Només són pedres, de Joan Adell

En Joan Adell, gran poeta i escriptor, com els que compreu el llibre que avui presentem podreu comprovar, va aparèixer ja fa uns anys a la nostra tertúlia literària “Psicoanàlisi i Literatura” amb una fornada de gent de  “Relats en català”, que ens varen aportar el seu saber literari i el seu bon afer en l’escriptura.

En Joan, ens portava des de la seva ciutat de Blanes, els aires de la Mediterrània  i un reguitzell de llibres amb premis que varem tenir el gust de poder llegir i comentar.

En Joan, que ve del món de la ciència (és metge i farmacèutic), d’aquesta ciència positivista que sovint perd de vista la capacitat de l’ ésser humà per a somniar;  a ell li ha donat  ales per expandir-se i  intentar aprofundir en la trama de les relacions humanes, del dolor i dels sentiments, com ha fet  en les seves premiades novel·les: El Nàufrag, Puzles, Matins Grisos , El Mossen de les putes,...en relats com: Sopa instantània, Erotisme som tu i jo, El telèfon negre, La darrera carta i altres narracions i endinsar-se en el difícil camí de la poesia en Sorrejant (2007) i ara en  aquest bell text de poesies: “Tres estrelles Michelin” que també com molts del seus llibres, ha rebut un premi: El primer Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal a Sagunt.

En Joan, després de dedicar las seva vida a regentar una farmàcia, donar consells i tenir filles, ha decidit en la seva maduresa ser escriptor i poeta i ho ha aconseguit.

I les millors paraules amb el  que el podem premiar, és escoltant la seva pròpia escriptura. Escoltem-lo