Paraules d'Opòton el vell, d'Avel·lí Artís-Gener (Tísner). Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo).

Avel·lí Artís Gener (Tisner) que aquest any es celebra el centenari del seu naixement, va ser un home del Renaixement. Polifacètic: escenògraf, pintor, periodista, dibuixant i gran escriptor.

“Paraules d’ Opoton el Vell” va ser escrita durant el seu exili a Mèxic. La  novel·la, és un engany al lector  de nen entremaliat girant la història de la reconquesta d’ Amèrica.

Opoton, aquest personatge asteca, humil i terrissaire, establert al Canyar i Palmerar de Tenotxtítlan, quan és vell, escriu  en uns papers d’àmalt  la història del seu viatge al Vell Astlan (Espanya) cercant al Déu Quetsalcóatl que havia de tornar a la terra.

El llibre és una delícia, d’humor satíric i poesia. Opòton i els seus acompanyants miren  amb curiositat i estranyesa una cultura, idioma, costums i símbols que no entenen. Tot el llibre està travessat pel tema del SIGNIFICANT, concepte importantíssim per a Freud, Lacan i la Psicoanàlisi

 

SIGNIFICANTS són tots els senyals que s’envien d’una persona a l’altra, les lletres que formen part d’una frase o paraula, que escrites en un paper en blanc, deixem sobre una taula. El paper pot quedar eternament sobre la taula, emportar-se’l el vent o cremar-se i es quedarà sense significació. Ha de venir algú que el desxifri (Com la pedra de la Roseta) perquè esdevingui una SIGNIFICACIÓ.  El conjunt de lletres, són observades, interpretades i  se li donen la significació   del concepte  que ja teníem dins la ment. El significant està fora de la ment (un paper en blanc amb lletres sobre una taula) però la significació  està dins nostre i ha de passar per l’ésser humà que li donarà o no una SIGNIFICACIÓ.

Com va passar amb “La pedra de la Roseta” que va estar segles sense interpretar, hi ha d’haver algú que pugui desxifrar el codi. Una persona que parla un altre idioma veu el full amb signes i no sabrà  trobar-li cap significat.

 

Tisner juga i ens planteja constantment l’engany i el lliscament  del SIGNIFICANT.

Opoton,  amb el seu nom que llisca des de “Ferum” (pudor) a Opoton,  es queixa que els noms de les coses  del Vell Astlan (Espanya) no volen dir res i fa un intent d’escriure amb el seu llenguatge simple, irònic, d’associació lliure, poc culte i sovint poètic, un intent  de mirada innocent sobre el significant. Els jocs de paraules amb  signes de la seva llengua nàhoa, els costums i els  objectes xoquen de front amb uns significants que no són entesos per les dues cultures (les bombardes, les veles de les galeres, el botafumeiro,  el Déu, els mites, “les sususes”(les dones gallegues) són explicats un a un per poder entendre la significació.

 

Borges per a parlar-nos del SIGNIFICANT, ens dona l’exemple d’un exercit atacat per un altre i la estratègia per a sortir-se’n.

El capità de l’exèrcit assetjat els hi diu: No patiu. Quan s’acostin, els hi obrirem aquesta gàbia de LLEONS. Quan els vegin s’espantaran i els matarem.

Quan arriba l’exèrcit atacant, veuen les gàbies i dirigint-se al seu capità diuen: Què són aquests animals? Són això GOSSOS EXTRANYS?

I continuació els ataquen i els maten a tots.

Borges diu: Se n’adonen de la diferència d’ anomenar-los LLEONS o GOSSOS?

 

Opoton utilitza al final de la seva vida la lletra que  és el suport material del significant i Tisner amb els seus jocs de paraules i signes ens va guiant i mostrant la seva dificultat. Podem escoltar àguila i podem interpretar lliga,  amor i escoltar mort  etz Això és el significant. El significant menteix. I el subjecte –diu Lacan- està estructurat en  el malentès. Hi ha una relació arbitrària entre el significant i el significat.

 

La significació ve de l’altre. Són els pares que donen significació al “bebé” i com un nadó, Opoton va aprenent els significants desconeguts intentant donar significació a quelcom que mai no acabarà d’entendre. Perseguint el sol ixent, al que mai s’hi arriba, tornarà al seu llac del canyar i palmerar, i quan sigui vell, escriurà la seva història deixant un escrit incomplert. Posarà com última paraula el significant QUITXO (Prefix que diu l’autor, indica la idea de sortida)

 El prefix és una partícula d’una paraula que en crea una de nova i el significant, per la seva naturalesa, no té finitud. Sempre podrem ajuntar diferents significants i fer noves significacions i en Tísner, mestre del Llenguatge, ens dona els significant de l’obertura del que seran les futures SIGNIFICACIONS de la història.