Anna Karènina, de Lev Tolstoi (Lola Sabaté)

 

AUTOR:  Lev (Leon) Tolstoi Nikolaievich

ESCRITA : 1873-1877

NOVEL·LA: realista

GÈNERE: psicològica, tragèdia

ÈPOCA: 1870

LLOCS:  Rússia: Moscou, San Petersburg, províncies, Alemanya, Itàlia.

Tolstoi fa servir el narrador omniscient en tercera persona i el monòleg interior.

Novel·la

Tolstoi ens parla  de quatre parelles: Anna-Karenin --- Anna- Vronski --- Levin-Kitty --- Dolly-Stiva: totes aquestes parelles busquen la felicitat, però la felicitat no sempre es troba i no sempre és igual per a tothom. La felicitat és un concepte molt caòtic, tant que no n’hi ha una definició, en tot cas tothom en té la seva pròpia i no exempta de confusió.

Anna i Karenin. La seva felicitat està basada en l’afecte, el respecte i una bona dosis de llibertat.

Dolly i Stiva. Aquesta família no es trenca gràcies a l’abnegació titànica de Dolly i a la capacitat de negació que té. Tant és així, que també gosa parlar de felicitat.

Kitty i Levi. Kitty després de la seva gran frustració amb Vronski, s’enamora de Levi. Ella, en aquesta relació, aporta un amor sincer, desproveït de romanticisme. La parella parla de felicitat.

Anna i Vronski. Construeixen una felicitat d’una gran intensitat, efímera, dubtosa, desesperada, on només hi haurà espai per la passió i res més. En aquesta relació Vronski no s’hi juga res i Anna s’ho juga tot. Els dos parlen d’episodis de felicitat. Amb tot, aquets moments de felicitat seran sempre desiguals, per cadascú. Anna sentirà sempre una felicitat que tot ho amenaça.

Tolstoi ens presenta una Anna víctima d’una societat hipòcrita i patriarcal, una Anna que mai es permetrà ser feliç, donat que no pot desprendre’s d’aquesta marca patriarcal gravada a foc.   

Anna s’ho juga tot per una passió que li crema l’ànima, una passió  sense el més mínim espai per tocar la realitat. Anna inicia un camí amb Vronski que no podrà sostenir mai. Ella s’enamora bojament (mai tan ben dit) i tots els seus passos aniran en aquesta direcció, el càstig, que s’aplicarà sense pietat. És valenta i capaç de trencar amb la societat, però no podrà superar aquesta marca que ha esdevingut una creença. Karenina no se’n podrà desempallegar mai. El monòleg que correspon a la mort de l’Anna és commovedor, lluminós i tràgic.

El primer moment és de confusió i de venjança. El segon és del seu passat ple de llum i d’alegria. El tercer i darrer, va unit a la bossa vermella (sang-mort) i a la realitat. Una realitat amarga, amb una càrrega tant feixuga i profunda, que només  el suïcidi, com últim intent punyent i desesperat, pot alliberar-la de si mateixa.

 

 

 

TOLSTOI i els dos protagonistes - (una petita pinzellada)

En Karenin té molt poc paper en aquesta última part. Va a l’enterrament d’Anna. Es queda amb la petita Anna, legalitzant el seu naixement, i com un membre més de la seva família.

Tolstoi fa una cosa molt interessant; durant el temps que està al costat de na Karenina, ens presenta Karenin com un home interessant, digne d’admiració, un home de paraula. Després es deixa portar per Lídia Ivanovna. Lídia pertany a un grup de  poder, fanàtic religiós, liderat per un curandero. Karenin perd tot l’interès, es converteix en un home que inclús deixa de destacar en el seu càrrec. Sense na Karenina acaba sent un home vulgar.

Tolstoi, al final del llibre, el relega a molt poca cosa, però el recompensa amb la nena.

 

VRONSKI

Tolstoi presenta Vronski com un home molt mundà, guapo, immensament ric i educat des de petit a l’exèrcit. També com un home indefinit, amb poca determinació interna. El seu amor per Anna és verdader, però sempre l’aclaparen els dubtes. Abans que amb Anna, també ha dubtat amb Kitty.

Però Tolstoi, malgrat tot, li reserva un gran final.

Vronski va a la guerra de Sèrvia. El narrador el descriu amb un abric negre llarg i un barret negre d’ala ampla, caminant amb una vida arruïnada i buscant una mort heroica.

Tolstoi, li dona una segona oportunitat, l’expiació. Morir amb honor i dignitat.