El llop estepari d'Hermann Hesse. Resum. (Teresa Serramià)

 

ESTIMATS: des del primer moment he treballat amb el meu llibre editat per

 “Cia. General de Ediciones, S.A- Mexico “Colección Ideas, Letras y Vida”

45ena edició, any 30 abril 1976 (Total fa quatre dies!)

 

Sento molt que, per culpa de ser jo tan gran d’anys i saviesa (l’últim és broma!),

el meu llibre no coincideixi amb l’arxiu que l’Alícia ha penjat amablement al nostre bloc.

 

No crec que pel fet de tenir molts anys hagi de demanar perdó. Un altre cop ja em posaré en contacte més ràpidament i m’actualitzaré per tal d’anar al vostre pas àgil i vigorós. Em perdoneu, Oi?

.............................................................................................................

Fins ara us he presentat les parts amb les que jo he dividit el llibre. Aquí teniu un comentari sobre les que fa l’autor de la novel·la, Hermann Hesse, és clar!

 

PARTS DEL LLIBRE

A-   INTRODUCCIÓ

B-    ANOTACIONS DE HARRY HALLER

C-   TRACTAT DEL LLOP ESTEPARI ( No per qualsevol)

 

De l’última part ja us n’he parlat. Passo a parlar de les altres dues.

A-   INTRODUCCIÓ

L’autor fa servir la veu d’un observador per descriure’ns com és i quin comportament du Harry Haller.

Home d’uns 50 anys, espatlla vigorosa, aspecte malaltís, (que creu que és degut a que es tracta d’un home superior, no vulgar, d’extraordinari talent), camina malament. No vol donar a la policia les seves dades. Rostre ple d’espiritualitat que el seu món intern fa delicat i inquietant. Els seus trets reflecteixen una vida anímica interessant. Té una capacitat de sofriment il·limitada, genial, sublim. La duresa de l’educació que ha rebut, destinada a doblegar la seva personalitat rebel, no ha donat resultat. És massa fort, dur, altiu, espiritual. Té un sentit eminentment cristià, de màrtir.

De primer li causa repulsió; al cap d’un cert temps, simpatia, basada en la compassió que l’inspira. De fet,creu que arrossega quelcom semblant a “una mort interna”

..................................................................

Quan als costums i gràcies al paper “d’espia” que adopta ell, l’observador, sabem que lloga dues cambres: dormitori i estudi. Té la taula amb flors, plena de llibres. Retrats i paisatges per la paret, botelles de vi i de begudes, buides o no, per l’estança; cendrers, olor de tabac. El seu viure és desigual: hi ha dies que no surt per res, que només deixa una pell de plàtan per terra coma mostra del que ha menjat. D’altres surt, va a restaurants i no torna fins passats uns dies. Pateix neurosis com a resultat del seu viure: “passeig per l’infern” El contingut del manuscrit que li deixa com a regal quan se’n va, reflecteix processos anímics fondament viscuts.

....................................................................

 

B-    ANOTACIONS DE HARRY HALLER

            Aquesta part explicita el que hem exposat anteriorment amb tota mena de detalls. Ens parla d’un home que pateix dels ulls, enamorat de la natura i enfrontat amb un món massa mecanitzat, superficial i absurd. Ell és un enamorat de la poesia i de la música. Assisteix a concerts (Hëndel, Mozart) que li calmen “les ferides íntimes”.

Un dels passatges dignes d’assenyalar segons la meva manera de veure és el que, de nit, caminant per un carrer de suburbi humit i tranquil, veu una vella tàpia de color terrós de pedra que té al mig una porta damunt de la qual apareix un rètol lluminós de lletres corredisses de colors que diuen: TEATRE MÀGIC, ENTRADA NO PER QUALSEVOL, NOMÉS PER A BOJOS. (El catell no li agrada i diu “L’han profanada!” (crec que tot plegat, actua de PREMONICIÓ, d’avís del Teatre Màgic que apareixerà a l’última part del llibre)Després troba un home amb una pancarta (pal i rètol) que li dóna un full dels que guarda al calaix lligat al ventre. Ell creu que la portada d’aquest opuscle anuncia el destí. La coberta, de sobte, fa un canvi de títol i hi pot llegir, sorprès: TRACTAT DEL LLOP ESTEPARI / NO PER QUALSEVOL