La llibreria ambulant, de Christopher Morley. (Marisol Pérez)

Hola tertulians.  

Ja sé que arribo molt tard, disculpeu. Com a excusa vàlida pel meu retard podria dir que porto temps massa ocupada i atabalada, que el llibre era senzill de llegir i vaig pensar que no necessitava gaires preàmbuls, que la historia de l’autor no ens aportava material atractiu com vàrem trobar en les complexes i truculentes vides  d’uns altres que em tingut entre nosaltres, etc. També que per a comentar l’estil literari la majoria de vosaltres tindríeu més criteri i coneixement que jo.

També vull dir-vos que me’l vaig llegir en un plis plas, per primera vegada, fa uns dos mesos i em va deixar alleugerida, com si m’hagués anat  al camp a respirar un aire menys carregat de contaminació. Ara m’ho he tornat a llegir per tal de trobar alguna cosa a dir,  de la qual poguéssim parlar a la tertúlia i ja  m’ha costat més. Les sensacions han estat una mica diferents.

L’he trobat com un “conte amb final feliç” però:  Com acostuma a succeir amb tot allò que sembla simple, si t’atures descobreixes masses coses i, en general, no tan satisfactòries, senzilles  ni evidents. Se’m va esvair la sensació feliç obtinguda de no aprofundir i simplement acceptar el que sembla a primera vista. Llavors després, re-llegint alguns passatges notava certa irritació i desconfiança de la meva primera percepció.

Intentaré compartir alguns d’aquests pensaments amb vosaltres i presentar dubtes i preguntes.

Com imagina un home que pensa/sent una dona?, es possible que pugui saber-ho encertadament?.   Quina fórmula o recorregut  pot fer servir per a suplantar, interioritzar, a l’altre sexe?.

Què el mou a desitjar-ho?.

També observo que aquest home, autor, que encarna una dona, obre una mena de reconeixement  de diferents tipus d’home i lligat amb això la qüestió de saber què enamora les dones, quins son els seus lligams primordials i els seus desitjos.

Apareixen força  evidenciats unes quantes característiques “de dona”:

Submissió – domini –, atrevir-se com a venjança, la por ocasionada pel compromís- submissió als sentiments i desitjos dels altres. La possibilitat d’esser lliure fugint de l’amor depenent.

Subministradora de tot el més primari i necessari, creadora d’un nivell de confort per a l’altre com a component del seu propi desig personal.

L’home queda com a carenciat del sentit de proporcionalitat i de tenir cura d’ell mateix, malgrat hagi d’actuar com a protector i guia.

La sexualitat no sembla un element un element de pes a tenir present.  Nomes apareix en quant la dona s’auto menysprea  com a objecte de desig i també en la seva elecció de parella, obsequiada amb innumerables referencies despectives del seu aspecte però que finalment queden anul·lades per la força del reconeixement d’uns altres valors que admira.

Es interessant la credulitat de la dona vers els valors que l’han adjudicat i la sorpresa de posseir uns altres, tot i que sempre valorats en la comparació.

No cal que digui el valor donat a la lectura com a font d’enriquiment  necessari, d’obertura i coneixement per a tots. L’admiració del que vol ensenyar, predicar aquest missatge.

Hi ha una cosa que m’ha semblat excessiva, encara més pel personatge que la utilitza: voto a ...., per les ... de, No sé com interpretar-ho.

Com a resum final: QUÈ ES UNA DONA?, QUE ES UN HOME?, QUINS VALORS TENEN?, COM ES RELACIONEN?, QUÉ APORTA EL SABER  intel·lectual  EN FUNCIÓ DE LA PERSONA QUE EL POSSEEIX.

Ja en parlarem. Fins aviat.