El mestre del macabre: Edgar Allan Poe i les seves obres, Jordi Llavoré. (Alícia Gili)
Edgar Allan Poe
(1809-1849), va ser un escriptor romàntic dels Estats Units d’Amèrica. Sense
ell, la literatura de gènere seria molt diferent, atès que se’l considera el
precursor del relat detectivesc, un dels pioners de la literatura de
ciència-ficció i, és clar, el pare de la narrativa de terror psicològic. Les
obres de Poe han tingut molts admiradors al llarg del temps, entre els quals
destaquen dos grans escriptors de gènere: Jules Verne (1828-1905) i Howard
Phillips Lovecraft (1890-1937). Tots dos van voler donar resposta a la única
novel·la que escrigué Poe, La narració
d’Arthur Gordon Pym (1838), que quedà sense concloure, així Verne
publicaria L’esfinx dels gels (1897)
i Lovecraft, A les muntanyes de la
bogeria (1936).
Aquest volum recull les
aproximacions assagístiques de Verne i Lovecraft al geni de Boston. Es tracta
de dos treballs molt personals, on aquests narradors s’aproximen a l’obra de
Poe, des de la seva subjectivitat, per assenyalar el que més els colpia de la
narrativa de l’autor de La caiguda de la
casa Usher, i, amb aquest testimoni, ens marquen les claus narratives de
les seves pròpies obres, deutores de la llarga ombra d’Edgar Allan Poe.
Jordi Llavoré i Pons (1981). Llicenciat en
Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. És
autor de diversos relats de gènere fantàstic i terrorífic recollits en
diferents publicacions. A més, ha escrit articles sobre literatura per a diverses revistes i diaris. En l’actualitat,
està immers en diferents investigacions sobre la literatura de terror i en la
traducció i edició de diversos textos d’aquest gènere.
Videos:
Edgar
Allan Poe (1809-1849)
Escriptor estatunidenc romàntic considerat el
precursor de diferents gèneres literaris: el relat detectivesc, la literatura
de ciència-ficció i la narrativa d’horror moderna. La seva influència s’ha
estès no només en aquests gèneres narratius, sinó que ha repercutit en
diferents moviments artístics, com el simbolisme francès, el decadentisme
anglès o el gòtic del Sud. Poe va ser un mestre de la ploma que no només ens va
deixar obres mestres en diferents gèneres narratius, sinó que va demostrar la
seva brillant intel·ligència també en l’apartat teòric.
Jules
Verne (1828-1905)
Escriptor francès considerat, juntament amb H.
G. Wells, com un dels pares de la ciència-ficció. Al llarg de la seva vida va
escriure obres de diferents gèneres, però les que van tenir més èxit,
segurament, foren els seus Viatges
extraordinaris on, a través d’aventures, viatges i innovacions tècniques,
l’autor feia accessibles per al gran públic els nous avenços científics amb
l’esperança de contribuir, així, al progrés de la Humanitat.
Howard
Phillips Lovecraft (1890-1937)
Escriptor estatunidenc famós per les seves narracions de terror. Les seves obres van renovar completament aquest gènere, al qual hi va afegir una visió còsmica, amb notes de ciència-ficció, una mitologia pròpia i una perspectiva basada en la creació d’un ambient ominós per al desenvolupament de les seves històries. El seu característic estil dens, ric i, sobretot, evocatiu és el culpable que les seves narracions terrorífiques hagin atrapat milions de lectors de tot el món.
Enllaços d'interés:
El mestre del macabre, per Enric Bassegoda
A les muntanyes de la follia, per Daniel Genís
Genial, que ja tinguem la triologia polar en català!
ResponEliminaLa veritat és que resulta molt temptador fer una lectura consecutiva de tots tres.
EliminaUn llibre molt interessant. He de reconèixer que conec poc Lovecraft, però Jules Verne és molt present en els records de l'adolescència. El seu anàlisi de Poe és singular perquè no ho enfoca amb voluntat acadèmica, sinó com si fes una explicació adreçada als seus propis lectors (els de Verne, vull dir). De fet, el panegíric és molt personal, ja que en certa manera reivindica el valor de l'obra de Poe sense escatimar (ni atenuar gaire) algun retret, bàsicament en el sentit de remarcar que algunes llicències de l'autor fan que la història sigui poc realista ("... es transgredeixen intrèpidament les lleis més elementals de la física i la mecànica"). D'una manera indirecta ve a dir que ell, Verne, toca de peus a terra a l'hora de narrar les seves extraordinàries aventures. En tot cas, un anàlisi magnífic! Gràcies Alícia i Jordi per aquest treball!
ResponElimina