Combray. A la recerca del temps perdut, de Marcel proust. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

 

L’altre dia, per fi, un neurocientífic parlava per la T.V. de l’Inconscient i de com totes les noves investigacions porten a descobrir que les nostres accions conscients, estan predeterminades per múltiples neurones que estarien a l’inconscient.

L’INCONSCIENT no és un concepte descobert per Freud, però si el que el va sistematitzar.

 Marcel Proust (de la mateixa època de Freud (1871-1922) ens porta amb un llenguatge admirable i sublim el que ell aspira com escriptor, poder donar paraules al que és inefable de l’ànima humana.  Cerca amb la seva gran obra aquesta tasca impossible de l’artista , tocar amb els dits de l’escriptura per un moment  “la Recherche del temps perdut,”. El forat perdut, perdut per a sempre, amb el que l’artista intenta  construir   al seu voltant, un imaginari i simbòlic (com diu Lacan) com el guerrer va construint envoltant el buit amb la seva obra.

La idea de l’objecte perdut per a sempre, aquest moment mític que Freud pressentifica amb el pit de la mare, objecte que imagina, quan el nadó se sent complert, serà per al psicoanàlisi un objecte impossible i irreal que el Subjecte anirà cercant indefinidament.

Marcel Proust, que sense haver-se psicoanalitzat, tant sabia de l’ inconscient, ens transmet de meravella el sentiment de separació amb l’objecte estimat que anirà reproduint tota la vida

La Magdalena.  Significant que el remet per metonímia a altres significants , La Magdalena que li dona la mare, símbol de l’amor, el remet a la Magdalena de  la tante Léonie. Un Altre de l’AMOR que li dóna la magdalena en la infància La Magdalena queda investida en la seva materialitat d’ olor, sabor, forma, del reconeixement de l’ Altre i també de la seva separació.  Aquesta separació simbòlica amb l’ Altre, moment clau de la constitució del Subjecte, serà  l’ objecte perdut en l’inconscient que retornarà i es repetirà  en les diferents trobades amoroses que Swan (l’altre Jo de Proust ) presantifica tan bé

El significant que havia quedat soterrat a l’inconscient es lliga en cadena amb una altre: la magdalena que cada diumenge li donava la seva tante Léonie, reclosa per a sempre en el llit, en dues habitacions, des de la mort del seu marit. Dona que parla sola, trastocada anímicament des de l’absència del marit.

Marcel Proust sense saber-ho fa ell sol, un tractat de psicoanàlisi admirable: Els somnis amb la seva vesant de Condensació per a Freud, de Metàfora i de Metonímia per a Lacan. El poder dels somnis sobre la vida conscient; el poder del Nom que fa l’ÉSSER (Gilberta) “...y así pasó  junto a mí este nombre de Gilberta, dado como un talismán, con el que algún día quizá podría encontrar a aquel ser, que por gracia suya, ya se había convertido en persona, cuando un momento antes, no era más que una vaga imagen...” (p. 173)

Aquestes paraules plenes, com diu Lacan, tan importants en un anàlisi, carregades de significants, com la MAGDALENA O SWANN “...Y entonces yo volvía a respirar, porque ese nombre, que en el momento de oírle me parecía más LLENO que ninguno, porqué tenía la pesantez de las muchas veces que yo le había pronunciado antes mentalmente, al posarse en el lugar de mi alma en que siempre ESTABA ESCRITO, pesaba hasta ahogarme” (p. 176)