Leche caliente, de Deborah Levy. (María Sánchez)

Aquest llibre em va arribar a les mans durant l’estiu en una visita a una llibreria i al mirar la contraportada em va semblar interessant la temática  i com la tractava. A l’ autora no la coneixia. De seguida vaig informar-me per les xarxes.

Deborah Levy és una escriptora i poetessa britànica d`origen sudafricà, les obres de la qual han estat representades en la Royal Shakespeare Company i va directora i escriptora pel  Monach Theatre  Company de Cardiff.

Va escriure la seva primera novela Beautiful Mutants en 1986 i la segona, Swallowing Geography en 1993, mentre la seva tercera. Belly and Girl en 1996.Al 1985 va rebre el Pen Internacional Books pel seu relat Proletarian Zen.

Al 2013  , amb Black Vodka va ser considerada como una de les veus  més estimulants  de la novelística britànica contemporània. Amb Leche Caliente  (Hot MIlk) va quedar entre les finalistes del Man Booker Prize  al 2016.

En una entrevista  parla de la relació entre mares i filles:

Diu que normalment  és molt més interessant escriure una relació conflictiva  entre mares i filles que escriure sobre una relació harmònica. Li encanta escriure els diàlegs entre mares i filles.

Comenta també que està molt interessada  en els monstres femenins, com per exemple, en l´exploració del mite de la Medusa en Hot Milk. Moltes preguntes que la fera Medusa li fa a la Sofia, la filla de 25 anys protagonista (algú que se sent perdut en la vida i sense valor) resulta ser  alhora  provocativa i apoderada.

 Sofia es pregunta si la Medusa tindria més poder com una dona bella o com un monstre..És el que nosaltres investim en els nostres vells i moderns monstres,-i la manera com ells  ens responen  els hi atorguem la seva potència.

QUAN L´AMOR ENTRE UNA MARE I UNA FILLA FEREIX EN EL MÉS PROFUND

Paràgraf:

“el meu amor per la meva mare és com una destral. Fereix en el més profund”.

En el espectacular silenci vaig sentir el mar com si tingués l´oîda enganxada al llit matern. Podia sentir-lo tot. L`’ estrepitós terratrèmol d´un vaixell i els crancs movent-se entre les algues”. “Jo no estic bé. No estic gens bé i fa temps que no ho estic, No li deia  lo desanimada que em sentia i lo avergonyida que estava per no ser més forta davant les adversitats i sobretot lo altre,  que incluïa ambicionar una vida més gran, però fins el moment no havia estat el suficientment atrevida per apostar per aquelles coses que volia que pasessin, i que tenia por de que estigués escrit en les estrelles que acabaria tenint una vida tan limitada com la seva”. “La història d`una espècie de màgia negra que portem dins i que ens perfora el fetge”

“Confesso que sovint em perdo en les diferents dimensions temporals, que sovint el passat em sembla més proper que el present i que sovint sento por de que el futur ja hagi passat”.

Diu una crítica literaria: Sobre Hot MIlk  (leche caliente)

La relació mare-filla  és un d´aquests temes que tradicionalment amb prou feines`s’ han abordat en la literatura clàssica dominada per autors masculins. Igualment, quan aquests s’ han decidit a parlar de la seva mare, s´han mogut en dos extrems, o bé, la mare-deesa_perfecte, creadora, generosa, sacrificada, ressignada i amorosa (Jacinta de Pérez Galdos o l´ancestral model de referència de la virginal Maria) o LA MARE-CASTRADORA-EGOÏSTA, INTERESSADA, FREDA. MALAMARE, PERFIDA (Bernarda Alba. O Medea). Davant de pols oposats solament havia dues opcions: sotmetre´s a elles i adorar-les o rebutjatles i abandonar-les. Afortunadament, a mesura que les dones varen fer-se per fi un espai en la literatura, van començar a sortir títols que trencaven amb aquesta rígida dicotomia amb un registre més variat de personalitats maternes.

La relació materno-filial està avui dia donant molt en els titols en forma qualitativa, com “Leche caliente”..fins el punt que  en el Guardian es deia de Levy que “havia estat rebutjada per algunes editorials per ser massa literària”..

El punt de partida seria: “FINS ON ESTÀ DISPOSADA A ARRIBAR UNA MARE PER EVITAR QUE LA SEVA FILLA VISQUI LA SEVA PRÒPIA VIDA SENSE ELLA?

Davant d aquesta situaciÓ, què cal fer?: ser “una bona filla” i sotmetre´s o “ser mala filla” i abandonarla”?