Los premios, de Julio Cortazar. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

 

L’escriptura de Cortázar té el poder i la força (com deia la Graciela) d’una revelació i d’un somni i potser per això com ens deia el Carles, encara després de tants anys hi ha poemes d’amor en la seva tomba.

El Carles ens va explicar la importància que tenien els somnis per a l’autor fins al punt d’explicar-se’ls amb la seva  dona i el motor que li generaven en l’escriptura.

Els monòlegs  onírics, filosòfics i surrealistes de Persio, són vertaders poemes lírics d’una força visual increible.

 La nau perduda en un destí sense fí, on uns éssers  per atzar, són introduits en un petit micromón, representat per diferents estaments socials, simbolitza  el desamparament del ser humà, molt propi de la cultura existencialista del moment i la recerca de l’enigma, el no saber, el buit, simbolitzat per la part prohibida de la popa del vaixell.

La nau, vista des de perspectives diferents, sobre tot des del cosmos, des de  les estrelles, és metaforitzada en el quadre cubista de Picasso “La guitarra que fué de Apollinaire”. Apollinaire va ser l’inventor de la paraula “Surrealista”. En el “Manifest surrealista” Apollinaire va montar les bases del l’art en relació als termes de l’inconscient i la Interpretació dels somnis de Freud. 

L’Inconscient aquest reducte , on les lleis del temps no funcionen ( els monòlegs de Persio estan ple de referències atemporals) va ser anomenat per Plotí que en deia: “L’ànima del món”, precedent remot de la idea de l’ inconscient. Va ser conceptualitzat per altres filòsofs: Leibniz, Shelling..abans de Freud , però és aquest que en fa un cos de teoria psicològica.

L’ inconscient, aquest llindar de la consciència  i de la percepció, on la fòrmula de Descartes “penso doncs existeixo”, no serveix.

Freud, neuròleg de professió, va a França a estudiar amb Charcot en un hospital psiquàtric.. Veu pacients que en estat hipnòtic no presenten els símptomes i tornen a apareixer quan tornen la consciència .(Una dona que no camina, pot caminar en estat hipnòtic) i es pregunta que hi ha més enllà de la consciència que pot actuar en el propi cos. El ser humà no té el domini del seu propi jo. Com Copèrnic i Darwin que descentren l’ésser del centre de l’ Univers, Freud ens parla de la força de les  pulsions que no coneixem, que regeixen en part la consciència de l’ésser humà.

Els somnis, una de les representacions de l’inconscient es regeixen per les lleis, diu Freud, del desplaçament i de la condensació i per a Lacan per la metàfora i  la metonimia

Alexandre Magne, davant el setge a la ciutat de Tir, somnia amb un sàtir. Angoixat per la intriga busca un intèrpret que li diu:  Sàtir vol dir: - Ta Tir! (Tir és teva; endavant, ataca) i així els somnis són analitzats, no  com paraula-significació, iguals per a tot-hom, com sovint en parlen els llibres de divulgació no científica, sinó com: Un guió d’un text creat per mi, del qual en sóc aliè.  “Penso, doncs sóc pensat per mi”. Recordem que Picasso deia:”No pinto el que veig, sinò el que penso”
Freud contribueix d’aquesta manera a conèixer que l’inconscient té una  estructura de llenguatge. L’inconscient estructurat com a un llenguatge, que diria Jacques Lacan.