Ningú com tu, de Sílvia Romero i Manel Jovani. Una aproximació psicoanalítica (Mercè rigo)

 

La Sílvia Romero  i en Manel Jovani han fet una recerca exhaustiva històrica com  fa una de les seves protagonistes, la Vera, per a construir una novel·la  de fàcil lectura i molt ben construïda en relació als fets històrics reals de Catalunya i la Franja,  des de l’ any 1934 fins el 1972, amb les seves èpoques convulses de guerra, exili, dictadura i transició.

 És una novel·la plena de SECRETS i no és sorprenent que la Vera dediqui en forma inconscient i  terapèuticament,  la seva vida, la seva tesi i interès a una investigació: un secret,  buits, paraules no dites, una Encíclica desapareguda del papa Urbà VIII que Vera amb l’ajut del seu pare-tiet Lluís desvetllarà. Un secret que també formarà part de la seva vida i la dels protagonistes, que serà el tema principal de la trama de la novel·la: el secret amagat dels seus orígens, desvetllat de forma un xic forçada al final de la novel·la, coincidint amb el fet de ser mare.

Però de fet, els secrets recorreran la història de les famílies com la mort per suïcidi de la Josefina, la desaparició  de Llibert; la fugida a Barcelona, les reunions anarquistes de Pilar, els seus  silencis durant sis anys a l’exili;  les notícies amagades que porta Antonieta del mestre represaliat, el senyor Pedro, el ciclostil d’en Rafel i la Gabriela...I tants  secrets i buits de paraula que no poden expressar la història de l’ horror.

El creador de la psicoanàlisi Sigmund Freud va afirmar que “els mortals no poden guardar cap secret, els hi surt pels porus”.

Els membres de la família giraran sempre al voltant d’un BUIT, no dit, aquest “quelcom” que sempre s’ha d’ocultar. Freud diu que el secret, acabarà manifestant-se de la pitjor manera perquè no és verbalitzat, no hi ha paraules que omplen el buit. Retornarà en forma de símptomes, inhibicions, malalties psicosomàtiques o actuacions punitives, que es transmeten de generació en generació. La transmissió transgeneracional, que s’observa en la clínica de les persones d’ una tercera generació, que cerquen omplir el buit, el secret del seu avantpassat desaparegut en fosses desconegudes,  que intenta reparar, actualment, la Llei de Memòria Històrica.

La Sílvia ens avisa, al final del llibre,  que “Ningú com tu” és una ficció i tota semblança amb la realitat és pura coincidència, però potser,  no és pura coincidència que  la Vera, la filla secreta,  sigui donada a la Pilar, que ja li havia fet de mare a la Pasquala, després del drama familiar de l’assassinat dels pares, un secret inicial traumàtic que marcarà les generacions a avenir i que els autors no especifiquen  si va ser verbalitzat en la família.

Els secrets de guerra, com els dels desapareguts que s’intenten trobar a través de la Llei de Memòria Històrica, tenen unes conseqüències psíquiques que  podem formular  de la següent manera

Els que ho varen viure en primera persona, (tots sabem de la dificultat de posar paraules als fets traumàtics) com en el cas de la Pasquala i Pilar, és de l’ordre del que NO ES POT DIR, INDICIBLE.

Per a la següent generació hi ha una absència de representació verbal (no hi ha paraules) son fets INNOMBRABLES

I per a la tercera generació els secrets que perduren es tornen IMPENSABLES  (no hi ha pensament, no hi ha representació verbal) i es transmuten amb fenòmens corporals i psíquics.

“La malenconia no és res més que un record ignorat”  (Flaubert)