Domicili provisional i Diàlegs sobre un fugitiu. Descripció a cura de Marcel Fité (adaptat per a la tertúlia) (Xavier Marcet)

 

L’obra Domicili provisional consta de dues narracions: “Domicili provisional” i “Diàlegs sobre un fugitiu”.

Representa la primera etapa de l’obra de Pedrolo (on trobem obres com Elena de segona mà o Cendra per Martina).

 

Els trets més significatius d’aquesta etapa són:

ü  a.- La presa de consciència de la força de l’escriptura com a mitjà per a transformar la societat, per acostar-se a l’existencialisme de postguerra. En aquests context literari l’autor inicia una punyent reflexió sobre temes com l’alienació, la solitud i el sentit de l’existència.

ü  B.- El neorealisme es presenta amb situacions absurdes, il·lògiques i a voltes inversemblants, amb alguns trets que recorden el món oníric del surrealisme.

ü  C.- L’afany d’assolir la realitat total, integral, el porta a experimentar una gran diversitat de recursos tècnics per tal de poder mostrar la història a través de tots els mitjans de la creació literària

ü  D.- L’experimentació basada en la distorsió de les coordenades del temps i de l’espai i en el contrast dels personatges i les situacions en que es troben submergits.

 

Domicili provisional ens porta a una dispesa de la Barcelona de després de la guerra civil, un món marginal i clos en què cohabita una colla de personatges desarrelats, sense cap altra casa ni família que la pròpia pensió i ells mateixos.

 

La parella qui lloga les habitacions : el vell Politxa i la seva dona la Remei.

El rellogats són 10 persones més un home que és el narrador :

·  El Joan, la seva esposa i la seva germana Sílvia.

·  La família Damians : una parella amb tres fills.

·  El Negre i l’esposa.

 

Les condicions de vida d’aquests personatges amb les seves obsessions i les seves disputes ens són explicades, a través d’un monòleg ininterromput, amb un to humorístic, de vegades irònic i, a voltes, fins i tot sarcàstic, que, al final, esdevindrà tendre i humà.

Qui recorda i explica els fets, el narrador, és un dels personatges de la narració. De fet, però, aquest narrador és el personatge més desarrelat i marginat de tots, ja que, tot i ser llicenciat, és un indigent que havia de dormir al carrer abans de conèixer la Sílvia, una de les rellogades, i serà a través de l’amistat amb ella que s’introduirà a la pensió.

La misèria econòmica- minuciosament descrita- i moral en què viuen tots els personatges (observem fins i tot que els dispensers són a la vegada llogaters) desencadena un seguit de tensions i disputes entre uns i altres, l’origen de les quals, molts cops, no és altre que la hipervaloració, gairebé fetitxista, de les ínfimes engrunes de propietat de cadascú. Ho podem veure en les discussions pels mínims i foscos espais de la dispesa, o bé a través dels afanys per posseir i controlar determinats objectes: les llumeneres, la pos de planxar, la cadena, la màquina d’escriure, etc. Aquestes obsessions i enfrontaments originaran una colla de reaccions quotidianes, que acabaran per destarotar del tot la ja prou caòtica convivència de la gent de la dispesa.

 

Diàlegs sobre un fugitiu és, en certa manera, el contrapunt de “Domicili...”  com a mínim des del punt de vista formal. El punt de contacte és la manca de llar del nou protagonista, en aquesta historia el fugitiu, llar que no té degut als problemes polítics del moment. Els espais, aquí són oberts i variats: la ciutat torna a ser Barcelona i l’acció es desenvolupa en punts dispersos i clars com ara els carrers, els cafès, el frontó, etc. Les relacions interpersonals se’ns presenten tan formals com la societat de l’època ho permetia i les actituds dels individus així com les reaccions són lògiques i versemblants (en contraposició amb Domicili... on les relacions són sempre surrealistes).

Des d’un punt de vista tècnic podem constatar la desaparició del narrador i la substitució del monòleg pel diàleg en un estricte treball formal.

 

Finalment cal constatar la gran importància dels títols en les dues narracions i el camí de l’autor per representar un treball tècnic complex fruit del moment.