Plens de vida, de John Fante. Una aproximació psicoanalítica (Mercè Rigo)

 

En el  diari ARA, es publicava una ressenya sobre la biografia que recentment s’ha publicat de John Fante: “John Fante, vidas y obra. Como un soneto sin estrambote (ed. Alrevés 2014) de Eduardo Margaretto.

Fante, lloat i col·locat com un referent per Bukowski el creador de “el realisme brut”, diu l’articulista que Bukowski tenia més de brut que de realisme i que Fante el contrari.

El “Dirty realism” és un moviment literari d’E.E.U.U. desenvolupat durant els anys 70, que pretén reduir la narració als seus elements fonamentals. Es tracta d’una espècie de minimalisme, en que la sobrietat, la precisió i la superficialitat són les seves principals característiques, en una prosa amb pocs adjectius i adverbis, doncs el context del text és el que suggereix el sentit profund de l’obra.

La prosa irònica i punyent, presentant uns fets aparentment banals, toquen temes molt importants com els conflictes en les relacions de parella, el naixement d’un fill, els conflictes generacionals i deixen una agrura de boca i d’amargura que no deixa indiferent.

Fante destapa, sota un vel d’aparença quotidiana, la solitud de l’ ésser humà i les seves pors, emmascarades per la representació de rols de costums atàviques com el pare, la espiritualitat que sorgeix de sobte en la Nancy i la terrible inseguretat de la posició de l’autor com parella, pare, escriptor i en fi, home en el món.

Aquest ésser humà, desvalgut, que s’aferra a creences, que errant pel món hi cerca un sentit, Fante amb humor i ironia, el descarna amb una gran agilitat i com un/a psicoanalista fa sorgir, sense descriure-la,  la terrible veritat.

La Nancy, plena de vida, amb una aparença de beatitud, bellesa i “amb una protuberància a la panxa, una cosa esmunyedissa que es removia sinuosa com un manyoc de serps””- és antiestètica -i li vaig suggerir que se la tapés d’alguna manera”, representa les dues cares, que la psicoanàlisi  intenta mostrar. El llenguatge del pacient, ignorant del seu inconscient que diu sense dir-ho la veritat de la seva història  i l’ escriptura parca i superficial de Fante que diu sense dir-ho, el terribles conflictes de les relacions humanes.