La revolució vertical, de Ngugi Wa Thiong’o. Una aproximació psicoanalítica (Mercè Rigo)

 

He de confessar que aquest llibre m’ha sorprès, per varis motius. A la biblioteca me’l varen donar en el departament infantil , me l’he llegit en un quart d’hora i m’ha semblat una faula “naif”, faula, que segurament la pàtina de la meva cultura, no m’ha deixat poder apreciar.

Penso que si l’ Alícia ens volia donar a conèixer l’ autor, hauria  d’haver-nos fet llegir juntament al conte, (crec que hem de poder llegir llibres més llargs durant un mes) “Lluitar amb el diable” les seves memòries a la presó, que també desconec.

No coneixia l’ autor ni les seves lluites per a fer ressorgir una llengua oral, tan maltractada com el kikuiu. Encara recordo la meva estança a un poble allunyat de tota civilització, prop de Mali:  Boulembou, al Senegal; amb cases de fang i palla i sense llum, que a l’ escola, edificada enmig dels camps de mill i cacahuet, els  nens i nenes, agrupats en tres classes aprenien en francès, una llengua incomprensible per a tots, molt allunyada de la seva llengua, “el wòlof o el sarakolé”. Asseguts en pupitres i una pissarreta individual,  hi escrivien i feien  sumes i restes a falta de paper amb un professor enviat per el govern, vingut des de l’ altra punta del país, que no coneixia el seu idioma. Terrible.

També “l’home arbre”, un autèntic griot, amb una espècie de paraigües de branques folrat de fulles, que li cobrien cos, cap i  rostre,  anava de poble en poble, regalant la relíquia de la tradició oral. Cantava una cançó repetitiva,  acompanyat de dos músics que tocaven el tam-tam amb el “djambé” i els tambors. Amb els seus peus descalços, feia grans salts a la vora de la foguera, mentre les dones acompanyaven la cançó, tocant de palmes, llençant-li diners i sortint  a ballar distorsionant el cos en  un ball frenètic, violent, que semblava arrencat del cor més profund de l’ Àfrica.  

A  l’ obra “Totem i Tabú”, Sigmund Freud intenta fer una analogia entre el desenvolupament de les societats primitives i el desenvolupament del psiquisme humà. Tracta de buscar una explicació del tabú que algunes tribus antigues tenen en relació a l’incest. El Tòtem és una figura que representa la unió del grup, no per llaços sanguinis, sinó per pertànyer a una mateixa imatge totèmica: un animal, un arbre, una força natural...Els que pertanyien al grup de la figura totèmica, no podien tenir relacions sexuals, ni casar-se entre ells, perquè era considerat incestuós. Freud explica així com  els imperatius categòrics que després dirà Kant, es converteixen en lleis per a l’individu, prohibicions  que ordenaran la societat i crearan la cultura.

Interessant el tema holístic del cos en la faula, un pensament que la medicina actual ha deixat de banda. En els orígens de la història de la medicina de l’antiga Grècia, ja antigament l’ESCOLA HIPOCRÀTICA tenia un enfoc global del cos, amb la seva concepció dinàmica, humoral, i espiritual de l’individu. L’enfoc d’Hipòcrates i la seva escola era que el pacient ESTAVA MALALT en la seva globalitat.