Pinotxo, de Carlo Collodi (Xavier Marcet)

Carlo Collodi fou un escriptor i periodista italià. Va néixer a Florència el 24 de novembre de 1826 (amb el nom de Carlo Lorenzini) Fill d’una família molt humil, els seus pares eren un cuiner i una mestra d'escola, de molt petit va ser enviat a viure amb una tieta que residia a la vila de Collodi, en plena Toscana. Els bons records d'infantesa el van impulsar a emprar el nom Collodi com a pseudònim.

El 1848 combat per primera vegada a la guerra d’independència italiana. Després d'estar un parell d'anys treballant com a empleat en una llibreria de Florència i després com a periodista el 1856 escriu el seu primer llibre: Un romanzo in vapore. El 1859 torna a participar en la segona revolta per a la independència i unificació d'Itàlia. Més tard Collodi continua la seva labor literària i escriu algunes obres de teatre. Com a autor infantil, les seves primeres creacions van ser els set volums de textos educatius que estan protagonitzats per l'entranyable Giannetino (Joanet). Les aventures d'en Giannetino van tenir una rebuda excel·lent i es van convertir en els llibres de text més utilitzats en les escoles primàries de tota Itàlia.

Pel que fa al seu Pinotxo no és agradable dir que Collodi necessitava diners i va aprofitar que un amic inaugurava una revista per a nens per enviar-li el 7 de juliol de 1881 un primer text on va adjuntar una frase que ha passat a la història:

 “aquí tens aquesta criaturada, fes amb ella el que et plagui però paga-la bé, perquè m’entrin ganes per fer-ne més”

Collodi tenia en aquells moments cinquanta-cinc 55 anys. L’obra s’aniria publicant a la revista intermitentment fins que en el capítol XV Collodi decideix “matar” Pinotxo, suposadament cansat del personatge. També és desagradable dir que Pinotxo va morir el 27 d’octubre, penjat en un arbre. Tenim altres casos d’autors que maten els seus propis personatges: El més conegut és el de Sir Arthur Conan Doyle que va matar al seu fill literari Sherlock Holmes en el 1903 diríem que fart d’escriure les seves aventures. La història d’aquests dos autors, Conan Doyle i Collodi, camina per corriols paral·lels, en els dos casos es va crear un bon rebombori, queixes dels lectors i precs dels editors perquè els autors “recuperessin” els seus personatges. Sir Arthur Conan Doyle va ressuscitar Sherlock Holmes encara que va demostrar en les novel·les posteriors un cert odi cap al personatge, pel que fa a Collodi tot s’ha de dir que la relació de l’autor amb la seva obra va seguir uns camins igual de creatius i d’intensos. El 16 de febrer de 1882 els fans gaudirien de la continuació. Tanmateix l’1 de juny en el capítol 29 la història de Pinotxo es torna a interrompre amb la promesa de la fada blava de transformar Pinotxo en un nen de veritat. C. Collodi va decidir alliberar-se de Pinotxo escrivint el que seria el final lògic de la trama. Els lectors van esperar sis mesos per tenir la continuació. El 23 de novembre de 1882 l’autor redacta un resum dels capítols anteriors i el 25 de gener de 1883 s’acaben les aventures de Pinotxo en un sol volum.

En el 1903 es publicaria l’edició il·lustrada de tots els contes de Pinotxo amb el títol definitiu.

L’argument és prou conegut. Es tracta d’una novel·la d’iniciació on un ninot de fusta (un titella, Pinotxo, diminutiu en italià de pi) cobra vida. El titella és impulsiu, desobedient, mentider, li passen una bona col·lecció d’aventures, la majoria tètriques i fantàstiques, que no aconseguiran mai portar-lo pel bon camí. La lluita per convertir-se en un nen autèntic ho aconseguirà al final gràcies a la intervenció de la fada protectora.

Collodi era un republicà, va donar una pinzellada de la societat de l’època amb la vigorosa caracterització de personatges, el tractament de resolució de conflictes, l’amenitat, l’humor (sarcàstic, negre i escabrós) i la polèmica de fons: Pinotxo és un producte de l’època amb una càrrega pedagògica forta i amb uns tics morals que no han superat el pas del temps.

L’obra aporta un llenguatge propi per a nens però allunyat de la lectura infantil.

S’han escrit moltes traduccions al castellà i darrerament al català de l’obra

Pel que fa al català destaca la realitzada per Anna Casassas i Figueras (Barcelona, desembre de 1958) Actualment una de les traductores al català més reconegudes i rellevants. Filla d'Enric Casassas i Simó i germana d'Enric Casassas i Figueres

Pel que respecte al castellà destaca la traducció prologada per Rafael Sánchez Ferlosio de qui presentem uns petits fragments (adaptats): “La novela que acontece representa un pecado original como punto de partida y, como desarrollo, el largo camino a la redención (como crimen y castigo o Lord Jim representó en su momento)” “Encontramos en Pinocho enunciados morales que podrían ser forzados” “Es importante señalar la metamorfosis como proceso de limpieza del ser interior y teniendo presente que la transformación última (de muñeco a niño de carne y huesos) se presenta a todas luces como terriblemente decepcionante”

Efectivament les aventures de Pinotxo tenen una càrrega simbòlica molt més important que els seus fonaments literaris (escritura senzilla i en alguns casos fins i tot barruera).

Però aquest fet no desllueix l’obra ni molt menys.

Precisament la carrega simbòlica permet una grafia immensa: pel·lícules en diferents formats, còmics, sèries de televisió, i una important història gràfica.