La tomba de les llumenetes, d'Akiyuki Nosaka. (Alícia Gili)

Història de Kobe II Guerra Mundial: L’Holocaust de foc Japonès causat pels americans!

Sovint la història diu més de nosaltres i del nostre mirall del que nosaltres mateixos voldríem, per això he volgut incloure algunes línies de la història dels bombardejos de Kobe i la resta de ciutats japonesos: l’Holocaust Japonès causat pel EEUU i pel qual mai no seran jutjats. L’historia cal conèixer-la. Kōbe és una ciutat de Japó, localitzada en la illa de Honshu. Kobe és la capital de la prefectura de Hyōgo i és un dels ports de major importància. Es troba en la regió Kansai de Japó, al sud-oest de Osaka i va ser una de les primeres ciutats a comercialitzar amb Occident cap a l'any 1868. La ciutat portuària cosmopolita compte amb 45.500 residents estrangers de més d'un centenar de països. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat de Kobe va ser bombardejada amb bombes incendiàries el 17 de març de 1945; que varen causar la mort de 8.841 habitants i varen destruir el 21 % de la zona urbana. Aquest fet va inspirar la coneguda pel·lícula de Studio Ghibli “La tomba de les cuques de llum” i el llibre escrit per Akiyuki Nosaka de com es basa la pel·lícula. Avions marcadors B-29, un d'ells pilotat pel general Power, van volar sobre la ciutat deixant caure bombes incendiàries M-47 per a delimitar l'àrea de bombardeig. Poc després, altres dos avions B-29 van llançar tires d'alumini per a impedir la detecció dels radars i impedint l'enllumenat dels reflectores de l'artilleria antiaèria. Dos avions més, van marcar amb incendiàries una creu unint els quatre punts deixats pels avions marcadors. Seguidament la flota de 334 avions B-29 va començar el bombardeig de catifa sobre el sector de la ciutat demarcada per la X de foc gairebé perfecta. L'avió de Power va pujar a gran altura volant en cercles sobre la ciutat per a observar. Poc abans d'iniciar-se el bombardeig, es va aixecar un fort vent, que avivà les flames i les va espargir ràpidament. Quan els altra B-29 van arribar la ciutat i van deixar caure les seves bombes, van esclatar els incendis addicionals. El vent augmentat a quaranta-cinc quilòmetres per hora, enviava restes flamejants per sobre dels tallafocs i canals. Per la intensa calor, el vent va cobrar més força, corrent a 30 metres per segon, tocant les cases no arribades per les bombes i encenent-les a causa de l'altíssima temperatura de l'aire. L'aire infernal va arribar fins al centre de Tòquio causant petits focs espontàniament encesos en sostres i portes. La incursió va continuar per unes dues hores, mentre el General Power observava curosament l'operació i intentava recollir dades per a avaluació posterior. Power va enviar per ràdio informes sobre l'incendi, que fins l'insensible general li van fer una tremenda impressió. Però, en terra, l'escena era molt pitjor, un malson sortit de l'Infern de Dante. Ràdio Tòquio va emetre un informe, hores més tard, en el qual el locutor, després de condemnar als nord-americans per la matança de la població, descrivia l'holocaust: "Aquesta nit amb la llum brillant de les estrelles, romandrà en la memòria de tots els que la van presenciar. Després de la caiguda de les primeres bombes incendiàries, es van formar núvols de fum que es van il·luminar des de baix amb una llum vermellosa”. D'elles emergien els avions, volant paorosament a baixa altura, sobre els centenars d'incendis, que s'espargien gradualment. Un bombarder va explotar davant els nostres ulls com un projectil traçadors de magnesi, gairebé sobre el centre de la ciutat. Els núvols de foc es dirigirien serpentejant cap a l'alt i la torre de l'edifici de la Dieta s'alçava negra contra el vermell del cel. La ciutat estava tan resplendent, com una sortida de sol; núvols de fum, sutge, fins i tot espurnes arrossegades pel vendaval, volaven per damunt. Pensem que aquesta nit tot Tòkio seria reduït a cendres..." Els bombardejos de les ciutats japoneses va tenir un èxit esgarrifós. En un parell d'hores dues mil tones de bombes, mig milió d'incendiàries de Napalm i Magnesi, van ploure sobre Tòquio destruint gran part de la capital. Va ser un dels majors desastres fins a llavors sofert per cap bel·ligerant en la història de la guerra. No tots es percaçaren de l'alerta aèria a Tòquio, quan va aparèixer el primer avió i que es va interrompre breument degut al fet que es tractava de només dos avions, però un centenar de persones de Sumida-Ku previngudes amb les seves maletes, van aconseguir escapar romanent en el Parc Kinshi on van observar plens de paüra l'holocaust. La tempesta de foc va arrasar tota la part de la ciutat on es concentrava la major part de les cases de fusta, cartró i paper. Milers de les persones van morir asfixiades i cremades per l'aire de la tempesta que va deslligar vents amb temperatures de 1000°C corrent a més de 200 kms per hora, consumint l'oxigen i creant una tromba d'aire que va pujar si més no a 10 kms d'altura. Molts bombarders van ser llançats centenars de metres cap amunt pels corrents d'aire. Almenys un va reportar que una bomba de 250 kgs va ser retornada al dipòsit de bombes per un sobtat corrent d'aire. En terra, la tempesta de foc succionava als que tractaven de fugir, matant a nens, dones i ancians. Atrapats entre els rius Sumida i Arakawa, la gent que tractava de salvar-se del foc, llençant-se als canals van morir bullides o asfixiades. Van salvar els més joves que van poder córrer fins a trobar algun lloc on per miracle el foc no va arribar, els altres, dones, ancians i nens petits van ser incinerats. Els cridats "turbants anti bombardejos" que milers de dones usaven per a protegir-se de les esquiles durant els bombardejos convencionals, era el primer que s'encenia quan sense que el foc les toqués, quan les dones amb els seus fills en braços corrien enmig de la tempesta. Les cases de fusta i cartró simplement es volatilitzaven. El contingut inflamable dels edificis de ciment i maó va cremar completament convertint-los en forns que tot just van quedar com pellofes amb només cendres en el seu interior. Les pèrdues varen ser enormes, va morir més gent en aquestes fatídiques dues hores, que en l'explosió atòmica de Nagasaki. Segons les primeres xifres recopilades per la policia metropolitana japonesa, 83.783 persones varen morir, milers van ser declarats desapareguts, 40.918 varen ser ferides i més de 800.000 de persones quedaren sense llar. Es varen necessitar vint-i-cinc dies perquè les autoritats japoneses poguessin remoure els enderrocs de tots els cossos calcinats. Les xifres varen anar augmentant. Varen quedar destruïts més de 40 quilòmetres quadrats de la ciutat de Tòquio. Segons el compte final, en l'holocaust de foc, el bombardeig havia matat a més de 100.000 persones, deixant ferides a més de 400.000 i almenys un milió de persones van quedar sense sostre en ple hivern. Es van comptabilitzar 276.791 cases que van ser destruïdes pel foc, En l'atac, les pèrdues dels B-29 varen ser catorze en total, tres d'ells, almenys, varen ser derrocats per les bateries antiaèries japoneses, veient-se'ls explotar en l'aire estavellant-se en Aoki-cho, Kawagichi,. Dos tripulants varen salvar-se miraculosament, mentre que els altres dos avions s'estavellaren també. Les tripulacions d'altres cinc bombarders, van caure en l'oceà i varen ser salvades per unitats de rescat. Uns altres es van estavellar al tractar d'aterrar en Iwo Jima. Divuit hores després de l'atac, el Primer Ministre Koiso parlà per Ràdio Tòquio per a denunciar als "molt cruels i bàrbars nord-americans", i advertir al poble japonès que havien d'estar preparats per a suportar més bombardejos incendiaris.

Kobe [16-3-1945] La ciutat de Kobe, va ser el quart objectiu incendiari de LeMay, el general que va dirigir aquesta campanya militar; va ser atacada en la nit del 16 al 17 de març. Als pilots se'ls va ordenar fer un vol d'aproximació més controlat per a assegurar la concentració i unió dels incendis. A causa que l'inventari de bombes M-69 i M-47 en el Comandament de Bombardeig que estava escassejant; la càrrega de bombes es va canviar una mica. En lloc de la càrrega normal, es varen usar contenidors de 225 quilograms, amb bombes incendiàries de magnesi termita M-15 de 1,8 quilograms de pes. La incursió de Kobe va ser la major llançada per LeMay fins a aquell moment, 307 avions B-29 van arribar la ciutat llançant 2.300 tones de bombes, provocant incendis que varen arrasar uns cinc quilòmetres quadrats d'un extrem del districte de negocis i algunes àrees residencials i industrials. Més de 66.000 estructures, fins i tot 500 edificis industrials, varen ser demolides i 250.000 persones --un terç de la població de Kobe-- varen quedar-se sense llar. Els morts i ferits van arribar a 15.000. Tres avions van ser enderrocats. El General Curtis LeMay referint-se a l'holocaust japonès, va escriure en les seves memòries sobre el primer bombardeig de Tòquio: "1665 tones de bombes incendiàries van caure xiulant sobre aquesta ciutat i ones calentes del forn resultant, va sacsejar i va llançar a alguns dels nostres avions fins a 2000 mil peus sobre la seva altura original. Nosaltres varem cremar prop de 16 milles quadrades de Tòkio. Parafrasejant al General Power (que va dirigir la incursió), va ser el més gran desastre infligit a qualsevol enemic en la història militar. Va ser més gran que el foc combinat d'Hiroshima i Nagasaki. I en només dues hores va haver moltes més baixes que en qualsevol altra acció militar en la història del món." En altra declaració, amb gran dosi de cinisme, LeMay va dir: "la gent va ser torrada, bullida i fornejada fins a morir" ("scorched, boiled, and baked to death". SIC). Quan els bombardejos van cessar el 15 d'agost de 1945, 70 ciutats havien estat reduïdes a cendres i més de mig milió de persones havien mort calcinades. LeMay filosòficament va dir: "Si nosaltres haguéssim perdut la guerra, hauríem estat jutjats com criminals de guerra. Afortunadament, nosaltres estem en el costat dels vencedors." Robert McNamara, que a Washington va ajudar a planificar el bombardeig de Tòquio, Hiroshima i Nagasaki, ponderava la justícia dels vencedors dient: "Per ventura havia una regla que digués que no podies bombardejar, no podies matar, no podies cremar vius a cent mil civils en una sola nit?"

Bé, crec que no cal dir res més, ells mateixos s’han retratat...