Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin. Una aportació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

Lucía Berlín ens parla de la seva difícil vida com si fos una novel·la. De la bellesa i del seu contrapunt el deteriorament i la mort. Max, el seu tercer marit, ben plantat, ric, exòtic... actualment en cadira de rodes; Sally la seva germana, que tothom mira fascinat, en el llit agonitzant; la mare, bella i alcohòlica; “un vestit de gasa amb muscleres, un fermall de diamants diminuts”“Tu mama, , veies lletjor i maldat per tot arreu... Estaves sonada o eres una vident? Mèxic... “fatalista, suïcida i corrupta però...amb fogonades de bellesa que talla la respiració.”, “on hi és fàcil barrejar el sexe i la mort perquè tots dos bateguen permanentment”

La bellesa i el seu contrapunt sinistre, com ens parla el filòsof Eugeni Trias en el seu llibre. “Lo bello y lo siniestro”.

Eugeni Trias en el seu llibre “Lo bello y lo siniestro” (1988) desenvolupa la següent hipòtesi:

“El que és sinistre és condició i límit del que és bell”. Condició necessària perquè no hi pot haver efecte estètic sense que hi hagi com absència, velat, el que és sinistre, i límit perquè la revelació del que és sinistre desfà l’efecte estètic. La font de la màgia, suggestió i arravatament de l’art està lligat a aquesta condició. Analitza el quadre “El naixement de Venus” de Botizelli. Venus era filla d'Urà a qui el seu fill Cronos va castrar, llençant els seus testicles a l’oceà. El seu semen es va escampar convertint-se en escuma , de la que va néixer Venus. És a dir, Venus Celestial, Afrodita, filla d'Urà, l’U primordial, i sense mare, sense principi material que la sustentés.

“podeis crerelo, la tumba tiene más poder que los ojos de la amada. La tumba abierta con todos sus imanes. Y eso te lo digo a tí, a ti que cuando sonries haces pensar en el comienzo del mundo”

Vicente Hudobro. Altazor (Poesia introductòria de “Dixa'm veure el teu somriure”)