Foc latent, de Lluïsa Forrellad (David Gómez)

 

Si hi ha una novel·la on la distància entre una part i l'altra sigui aclaparadora és sens dubte aquesta.

No estem davant d'una separació narrativa en un context històric, estem davant de dues novel·les amb plantejaments similars, però enfocades de forma diferent.

La primera d'elles, Ponent, ens narra els darrers temps de l'aristocràcia catalana per mitjà d'uns personatges (l'Isidre i l'Amèlia) que representen el més caduc d'aquesta i com una societat que colpeja amb força la farà desaparèixer deixant pas als nou-rics (en Pol) hereus dels anteriors.

La història avança amb agilitat i interès gràcies a uns personatges ben definits i a l'acció. Les històries romàntiques, el trasbals que viu la política de l'època, la varietat de personatges amb les seves pròpies històries, i l'ús dels diàlegs i els salts temporals. Tot en conjunt fan de Ponent una narració absorbent.

Finca de la Marquesa de Tulis a la novel·la

Pel que fa a La voracitat del foc ja és una altra cosa. No és que sigui una novel·la dolenta, però per comparació amb la primera part resulta tediosa. La gran quantitat d'informació, de dades, de personatges històrics, uns de reals i versemblants, altres ficticis però creïbles (la casa de la marquesa de Tulis, existeix, però és una altra marquesa), narrats per en Pol com a espectador, a diferència de la primera part on era protagonista, arriba a ser esgotadora. No és fins a les darreres 40 pàgines, durant la Setmana Tràgica, que la novel·la torna a recuperar el ritme de la primera part.

Però el viatge s'ha fet llarg.

La finca de la marquesa:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2013

Article al Cultural d'El Mundo:

http://www.elcultural.com/revista/letras/Fuego-latente/19443

Publicitat de l'editorial Angle:

http://www.angleeditorial.com/actualitzacio_documents/PDF/Dossiers/DPFoclatent.pdf

Vikipedia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%AFsa_Forrellad_i_Miquel