Anna Karènina, de Lev Tolstoi. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

 

Què vol una dona?  Es pregunta Stephan:

 

“La dona és una matèria que, per més que l’ estudiïs, serà completament nova

-         Així, val ,més no estudiar-la- contesta Levin-

-         No sé quin matemàtic ha dit que el plaer no consisteix en la descoberta de la veritat, sinó en la seva recerca.” (p. 162)

També Alexeiei desesperat , quan ha fet el tomb de perdonar Anna i creu aconseguir amb la seva actitud amorosa, la tranquil·litat de la seva ànima i la d’ella, tampoc ho aconsegueix.

-         “Desitjo saber el que ella vol

-         - Em temo que ella mateixa no comprèn la seva situació. No està en estat de judicar. – digué Stephan- Està aixafada, aixafada per la teva generositat...

-         - Si, però què fer en aquest cas? Com aclarir?... com conèixer els seus desigs? (p. 416)

 I Levin, que li diu al capellà abans de confessar-se: “el meu pecat principal és el dubte” (p. 428), dubta fins l’ últim moment, a punt de casar-se “Llibertat? Per què la vull? La felicitat consisteix només a estimar, desitjar, pensar en els desigs i els pensaments d’ ella, es a dir, no tenir-ne de llibertat...Però els conec , els pensaments , els desigs, els sentiments d’ ella?...I tot d’una, l’ envaí un estrany sentiment de basarda i de dubte, de dubte de tot.” (p. 432)

 

Freud també es va fer aquesta pregunta i no va saber contestar-la. La impenetrabilitat de la dona que l¡’ home no entén, el  desig desconegut  que va més enllà del que ell li pot donar.

Què desitja d’ aquest AMOR, que la dona posa com un TOT, on  s’hi queda sotmesa, que té a veure amb ser estimada? (La poetessa Rosa Laveroni deia: “Enamorar, enamora”) Amor, que la pot portar a la bogeria, com “Juana la Loca”, o a la mort, com Anna Karenina  i  Romeu i Julieta?.

Quan Levin torturat amb els seus dubtes en relació a no poder atrapar el vertader desig de Kitty, aquesta: “li digué que l’ estimava , perquè el comprenia a fons, perquè sabia que ell l’ havia d’ estimar i perquè tot allò que ell estimava estava bé” (p. 433) potser Kitty ens està dient el que vol una dona, té a veure amb el què és impossible.

 

Freud considerà que per a una dona, l’ home és fonamentalment un pare i sobre tot el pare de l’ amor i creu que el millor que pot passar  en una relació, és que un home, per a una dona, sigui un nen que li portarà la pau, però no la passió. Preguem a Déu  que els otorgui un amor perfecte i tranquil i que els doni ajut (p. 439) –diu l‘ardiaca quan casa Kitty i Levin- Com ho ha endevinat que és ajut el que em cal? Què sé? Què puc fer, sense ajut en aquest terrible afer? –pensa Levin- (p. 439)

 Què sé?, sembla preguntar-se Levin sobre el que Kitty desitja?

 

Un altre  punt que  Freud, considerà important és el factor social i educatiu que va tenir la dona dona del seu temps, dins la societat patriarcal:  “sin embargo guardémonos de subestimar la influencia de la organización social, que también tiende a colocar a las mujeres en situaciones pasivas. Todavía esto es muy oscuro .... las reglas sociales y su constitución propia obligan a la mujer a rechazar sus instintos agresivos, dando lugar a la formación de tendencias masoquistas, y que consiguen con buen éxito erotizar las tendencias  destructivas dirigidas al entorno. El masoquismo es, pues, como ya se ha dicho esencialmente femenino”.

La gran pregunta que quedó sin respuesta y a la cual Yo mismo nunca he podido responder a pesar de mis treinta años de estudio del alma femenina es la siguiente ¿qué quiere la mujer?

 Freud se’n burla dels que saben massa sobre el què volen les dones. Dels qui creuen que les dones, desitgen ser gestores de familia o de les s‘ erigeixen com gestores del gaudi: la mare dels teus fills o les putes.

Freud que va construir la seva teoria sobre la base de l‘ estudi clínic de la histèria de les dones, que moltes d‘ elles somatitzaven, com Kitty, , va acabar concluint que hi havia un continent negre que no coneixia.

I què vol Kitty quan rebutja Levin, influida per la mare, enlluernada per Vronski?

és possible que jo li digui que no l‘ estimo? No serà la veritat. Què li diré? Què n‘ estimo un altre? No, és impossible. Me’n vaig

Quan Levin li diu que vol que sigui la seva dona, Kitty...

...la seva ànima sobreixia de felicitat! No havia esperat que la declaració d‘ amor d’ell li produís una impressió tan forta. Això, però només va durar un instant. Es recordà de Vronski, alçà devers Levin les seus ulls clars i verídics i veient el seu rostre desesperat, contestà apressadament:

-Això no pot ser...Perdoneu-me (p. 51)

Kitty, què poser es pregunta, com deia Freud: Què vol l‘ altre dona?, en aquest cas la dona que enlluerna, com Anna;  tindrà a consequència de la seva el·lecció i l‘ abandonament de Vronski, que opta per la dona que brilla, Anna; una malaltia típica de la simptomatologia de les histèries del segle XIX i seguirà un camí tortuos de molts anys, fins que es tornaran  a trobar i poder dir si al que sempre l’ha estimat: Enamorar, enamora, com diu Rosa Leveroni. Un desig que va més enllà,un amor quasi bé místic,  impossible d‘atrapar

 

No em preguntis, amor, per què t'estimo,

si no trobo raons. Però podria

dir-te del rossinyol la meravella

i el batec de la sang, ni la segura

dolcesa de l'arrel dins de la terra,

ni aquest plorar suau de les estrelles?

És que sabries, cert, l'ardent misteri

d'unes ales signant l'atzur en calma.

o el fluir de la font, o de la branca

aquest respir beat quan l'aire passa?...

No em preguntis, amor, per què t'estimo,

si et tenia dins meu i ni sabria

ja veure't com a tu, perquè respires

dintre del meu respir, si dels meus somnis

ets l'únic somni viu que no podria

arrabassar la Mort.

                         Rosa Leveroni