Flors per l'Algernon, de Daniel Keyes. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

La frase d’ Albert Einstein . “El meu fill és l’ únic problema que em queda sense solució”, que representa el gran drama existencial d’ Albert Einstein en front l’ esquizofrènia del seu fill, en aquesta novel·la es fa,  altra vegada present, en forma de ficció. La tragèdia d’un noi, el Charlie, que la natura ha castigat amb una discapacitat mental que la ciència organicista, sense tenir en compte l’ ésser humà, vol resoldre.

Keyes, psicòleg de formació coneix molt bé el tema i fa, en la seva novel·la, un al·legat a la ciència sobre el gran conflicte d’abandonar  la unió tan debatuda i encara actual, entre el que els antics anomenaven l’ ànima i el cos. El cervell, amb el que investiguen, i on a través d’experiments hi volen millorar la intel·ligència, sense tenir en compte l’ ésser humà amb tota la seva complexitat: “Este experimento estaba calculado para aumentar la inteligencia, no para que todo el mundo te quisiera” (p. 239)

 

El drama humà encara ara present, quan sovint la ciència mèdica, amb el seu delit d’investigar  l’ organisme, perd de vista la complexitat del psiquisme que no coneix i per tant tendeix a ignorar. Una discussió tan antiga com la humanitat. 

Antigament, a Grècia, ja  hi havia una oposició entre l’ ESCOLA HIPOCRÀTICA, l’ escola que entenia el cos, com una concepció dinàmica, humoral, i espiritual i l ’ESCOLA KNIDOS  d’orientació materialista i organicista.

Hipòcrites, considerava la malaltia com una reacció del malalt a les condicions de la seva existència, una espècie d’error en la conducta respecte els intercanvis amb el medi que el rodeja.

I la segona Escola, la de KNIDOS, que ha sigut  la base  del corrent organicista,  ha considerat la malaltia com una lesió en l’estructura i en la seva disposició cel·lular.

Per a l’ Escola Hipocràtica, el subjecte està malalt i per als organicistes el subjecte té una malaltia

A questes dues versions que continuen existint en l’actualitat,  han desembocat en els diferents corrents actuals.

 

Quin és l’ origen  de la malaltia  del cervell disminuït de Charlie, relacionat amb  els gens i les enzimes i què hi ha de l’ estructura familiar i el vincle que ha establert sobre tot amb la mare? 

Daniel Keyes amb una gran informació sobre els diferents corrents psicològics i psiquiàtrics, fa servir les diferents tècniques, els tests, els laberints i la psicoanàlisi, amb els somnis i les associacions, incidint sobre tot  en la seva  terrible història del que mica en mica se’n fa conscient. Una ciència que el farà servir com una mostra de laboratori, com el ratolí Algernon i que després abandonarà en l’ asil Warren, com en el crematori per al ratolí.

Però Charlie se salva. Salva al ratolí de ser cremat enterrant-lo amb un cerimonial simbòlic  on li porta flors i el recorda, mentre que ell passa de ser un Charlie quasi bé vegetal, sense consciència de la seva deficiència, al gran drama d’haver deixat petja en la humanitat i oblidar-ho, la presentificació que tots els humans tenim de la mort. “Soy la primera persona tonta en el mundo que ha encontrado algo importante para la ciencia. He hecho algo que no recuerdo...Por favor si pueden pongan algunas flores en la tumba de Algernon en el patio trasero”