L'amant, de Marguerite Duras (biografia) (Mercè Rigo)

 

 

(Biografia Laurie Adler. Editorial Anagrama)

M.D neix  a Indoxina, filla de pares vidus, el pare professor de matemàtiques que ja tenia dos fills del seu matrimoni anterior, i la mare mestra. Francesos que havien emigrat a la colònia, van tenir conjuntament tres fills, dos nois i la Marguerite.   M.D. no va sortir de Saigon fins el 18 anys.

M.D. va tenir molt bones notes  de petita a Saigon. Èxits brillants en ortografia  i gramàtica, ella que va maltractar la llengua francesa, va trastocar les regles, va inventar un món on les  paraules  i el lloc que ocupen en la frase condueixen de forma ràpida, aparentment més senzilla, a la puresa del sentit .Hi ha un llenguatge  Duras que parla dins nostre. “Sé que quan escric passen coses. Deixo que actuï dins de mi alguna cosa que, sens dubte, té a veure amb la feminitat”

Com distingir la veritat de la ficció, de les mentides? Va voler reconstruir la seva vida a través de l’escriptura i fer seva aquesta biografia

La mare, Marie , severa, autoritària, poc amorosa, valenta i amb problemes mentals

“Sin Dios, la madre

Sin amo.

Sin mesura. Sin límites, tanto en el dolor que iba recogiendo por doquier, como en el amor del mundo.”

El tema obsessiu de l’obra de M:D, serà sempre la mare. Una mare amb un “alter ego” que és el seu germà gran i a on la Marguerite hi  arriba després,  no trobant el  lloc en la constel·lació  materna. Ho haurà de buscar en un altre lloc: en l’escriptura.

La mare Marie Legrand, ja s’havia casat abans, a França amb un noi del seu poble comerciant, Firmin Augustin Marie Obscur. Sis mesos després ella ja estava a Saigon fent de mestra, sola i no divorciada  i el seu marit morirà dos anys després.

Arriba a Saigon i el Director de l’ Escola, casat a i amb la dona moribunda s’enamora d’ ella. Marie cuidarà la dona i es casarà amb Henri als sis mesos de la mort d’ ella amb el rerefons de les crítiques de la colònia blanca.

Després de nombroses anades i vingudes al continent, el pare Henri, malalt,  mor sol a França per pròpia voluntat, sense certificat de defunció, per la qual cosa la vídua no podrà tenir pensió de viudetat.

La vídua lluita pels seus tres fills, però abandona els fills del marit. Deliris de fer-se rica, agafa una ascendència i compra una concessió per a cultivar , de la que no en sap res i on hi arruïna tots els seus estalvis. A 1500 km de Sadec hi van a viure en una cabana on la mare, carregada de deutes, hi fa construir dics per a lluitar contra la inundació del Pacífic “El dique contra el Pacífico”

“En la meva infància , la desgràcia de la mare va ocupar el lloc dels meus somnis” -diu- a     “L’  amant”

La mare abandona i torna al seu lloc de mestra a Sadec. Aboca tota la seva energia a l’educació de la filla i la matricula al Liceu, a Saigon i M.D. va a la  pensió de la senyoreta C.(la pensió Lyautey, de “L’ amant”, no va existir). La senyoreta C. de 75 anys , es mostra mig despullada, cada diumenge i es fa contemplar per M.D, quan els altres hostes han sortit. Dos anys duren les sessions sexuals que Margarite Donanadieu afirmarà que va tenir d’acceptar. Fantasia o realitat?. Ho parlarà amb una amiga com un trauma, i ho expressarà en el relat “La boa”, en forma d’una devoració, lenta, informe, negra.”La senyoreta  C. tenia un càncer sota el pit esquerre i de totes les persones que hi havia a la casa, només me l’ensenyava a mi. Es destapava el pit, s’acostava a la finestra i me l’ensenyava. Per cortesia em quedava contemplant el càncer durant dos o tres llargs minuts. “Veus” deia la senyoreta C. y jo deia “Oh, si, veig” (Manuscrit de “L’Amant”)

Molts homes apareixen en els llibres de la M.D. entre ells tres amants. “L’amant” és més fràgil, més baix que el de “El amante de la China del Norte”és més robust i segur  de si mateix. Els dos amants són xinesos de pell clara, no vietnamites, racialment més elegants. Els xinesos són comerciants i rics, molt rics. El primer amant  de “Un dique contra el Pacífico” és blanc. prim,  obscè. Sense encant, li agrada seduir les noies. Els tres amants tenen 25 anys, posseeixen “limusines” negres i en general són deformes. Porten elegants vestits, però les mans dels amants durasians són sublims, eròtiques. Per les mans comença la passió.

M.D. ha explicat durant tota la seva obra, la història de l’amant. A “Un dique contra el Pacífico” no s’atreveix a fer-lo xinès. És blanc, ric sol i lleig, amb un diamant a les seves mans. Mai deixa de fer-ne diverses versions. Després a “L’amant” i finalment a “El amante de la China del Norte.

M.D. va dir que “El dique” és una novel·la i “L’amant” és un relat, un fragment de la seva autobiografia. La història  reescrita de moltes maneres sona a vertadera.

 

Marguerite, la nena desmanegada,  prima, pobre i mal vestida, es fascina pel luxe, la limusina, el diamant i les mans. Són objectes que brillen sobre cossos lletjos i contrafets, però l’amant mostra interès per ella, és desitjada, li dóna la impressió d’existir i la mare i el germà gran l’empenyen a una elecció de la que no es pot escapar. L’amant pagarà els deutes de la mare i aportarà a la família els deliris de grandesa que la mare sempre havia buscat. L’amant, serà un objecte d’intercanvi del que la mare i el germà se’n volen aprofitar, però recomanant-li que no es casi amb ell, perquè està mal vist barrejar-se amb els indígenes. Quin paper hi juga Marguerite? S’implica a fons en el joc del que es revenja amb l’escriptura. Va fer d’una història sòrdida, un conte eròtic. M.D. diu que estava sota el domini de la família i en la preparació de la pel·lícula de “L’amant” diu: “La petita no va ser violada, va ser entregada a l’amant per la mare”. L’home-amant no és responsable. La filla no cedeix a l’amant, sinó a la mare. La mare li pot demanar tot a la filla, és propietat de la mare.

M.D. escriu una i una altra vegada sobre aquest dolor. No aconsegueix aclarir aquest fosc episodi, la necessitat d’estimar, aquest sacrifici de si mateixa que li va consentir a la mare, aquesta paradoxa que creient donar-se a la mare, s’entregarà a un home que li proporcionarà plaer i al mateix temps l’alliberarà del jou matern.

M.D. seguirà aquest camí en la seva petita estada a França amb la família, que pagaran  els pares de l’amant amb un diamant o amb diners, subornats per la pressió de la mare. Sense diners, demana diners als homes que dóna a la seva mare i germà dels qui  rep pallisses. Els diners i l’escriptura es convertiran en una obsessió. La mare, el germà els diners, les pallisses. El territori de l’ escriptura.

Marie decideix tornar a Saigon amb els dos fills petits, on Marguerite acabarà el batxillerat amb molt bones notes. Es compra una gran casa on hi posa hostes i  dóna classes a l’escola municipal. És una època tranquil·la i serena: “el meu germà gran s’havia quedat a França. Ja no tenim por. La meva mare s’acostuma a aquesta filla a la que no volia gaire, però que probablement estimarà durant aquests anys. Després m’oblidarà. El fill gran tornarà a ser l’únic fill” La mare vol que la seva filla sigui llicenciada i l’envia a París. “Em vaig llicenciar. Tot el que volia  ho va tenir, però jo ja no la volia. Llavors vaig deixar d’estimar-la com es deixa d’estimar un amant”

M.D. comença la carrera de Dret i confessa que va tenir una vida agitada. “tenia ganes i necessitat de fer l’amor” L’amor com el ser devorada, el sexe com apaivagament. L’amor, per l’amor, no per tota la vida. L’amor-captura: “el que m’ha salvat és que enganyava als homes amb els que vivia, els deixava. Això em va salvar. Era infidel...M’agradava l’amor, m’agradava això...”

 

 Yann Andréa. Ese amor (Ediciones Andanzas)

Yann Andréa nascut  l’any 1952, va ser el company de Marguerite Duras  durant quinze anys  des del 1980 fins el 3 de març  de 1996 en que M.D va morir.

M D va eliminar de Yann el seu cognom patern,  com ella va fer amb el seu.

Y. A. estudiant de filosofia queda corprès quan llegeix el llibre “Los caballitos de Tarquinia”. Deixa la resta de lectures i es dedica a llegar  tot el que sap d’ella escrivint-li cada dia una carta que M.D. no contesta.

 L’any 1980 M.D. li envia un llibre acabat d’escriure i el convida a visitar-la. Mai més no deixarà el pis de París on li farà d’amant, secretari, cuiner  i company d’una relació molt absorbent i turbulenta