Una cambra pròpia, de Vírginia Woolf. Biografía segons Quentin Bell (Mercè Rigo)

 

V.W neix l’ any 1882, tercera filla d’un matrimoni de vidus que ja portaven a la família altres fills. El seu pare Leslies Stephen provenia d’una família d’escriptors, s’havia casat anteriorment i tenia una filla Laura amb problemes psiquiàtrics. La seva mare Júlia, una bellesa, dedicada per complert al seu marit, 20 anys més jove, portava tres fills al matrimoni. George, home de moltes   relacions socials , que es va sentir amb el dret de protegir les germanes i amb una relació amb elles, sembla que erotitzada, Stella, entregada a les germanes i a qui els hi va fer de mare quan va morir la Júlia als 50 anys, i el Gerald. El  matrimoni va tenir quatre fills més: Vanessa, pintora, Thoby, Virginia i Adrian.   Els nois varen anar a la Universitat però no les noies. Virgínia estudiava grec amb preceptors i Vanessa va anar a l’ escola de pintura.

Vivien a Hyde Park Gate, un barri de luxe on hi varen viure la desgràcia de la mort de la mare i de l’ Stella, acabada de casar; les depressions i queixes del pare i molts familiars i visites que hi anaven cada dia. El pare i la mare van fer l’educació de les filles. El pare era un bon dibuixant.

Un any abans de néixer ella, el seu pare, en les seves excursions, era un gran excursionista,  descobreix St Ives i hi compra una casa Talland House, (Cornualles) on hi aniran tots els estius amb les set minyones.

En el diari Hyde, ja escriu  el 1892 , quan ella té 10 anys: “el sábado por la mañana Master Hilary Hunt i Master Basil Smith llegaron a Talland House y pidieron a Master  Thoby y a Miss Virginia Stephen que les acompañara al faro, puesto que el barquero Freeman decía que había una marea perfecta y un viento favorable para ir allí. Master  Adrian Stephen se enfadó mucho porque no le dejaron ir.” (experiència que més tard, plasmarà en la novel·la “El Far”

V.W va començar a escriure de molt petita, cada nit s’inventava un conte, i feia un diari amb notícies familiars. Escrivia en una habitació del darrere i fins l’ època del matrimoni de Stella no va tenir una habitació pròpia. Llegia i escrivia en una habitació amb grans vidres o en una butaca a l’ habitació dels nens. “Pero en cualquier parte en que se instalara construïa una Fortaleza, de la que no se la sacaba facilmente” (p. 89)   Als nou anys juntament al seu germà escrivia un diari Hyde Parck Gate News que llegia tota la família.

 

Quintin Bell, el biògraf, nebot de Virginia i fill de la seva germana Vanessa, diu per les cartes que enviava a la seva cosina que sembla que es va enamorar per primera vegada  de la dona del seu cosí, Madge “Una figura romàntica. Había crecido en las montañas suizas, en un ambiente de libertad, era una escritora, sentia pasión por las artes...y había algo melancólico en ella...Era moderna, aventurera, estètica” “Era la pasión de una mucahacha por una deslumbrante persona mayor, no una pasión basada en la intimidad” (p. 103)

Virginia estimava molt les lliçons de grec i a dalt de la casa, a l’ habitació dels nens que tenia plena de llibres, llegia Sófocles i Euripides i allà rebia algunes amigues. “ la habitación tenia paredes blancas y cortinas de un azul brillante. Su manera de trabajar era poco común, tenia una mesa de un metro diez de altura, y en pendiente: resultaba tan alta que tenia que trabajar de pie. Para explicar este método particular había varias razones, però parece que el motivo principal era el hecho que Vanessa como la mayoría de los pintores, permanecía de pie para trabajar, para poder moverse y ver a cierta distancia la tela” (p. 122)

 Vanessa, que al morir Stella va haver d’ocupar el lloc de responsable de la casa, va tenir una relació amb el marit de Stella, Hills, que George, el germà gran, va desaprovar (estava prohibit casar-se amb un cunyat) i a qui Vanessa va començar a revelar-se. Les cobria de regals i les feia anar a les festes perquè es relacionessin amb l’ alta societat. Kitty Maxse, una amiga de la mare Júlia, les va salvar de l’ autoritat i domini de George, agafant el paper de mare, quan va mori Stella embarassada. Es convertí en l’amiga intima de Vanessa i va fer que aquesta entrés en societat.

Leslie Srephen el pare, va morir als 72 anys d’una llarga malaltia i V.W que ja havia mostrat desequilibris psíquics va entrar en crisi. La família va decidir deixar la casa dels mals records. Varen marxar a Manorbier amb George, a la costa de Pembroke, un lloc salvatge i solitari on mentre els altres persegueixen ocells, Virginia escriu i és aquí que sap què és el que vol escriure.

Violet Dickinson, una dona de 1m 82cm d’ alçada, havia estat amiga d’ Stella, cuàquera i amb relacions aristocràtiques, va omplir un buit com Madge. Nombroses cartes semblen confirmar l’enamorament no conscient de Virgínia envers ella i va ser una gran amiga a partir de llavors. Viatgen a Itàlia i París i quan tornen a Londres, Virgínia  entra en crisi: Sent dolor per al seu pare amb molta culpabilitat i comença a sentir veus, s’absté de menjar, i intenta suïcidar-se tirant-se des d’una finestra poc alta; sent que els ocells canten en grec, i imagina que el rei Eduard VII, espia utilitzant el llenguatge més groller del món. Tot un estiu realment boja, cuidada per Vanessa i Violet. Virgínia va millorant i gràcies a Violet troba en The Guardian una sortida de periodisme i a escriure articles curts i recensions.

Els germans Stephen es canvien al barri de Bloomsbury, un barri del que els seus parents s’escandalitzen. Volien aire, simplicitat i llum, una fugida del passat. George va acompanyar-los, i  la bona estrella va fer que George es casés i que Virgínia quan  torna,  a la nova casa només hi ha Thoby, Adrian i Vanessa, quasi tots de la mateixa edat, un lloc sense supervisió ni vigilància. Deixen de vestir-se per sopar i d’ aguantar visites familiars que no interessen. Thoby que estudiava dret a Cambridge, convida amics molt brillants, poetes i interessats en intercanvis d’idees, d’aspecte deplorable, on Virgínia s’hi sent còmode, escapant de les reunions amb objectius matrimonials. Amics que anaven a la Universitat, fet que se li havia negat a ella: Clive Bell, Lytton Strachey, Walter Lamb,Saxon Sydney-Turner, Leonard Woolf (que seria més endavant el seu marit)   es troben els dijous per la nit, intel·lectuals que formaran el grup de Bloomsbury. 

 

L’any 1905, Virgínia entra en contacte amb “The Times Literary Supplement”, connexió que continuarà al llarg de la seva vida. Va de viatge amb el seu germà Adrian a Portugal i Espanya (Granada i Sevilla) amb experiències de fondes brutes, llet de cabra i trens atrotinats.  “te sorprenderà  saber que soy una autoridad en temas de España, però así es”- li diu en una carta a la seva amiga Violet-

Els quatre germans després de molts anys tornen a  S, Ives, el lloc on havien estiuejat de petits amb el pare i el troben desconegut, una experiència nostàlgica per a Virgínia.

Vanessa porta a terme  el Fryday Club. Un grup que es reunirà cada setmana per a parlar i discutir sobre les Arts plàstiques que serà el primer senyal que el Grup de Bloomsbury s’interessi per les arts visuals i Virgínia entra al Morley College a donar instrucció i xerrades sobre llibres i quadres, a gent treballadora i adulta que va exercir durant tres anys.

Els germans Stephen  i Violet, decideixen viatjar a Grècia on Vanessa emmalalteix. Thoby va tornar a Londres abans i quan arriben de tornada  a Anglaterra; Thoby també està greument malalt de tifus i mor i també Violet greument malalta a qui li amaguen la mort de Thoby.

Vanessa, desesperada per la mort del seu germà demana consol a Clive Bell, que anteriorment li havia demanat per casar, i accedeix al matrimoni. Virgínia que havia perdut el seu germà, que podia perdre la seva amiga Violet, ara perdia la seva germana i hauria de marxar de viure de Gordon Square, on havia estat tan feliç, però malgrat això no va entrar en crisi.

Vanessa es casà i Virgínia juntament amb el seu germà petit Adrian varen marxar a viure a la casa on havia viscut Bernard Shaw, un barri desacreditat, emportant-se la cuinera Sophy “ tengo que estar con Virginia, es tan atolondrada que que no se enteraría de lo que le vendieran. Nunca sabe lo que tiene en el plato”

Amb Adrian, després de la mort de Thoby el germà brillant, es veuen units d’una altra manera, doncs és un germà gris melancòlic i exasperant.

Virginia, que en els seus escrits no hi apareix cap home li inspirés cap sensació eròtica, flirteja amb Walter Headlam, un hel·lenista vell , antic amic de Stella, a qui li envia els seus escrits.

Vanessa i Virgínia continuaren juntes i reiniciaren les trobades del grup de Bloomsbury on hi entren més dones i Bertrand Russell. Les nits dels divendres fan lectures teatrals amb actes de cada dia, on representen Shakespeare, Ibsen, Milton...   

Virgínia no va publicar la seva primera novel·la fins els 33 anys, malgrat haver escrit nombrosos manuscrits que es quedaren al calaix i que s’han perdut. Era molt tímida i sentia horror per al mon i por a exhibir-se a si mateixa.

“Pero mi sentimiento actual en que este mundo vago, este mundo de ensueño sin amor, ni corazón, ni pasión, ni sexo, es el mundo que realmente me importa y que encuentro interesante. Puesto que aunque son sueños para tí y yo no puedo expresarlos en absoluto adecuadamente, estas coses son perfectamente reales para mí”

 

Un món que ella havia creat, segons Bell el seu biògraf que la va portar a flirtejos i a situacions no desitjables. A Virgínia que tothom li diu que s’ha de casar, el cercle se li fa petit perquè els seus amics són homosexuals: Duncan, Lytton, i acaba tenint una relació sublim, no consumada, amb el seu cunyat Clive, quan a S. Ives, Vanessa acaba de tenir un fill, a qui dedica tota l’ atenció, mentre Virgínia i el seu marit fugen dels plors de l’infant, donant moltes passejades pel camp.   

 El 1909, Lytton la demana per casar i ella ho accepta. Lytton ho havia considerat una solució a la seva vida privada. Li alarmava el sexe i la virginitat de Virgínia que estava farta de ser soltera i viure amb Adrian, i apreciava molt a Lytton, però acaben per deixar-ho. Lytton en una carta, escriu a Lonard Woolf que vivia a Ceilan i li recomana que es casi amb Virgínia.

Virgínia quan estava acabant la seva novel·la Melymbrosia, com li passava sovint, entra en crisi, quan la seva germana estava a punt de tenir el segon fill. Va ser internada a Twickenham, una discreta casa de salut, on es salta mes normes i amenaça en suïcidar-se. Vanessa l’ajuda a buscar una casa al camp per a descansar, a prop de Londres, on Virgínia escriu i treballa per al Moviment Sufragista.

Vanessa i Clive es fam amics de Roger Fly, científic que s’havia passat a les Arts i crea la gran revolució de l’exposició dels postimpressionistes i s’incorpora al grup de Bloomsbury. Decideixen anar a veure l’ art bizantí i marxen a Constantinopla, on Vanessa emmalalteix i Virginia corre a veure-la. Roger Fry cuida i resol la situació tornant-los a Londres  i Vanessa i ell s’enamoren. Sorprenentment es a partir del trencament del matrimoni Bell que la relació entre Virgínia i Clive es refreda.

És  Vanessa que proposà la creació d’una societat  llibertària que comportaria tota la llibertat sexual, la qual cosa comportaria les crítiques de la gent benestant, però la promiscuïtat quedava com un joc. El sexe ja no s’havia de santificar amb el matrimoni però si santificar-se amb la passió, però en lloc de passió Virgínia va rebre una proposta afable de Walter Lamb.

Comença la relació dels “neopagans”, un grup de Cambridge, relacionats amb Lytton i Maynard Keynes del grup de Bloomsbury. Com ells eren fills d’intel·lectuals victorians amb dones que si havien anat a la universitat, més atlètics, actius i socialistes.

L’ any 1911 Virginia i Adrian decideixen fer un canvi de casa. Busquen una casa gran a Brunswick Square  on hi viuran, ella al segon pis, Adrian al primer, Maynard Keynes en la planta baixa on Duncan Grant hi podia tenir un estudi i Leonard Woolf a dalt de tot. Sophy i Maud farien el servei, les despeses serien repartides i serien el més independents possibles. George i Violet varen protestar perquè no era ben vist que una dona visqués amb tres homes, mentre  Virgínia mai no acabava la seva novel·la.

Ella que s’havia revelat contra el matrimoni deia en una carta a Vanessa.

“No podia escribir y salieron todos los  diablos negros y peludos. Tenir veintinueve años y no estar casada, ser un fracaso, sin hijos, loca además, y ni ser escritora” .

Lonard Woolf, havia viscut a Ceilan, com funcionari colonial amb èxit, des del 1904 i quan va tornar en unes vacances, va buscar els seus amics de Cambridge que s’havien unit al grup dels Apòstols   de Bloomsbury, que havien canviat. Coneix a Virgínia més profundament i se n’enamora, però Virgínia va haver de ser internada per una crisi i Leonard demanà una prolongació del permís perquè esperava  la seva resposta perquè estava indecisa.  Si bé Leonard opta per no tornar a Ceilan per ella, Virginia sent que no sent atracció sexual per ell i vol una relació passional. Estan junts, escriuen 500 paraules cada dia i després passegen. Virginia acaba dient si al matrimoni, el millor que podia fer -diu Bell-