Oceà, d'Alessandro Baricco. Biografia. (Mercè Rigo).

 

Llicenciat en Filosofia , es va convertir en un fenomen literari mundial amb la publicació de la novel·la Seda en 1996 , traduït a disset idiomes. Només a Espanya ja ha superat les 40 edicions.

Detesta concedir entrevistes, a l'extrem que quan va haver de promocionar un dels seus llibres, City, es «va enclaustrar» a Internet (Cal destacar que Salinger va tenir una actitud similar, tot i que encara més extrema).

També ha treballat en televisió. En 1993 va presentar el programa L'amore è un dard, dedicat a la lírica. En 1994 va ser el creador i presentador d'un programa dedicat a la literatura denominat Pickwick, en el qual es tractaven tant la lectura com l'escriptura, juntament amb la periodista Giovanna Zucconi. Va ser després d'aquestes experiències televisives quan va fundar en Torí , juntament amb altres associats, una escola de tècniques d'escriptura a la qual li va donar el nom d'Holden (com el protagonista de la novel·la· El vigilant en el camp de sègol , de JD Salinger ).

En 2003 va col · laborar amb el duo francès de música electrònica Air en el disc City reading (Tre storie western), en el qual ell va llegir fragments de la seva novel·la  City.

Les novel·les de Baricco oscil·len sempre entre el què és  real i el què és oníric. L'estil es caracteritza per una concepció personal del ritme narratiu i sobretot d'una certa idea de l'estètica, servint-se per a això de l'experimentació de variats girs i registres.

 

En la temàtica, Baricco se serveix d'entorns irreals i personatges forçosament impossibles, el denominador comú en última instància és la incessant recerca i consecució de desitjos i somnis per, paradoxalment, explorar i revelar a través d'ells amb tota la seva cruesa els racons de l'ànima humana.

La imatge surrealista de la seva obra és sempre presentada per un narrador impossible com els seus personatges, que mai fa un judici d'aquests, només presenta a cadascú amb la il·lusió de ser compresos pel lector, que normalment s'identifica amb alguna de les característiques del personatge.

Per als seus crítics és massa gelós de la forma i insuportablement naïf; per als seus seguidors, un geni de l'estil i la temàtica. L'autor, en qualsevol cas, ha desenvolupat un estil molt personal que el situa entre els escriptors italians de rellevància dins de la seva generació.