El llop estepari, d'Hermann Hesse (Teresa Serramià)

 

VALORACIÓ GLOBAL DE L’OBRA:

 

Òbviament, com totes les obres d’art, aquesta gaudeix dels trets comuns a totes elles:

 

A-   Fil conductor capaç de mantenir la tensió inicial fins a aconduir-la i desenrotllar-la magistralment al llarg del relat, “ in crecendo”, fins a arribar al clímax final.

B- Riquesa lèxica i domini del llenguatge en totes les seves expressions.

 

B-    “tempos” ben delimitats, perfectament cohesionats.

 

 

DIVISIÓ POSSIBLE DEL RELAT

Al nostre parer el podríem dividir en tres parts:

 

1-    PRIMERA.............(d’unes 80 pàgines)....................................fins la pag 87

Aquesta part és, potser, la de més difícil lectura, la més grisa. En ella se’ns descriu el personatge , l’estranya atmosfera que l’envolta, l’aspecte malaltís, mentre,  alhora, paradoxalment.   s’afirma..............                                                                        pag. 19 que té un sentit cristià de màrtir que malmet la voluntat, el fa dur, altiu i el condueix a la solitud , a odiar-se. “tot dolor és un record de la nostra condició elevada......................................................................................  pag. 26

fent que s’autoanomeni “llop estepari” i la seva vida sigui la vida d’un suïcida.......................................................................................pag. 31

Afirma que aquesta és LA MALALTIA DEL SEGLE..........................pag.33

un passeig per l’infern que ell intenta de vèncer. Un enfrontament entre dos èpoques, dos cultures, religions. (Heus ací la doble personalitat de Harry:         HOME / LLOP

 

 

  

2-    SEGONA.............   ( d’unes 128 pàgines)........ ................................................................fins la pag. 208

 

En el moment on la idea del suïcidi és fa més forta i desesperant, Harry entre a “L’Àguila Negra” i troba aquella noieta pàl·lida amb un lleuger vestit de ball. A partir d’aquí comença el que en podríem dir “camí iniciàtic” que li obra la ment a la vida “a pit descobert”. que li ensenya a SENTIR, a treure’s la vena que du als ulls i el fa cec i l’encadena i el fa un mort en vida. Com podeu veure aquesta és la part de més quantitat de pàgines. La lectura resulta més apassionant.

Descobreix a Pablo el saxofonista, la seva capacitat pel plaer ben administrat, la seva joia de viure. Aquí troba també, a Maria i se sent, es descobrís “un altre jo” dels molts jo que creu que tots tenim.

Comença a oblidar-se del llop violent que li rosega l’entranya per veure un llop amb rostre de tendresa.....................................pag. 208

 

 

3-    TERCERA .............(d’unes 38 pàgines)...............................................

 

Tot i ser la més curta en fulls és la més sorprenent, és clar! Entrem al “Teatre Màgic” on, amb el gran mirall primer i amb els mirallets petits després, ell es va descobrint rera mil màscares que reconeix com a pròpies. Aquí troba Mozart que s’enriuen d’ell i tot el que va veient també s’enriuen d’ell fins el moment límit de la guillotina on “l’humor” trenca el gèlid vidre de la tragèdia (“L’humor és l’exquisidesa de la desesperació” va dir Charles Chaplin) i s’adona que, el més meravellós, l’art més gran és SABER VIURE, riure, fruir i cremar etapes.

En aquesta part la fantasia es desborda d’un mode exuberant; com una gran explosió de jocs d’artifici on tots els seus jo es disparen, s’entrecreuen, dansen, riuen, i es renoven en el retrobament paradisíac de la seva pau interior.

 

 

2- SEGONA.......................................................................................................pag. 87

   Aparició d’ARMANDA:

 

            Diríem que Armanda actua de doble pont. Per una banda s’incardina en ell,

deixa anar tot el seu pes; s’hi implica acceptant com a propi el “via crucis” de Harry: A MI EM PASSA EL MATEIX QUE A TU. I a partir d’aquí va construint arrossegant-lo, edificant-lo per la superfície visible de la seva vida: -Cal que jo et mani i que tu m’obeeixis a ulls clucs. Aprendràs a ballar, a trencar barreres i creences. A estimar, A escoltar els impulsos del teu cor a qui tens asfixiat.( I finalment m’hauràs de matar).

Ella, Armanda, va dirigint la construcció , “el pas”, fins a l’altre pilar del pont superficial: el ball de màscares.

Final de la 2a part: fumen un cigarret (petit excitant ) ...................................pag. 206

beuen un líquid agredolç, desconegut i exòtic i Harry explica: em sento com si m’haguessin omplert de gas i  LA GRAVETAT no existís.

 

3- TERCERA...............(actua així, potser, la psicoanàlisi?, pregunto jo)..........pag. 208

 

Arribat a aquest punt (el pont, imaginari, és clar!) segueix per “sota terra” simètricament invertit, travessant el jo interior, el món ONÍRIC, de les sensacions, pors, incerteses: l’inconscient, allò mai mostrat, sempre temut, amagat, inconfessable fins i tot per a un mateix.

Pablo li diu: treu-te les ulleres de LLOP ESTEPARI, deixa la teva honorable personalitat al guarda-robes. Quan surtis ja la trobaràs. Cal que aprenguis a RIURE.

 

Pablo li recorda: volies SORTIR de la vida, oi?.- Aleshores es treu un mirallet de butxaca i Harry, sorprès veu tots els seus jo (els de totes les èpoques de la seva vida) fent-se petits com peces d’escacs (propi de la bogeria, de l’esquizofrènia) Aleshores li fa entendre com cal que un jo domini la multiplicitat dels jo, l’agrupi, la dirigeixi. I que no hi ha pas NOMÉS una sol ordre sinó molts................................: ............................

D’això se’n diu................................................ART RECONSTRUCTIU............pag.231

ART DE VIURE...........................................................meravellosa doma del llop estepari.

El punt d’unió dels dos ponts és, al meu entendre, el moment de la mort simulada, tant de l’un com de l’altre. Fi de la catarsi...........Rialla final!