Ball Robat, de Joan Oliver. Una aportació psicoanalítica (Mercè Rigo)

 

Som homenics caiguts i cecs,

arrapats a la mísera vida, de fe cruel,

que ens urpim sovint els uns als altres,

 a penes enduts per l’instint de felicitat,

el somni que ens ve de l’edèn

i que sempre ens enganya

      

 JOAN OLIVE

Terra de naufragis 1956

 

 

Aquesta poesia de Joan Oliver que ens parla de com l’ésser humà creix i es desenvolupa  en aquesta “Terra de naufragis” descriu de forma admirable la condició d’aquest SER tan feble que lluita i pateix de les seves contradiccions.

 

BALL ROBAT de forma intencionada està pensada amb la fórmula de la TRÍADA: El tres. Tres homes, tres dones, tres actes, tres espais i tres temps.

L’escepticisme oliverià  sobre les institucions burgeses : el matrimoni, ens fa pensar en  la condició humana enduta per l’ instint de la felicitat i el somni edènic, -com diu la poesia-

 

El TRES, aquest nombre ja mític per als egipcis, que la religió cristiana va heretar, Freud i Lacan el recullen per  formular l’estructura de desenvolupament psíquic.

Hi ha la “díada” imaginària MARE-FILL,. Entre el nadó i la mare es crea, després dels seu naixement i quan és bebè, un simbiosi indissociable entre els dos. Caldrà  una TRÍADA, un  TERCER, un pare , un substitut, una llei simbòlica  que esdevé del món social, que els separarà  per a configurar-lo

 

L’Infant, ja des de petit, es resisteix a sortir d’aquest paradís, on la mare, representant de l’Edèn, de forma imaginària, el completa. Haurà d’accedir a la seva pròpia incompletesa i cercar durant  tota la seva vida “el paradís perdut de l’Edèn” Aquesta falla en el propi SER, formarà positivament el DESIG, motor de la pròpia existència.

 

La triada de parelles que somnien en el paradís perdut del que no ha sigut, és la representació de la fórmula que Lacan ens diu: “el desig insatisfet” o “el desig impossible”.

 Efectivament el DESIG sempre ha de ser INSATISFET i marcat per quelcom que falta  per a poder ser DESIG. Desitgem  i fem multitud de coses durant la nostra vida perquè les desitgem i quan el desig és completa deixa de ser DESIG.

 

Ball robat