Blanquerna, de Ramon Llull. Biografia. (Mercè Rigo)

Ramon Llull és el primer autor català medieval que escriu en prosa i en vers, eclipsant tot el que s’ha escrit en segles anteriors i també molts de posteriors.

En la història de la literatura anterior al nostre gran autor, , s’havien escrit poesies cultes en provençal, goigs a la Maredéu, la Sibil·la i les homilies d’ Organyà, (sermons religiosos dirigits al poble , escrites un segle abans de Ramon Llull). En el català, la literatura evoluciona a través de la prosa, ja que, com acabem de veure la poesia culta s'escriu en provençal. La maduresa del català arriba de la mà de Ramon Llull.

Llull, abans de la seva conversió, feia poesies seguint l’estil poètic de l’època. L’amor cortès, poesia adreçada a una dama casada, posada en el lloc de l’ ideal, va produir una gran quantitat de poesia trobadoresca, de la que en Ramon va ser-ne successor.

Ramon Llull va unificar la llengua dialectal elevant la seva obra a una gran producció enciclopèdica del saber de l’època: llibres sobre temes científics, filosòfics i ètics que mai no s’havien donat en la literatura catalana.

R.Ll va néixer a la ciutat de Mallorca entre 1232 i 1235. El seu nom veritable sembla que era Amat, però de sobrenom Llull i pertanyia a una família catalana que amb la invasió de Jaume I el Conqueridor, s’establí, com tants altres catalans a Mallorca d’ on varen rebre terres. Sabem que R. Ll. fou senescal de Jaume II, el fill de Jaume I, i que va viure la vida cortesana, fins els trenta anys, casat amb Blanca Picany, de la que va tenir dos fills: Domingo i Magdalena.

R.Ll. va dictar la seva biografia (la primera en la història medieval) “La vida coetània”, el 1311, als cartoixans de Vauvert, prop de París i en ella ens parla de la seva conversió. Mentre feia versos a una de les estimades, portat segons ell, a una vida d’ excessos i dissipació, Crist en la Creu se li apareix cinc vegades i a partir d’aquí decideix portar a terme tres desitjos que seran l’objectiu de tota la seva vida:

preparar-se per al martiri,

escriure llibres per a convèncer als infidels

crear monestirs on es pugui aprendre la llengua i saber dels infidels per així: “preicar e manifestar la sancta fe catòlica”

Deixa la seva dona Blanca i els seus fills i marxa a París a estudiar gramàtica i altres ciències però torna a Mallorca, aconsellat per Raimon de Penyafort, on hi compra un esclau moro perquè li ensenyi la llengua àrab, esclau que segurament devia ser culte i el devia il·lustrar sobre els científics i filòsofs àrabs. Durant nou anys aprèn de la saviesa del criat, fins que un dia l’ àrab blasfemà i R. Ll. “feri lo dit moro aixi en la bocha com en la cara, cap e altres partides del cos...” (p. 13). El moro enfurismat i amb gran ira intentà matar-lo però no ho va aconseguir, acabant a la presó. Llull ple de remordiments i dubtes, entra en un estat d’angoixa, pregant a la Verge que l’il·lumini davant del dubte del que ha de fer amb el seu mestre. Per un costat li està agraït i per l’altra el tem. Es revolta amb la contradicció que l’atenalla si donar-li mort o vida. Prega durant tres dies, el seu esperit no reposa, però s’allibera de la culpa i la decisió perquè el moro es penja ell sol a la presó.

A “L Vida Coetània”que es conserva un manuscrit al Brtish Museum de Londres, i que n’existeixen vàries versions llatines, que Llull va dictar per petició dels seus alumnes, ens explica la seva vida. Ens parla que es retira al Puig de Randa de Mallorca a fer contemplació i allà rep la inspiració de fer un llibre contra els errors dels infidels. Va al Monestir de Sa Real i escriu l’Art abreujada d’atrobar veritat”. Llull va creure tota la seva vida que els seus llibres i la seva Art acabarien per convèncer els infidels, en el món hi acabarien les diferències i les guerres i arribaria la felicitat. Torna a Randa on hi construeix una ermita on hi passa quatre mesos en oració, on li sorgeix la vocació ferma de portar vida eremítica, estat màxim de la perfecció i la unió amb Déu.

Abans de 1275 havia ja escrit disset llibres. El Rei de Mallorca que residia a Montpeller interessat per ell, fa examinar els llibres per un teòleg que els aprova. I Llull que hi veu les portes obertes a poder accedir el seu somni, li demana al rei poder edificar un monestir a l’illa de Mallorca en el qual hi puguin viure tretze frares, que aprenguin la llengua morisca per poder convertir els infidels, a la qual demanda el rei li respon una renda anual de cinc-cents florins. Va a Roma per tal de gestionar missioners però el papa acaba de morir i torna a París a divulgar la seva Art inspirada per Déu. La llegeix públicament a la Sorbonne on li donen el títol de Magister. Gràcies a aquest títol pot entrar a les Universitats, als concilis i als capítols de les ordes. Sol·licita al rei de França la fundació de Monestirs políglotes per a ser formats i després fer l’ apostolat pel món. A Montpeller escriu: L’ Ars inventiva veritatis” una forma més abreujada i fàcil de la seva Art, perquè creu que molta gent no l’ entén.

A Gènova proposa al Papa una croada missional, però malgrat l’ aprovació del Papa no es porta a terme i descoratjat pensa en fer el viatge ell tot sol. Entra en una forta crisi, tem ésser mort i empresonat pels sarraïns i a partir d’ aquí una estranya malaltia s’apodera d’ ell . No podent quasi moure’s se n’ assabenta que una nau sarpa a Tunis i diligent agafa els seus llibres, s’hi embarca i li desapareixen tots els mals. A Tunis va predicant els seus arguments, és empresonat i el desterren.

Llull continuà el seu peregrinatge per París,, Roma, Barcelona,Pisa, Xipre, Gènova, Bugia (on torna a ser empresonat). Va al Concili de Viena, reclamat pel Papa i insisteix en la seva empresa: Fundació de col·legis de llengües; unificació de les ordes de cavalleries per a conquerir la Terra Santa, i tot un pla filosòfic i moral d’acord amb la seva Art.

Cap de les seves grans empreses són valorades ni acceptades. Torna a Mallorca i després sembla que a l’ Àfrica. La seva mort incerta ha estat rodejada de suposicions: des de que fou dilapidat pels mahometans i fou recollit mig mort, morint com ell volia en martiri; a morir de causes naturals uns mesos després l’any 1215.

Les seves restes descansen a l’església del Convent de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca.