Madame Bovary, de Gustave Flaubert. (María Sánchez)

 

Podríem dir en síntesi:” Es la història d´una jove frustrada en el seu matrimoni i que té somnis d´amor, de luxe, i de vida parisenca, busca la felicitat en els braços de dos amants, s´endeuta i quan tot falla, es suïcida.”

L´autor centra tot el seu interès en l´anàlisi psicològic de la protagonista, Emma, que serà el motor de l´acció i es convertirà en un personatge immortalitzat per la posteritat.

Les seves fonts d´inspiració, confirmades per la crítica, prova que la novel.la va ser inspirada en un fet real, la mort de Delohine Delamare, segona esposa, infidel, d´un oficial de Sanitat establert en un poblet de Normandia.

Flaubert diu: Vull que a la meva novel.la no hi hagi un sol moviment ni una sola reflexió de l´autor”. En Madame Bovary, els personatges parlen amb veu pròpia, no hi ha subjectivitat de l´autor.

 

M. Bovary és qualificada com una de les grans novel·les de la fatalitat i del fracàs de romanticisme. Mentre altres autors, com Chateaubriand, subjectivitzen  el paisatge, Flaubert fa el contrari, és la natura la que influeix en els personatges, els sentiments i la passió estan descrits en M. Bovary d´una manera objectiva, i és aquesta una de les grans novetats de la novel.la.  El seu propòsit és que els fets siguin substituïts  per les idees.  Els personatges són mancats de voluntat i estan sotmesos a l´instint i a l´empenta dels esdeveniments. Per això, M. Bovary és qualificada com la novel.la de la fatalitat, la frustració, la insatisfacció i el fracàs. Els personatges van cap al caos, a la mort.

 

Els narradors de la història de Madame Bovary

És ben sabut que l´autor d´una novel.la es desdobla en tants com siguin necessaris al seu propòsit. És una tècnica tan antiga com la novel.la. A Madame Bovary són varis els narradors i es revelen d´una manera tan hàbil que el lector/a gaire bé ni se n’ adona del joc del canvi de perspectives. Es tracta d´un narrador que parla en nom de varis  però existeix el principal responsable del relat, el narrador omniscient, que descriu tan el món exterior com la psicologia dels personatges, dotat dels atributs d’ubiqüitat, omnisciència i omnipotència; com un relator invisible i objectiu que es limita a informar sense jutjar, donant la impressió de que no existeix (p. Ex. La descripció del pare de Charles). Aquesta tècnica s´apropa tant al personatge que quasi es confon amb ell, de manera que el lector/a no percep si és el narrador qui parla o el propi personatge el que monologa mentalment. P. Ex.: en el cap. En que descriu l´estat psicològic de León que, cansat de la vida del poble, pensa en traslladar-se a Paris: “Ja que havia d´acabar allà els seus estudis, “per què marxava?”, qui s´ho impedia?” o Emma, que acaba de llegir la carta del seu pare: “Però qui la feia tan desgraciada?”

Flaubert, com diu Vargas Llosa,  “va crear l´antiheroi convertint en matèria central de la novel.la el regne de la mediocritat, l´univers gris de l´home sense qualitats”. Emma, Charles, Leon i Rodolfo, Homais i Bournisien són gents comuns i vulgars, normals, que constitueixen la nostra societat, i tan lluny del monstre com de l´heroi, personatges propis de la novel.la romàntica”.  Elevar lo quotidià i allò vulgar a categories artístiques, mitjançant el treball d´estil, donar a la prosa la sonoritat, precisió, harmonia i ritme de la poesia, així com la claredat, rapidesa i apassionament del drama, eren els seus objectius.

La tragèdia  de M. Bovary és personal, ambiental i essencial. Per temperament i caràcter Emma s´avança cap a la seva perdició, però sense falsificar la seva naturalesa i el suïcidi la redimeix. Encara que d´origen camperol, la seva educació l´ha fet reflexiva i somniadora, superior als veïns de Tostes i Yonville. Davant aquest conflicte, el narrador pretén la impersonalitat però és impossible; per molt que reprimeixi l´aparició de la seva personalitat en l´estil, aquesta es descobreix en la selecció i organització de figures i situacions, No oculta cap de les misèries de la seva protagonista i sovint les exposa amb una exasperada ironia, com per fer-la odiosa, però sense dubte se sent més aprop de l`ànsia inapagable d´Emma que de la calculadora sensualitat dels seus amants, de la complaença en la vanitat de l’ apotecari, de la invidència rutinària del capellà i fins i tot, de la bondat invariable, no turmentada fins el final, de Charles, el metge. En un ambient com aquest, Emma ha de patir, i caure, per ser ella com és, per viure on viu. NO pot suportar que la vida és així (per dir-ho d´alguna manera): el temps deteriora la passió, allò que pensava experimentar com únic, es repeteix, i al repetir-se deixa al descobert la inanitat de l´afany desmesurat, LA INSATISFACCIÓ PERMANENT. EL QUE DIRIA VARGAS LLOSA. LA ORGIA PERPETUA.

La influència de Flaubert en la literatura espanyola

S´han fet paral·lelismes amb la Regenta de Clarín, la gran novel.la del romanticisme de la desil·lusió., Ana Ozores, de temperament menys violent que Emma Bovary, més que una apassionada de la passió és una enamorada de l´amor (podríem dir que Emma també, però més tràgica) .

 

CRITIQUES FEMINISTES

A la Regenta, com a M. Bovary,. l`adulteri el considera el primer símptoma de la ruptura del contracte matrimonial i de la desintegració de la família. Per aquesta raó, la major part de les novel·les “burgeses” del segle XIX es mouen al voltant del tema de la família imperfecta com contrast de la novel.la anterior. Diu la teòrica literària feminista Ciplijauskaité “que les dones es rebel·len no tant contra el marit com contra la societat. El punt de partida d´ Ana Karenina, Ma. Bovary i Ana Ozores és “el desig d´evasió de l´avorriment, de la monotonia de la rutina diària, d´una existència engabiada i sotmesa a regles precises”. Però ens podríem preguntat: ¿no hi ha més sortida que la fatalitat, la mort, l’ autodestrucció?

Em ve a la memòria la pel·lícula Telma i Luise, road movie, dues dones a la recerca de la llibertat, finalment: el suïcidi, un altre cop, la fatalitat.  Tenim moltes altres històries de dones que han cercat una vida menys opressiva  que, en canvi, no han gaudit d´aquesta sobre-representació en l´imaginari col·lectiu.

Definició de Bovarisme