El nadal d'un nen a Gal·les, de Dylan Thomas. (David Gómez)

 

Davant de l'èxit que estava tenint amb el recull de poesia titulat Twenty-five poems l'editor proposa a Dylan Thomas escriure uns quants relats que parlin de la seva infància amb la idea d'arribar a un major nombre de públic. El resultat és Retrat de l'artista com a cadell, on Thomas barreja records d'infància amb la situació que està vivint el país en aquells moments (finals de la dècada dels 30) i amb situacions imaginàries. Això li permet donar una visió diferent del món de l'infant i dels records.

Tot i que El nadal d'un nen a Gal·les no forma part d'aquest recull, sí que manté el mateix principi narratiu de donar una visió dels records infantils des de la memòria de l'adult, on les històries emotives tenen un rerefons marcadament tràgic (un bon exemple és la tieta Hannah que no deixa de beure diferents tipus d'alcohol i plorar i gemegar durant tot el relat). Però la memòria és traïdora, l'autor ho sap i ens avisa en l'inici del relat d'aquest fet, cosa que oblidem de seguida seduïts pels Nadals que rodolen. Com en el poema Fern Hill, on després de cantar-nos les excel·lències de la infància ens diu:

Ah! Quan era jove i feliç en la bondat del seu do,

el Temps em tenia tendre, però ja morint-me,

per bé que, en les meves cadenes, cantés com el mar.

Dylan Thomas, gaudeix amb l'escriptura. Els seus relats, de la mateixa manera que els poemes, estant escrits per ser llegits en veu alta (de fet, originàriament El nadal d'un nen a Gal·les va ser un text radiofònic) on l'autor es deixà portar per les paraules i la mètrica en tot el text. L'autor manté una constant temàtica en tota la seva obra, per molt que canvi el to amb el pas dels anys: infància i joventut, la naturalesa i l'amor, la relació entre home i dona, el desig i la passió, la relació entre pares i fills, la insatisfacció, el desengany i la mort.