada que estima en Jules, el que no té, i tampoc podrà tenir fills. L’ Emma s’acosta a l’inconscient quan es  planteja si la seva mare, que no la volia tenir, va tenir efectes en ella,  com fet traumàtic, en la seva infertilitat.

 L’ autora posa en relleu un moment molt important en l’ evolució del psiquisme humà: “Ens veiem reflectits en la mirada de l’ altre, perquè som a través dels altres, com si la seva nineta fos l’ aparador on veure’ns però observar-se a través d’uns ulls externs és perillós”. L’etapa del Mirall és el  primer moment de constitució del Subjecte i per tant necessari. Ningú no es pot constituir com persona sense la mirada dels Altres. Necessitem la mirada de l’ Altra per constituir-nos com sers humans   i formarà part de tota la nostra existència. Però aquesta etapa haurà de ser, en part,  superada.  Si no l’ excedim  correctament, vivint constantment sota la mirada d’aprovació de l’ altre, ens quedarem atrapades en la dependència, en la gàbia de no poder construir el nostre propi JO.

La mirada tan freqüent en la novel·la,  els miralls que reflecteixen. El  mirall de  la masia de pagès, el dels “ateliers” amb vestits vaporosos,  les joies, les perles, els colors i els perfums; donaran una imatge (de pell?) completament diferent en les diverses etapes de la vida

Un cant a les dones i a la seva superació. Només et pots salvar  a tu mateix si no ets un gos sense amo que es prostitueix a canvi d’un tros d’amor. (179) jo no em sento immigrant amb la meva vida, ja no fujo d’ella.

I em miro al mirall i em veig els ulls  verds clars, transparents, esperant-me amb calidesa; aquesta és la casa on sempre torno, la meva.