Bany de sang, de David Gómez.

La tardor de 2007 vaig presentar a la tertúlia la novel·la que estava escrivint en aquell moment. Era una història «viva» que anava publicant a raó d’un capítol a la setmana en format de bloc a internet.

La idea era que els lectors aportessin opinions i, d’aquesta manera, afegir o modificar part del fil argumental. Però, de seguidors del bloc hi havia pocs i gens xerraires, de manera que durant uns mesos vaig mantenir la trama en el seu esquema original. Fins que el ritme de publicació, que no em permetia pensar en altres històries, i la poca repercussió obtinguda em va portar a eliminar el bloc i guardar la història en una carpeta.

Quan vaig presentar-la a la tertúlia encara era activa i us vaig fer arribar una còpia del text que havia publicat fins al moment sense cap comentari que ara es pugui publicar.

De què anava, doncs, Bany de sang?

En principi es tractaria d’una novel·la de vampirs amb uns trets diferencials —tot just acabava de publicar-se Crepuscle, de l’Sthephenie Meyer, i el gènere començava a infectar-se d'històries romàntiques—:

1- Viuen en comunitat, agrupats segons la seva procedència.

2- Poden tenir fills amb parelles estables.

3- La sang no la xuclen amb les dents. Mosseguen i masteguen la carn de les víctimes per obtenir-la.

4- Envelleixen, però no moren si no els maten.

5- Poden sortir de dia sempre que el sol no els toqui l’ombra (aquest tret pertany al Dràcula d’en Bram Stoker, però com què la majoria de gent no ha llegit la novel·la, ho desconeix).

L’acció transcorre en una gran ciutat on els vampirs han pactat amb el cos de policia quedar ocults per a la gent a canvi del subministrament de criminals com aliment. L'aparició d’un vampir que no segueix les normes posarà al descobert un complot de la policia per acabar amb els vampirs.

Els protagonistes de la història són, per part dels vampirs, en Baró, líder de la seva comunitat; la Jana, parella de Baró; i en Roc, violent i provocador amic de la parella. Per part dels humans hi ha en Pol, un sàdic infermer, i l’inspector Valls, responsable del pacte amb els vampirs.

Durant la tertúlia, recordo que les dues coses que més van cridar l’atenció de la història van ser: la violència emprada —els infants mengen dits sangonosos com a llaminadures, per exemple— i la humanització del «monstre» —Jana està embarassada, i prioritza les seves accions en funció d’això—. Segur que es van dir més coses, però les que recordo més són aquestes.

Han passat tretze anys des que vaig tancar la història en una carpeta, però, com tot bon vampir, no ha mort.

De tant en tant, he tornat a ella. He escrit coses noves i refet d’altres. El que havia de ser una novel·la, el bany de sang del títol, ha acabat per ser l’inici de la història. Jana, ha passat de ser la parella del protagonista a convertir-se en el motor de tot el que farà una raça per sobreviure en un món que no vol creure en ells. I altres canvis, pot ser menors, però cabdals.

De fet, la carpeta ha deixat de dir-se Bany de sang, ara és El viatge dels Itinerants.