Una altra vida, encara, de Theodor Kallifatides. (Joan Ramón Vallespí)
L’escriptor fa una inmersió reflexiva a un aconteiximent crucial de la seva vida, que es la incapacitat en què es troba per tornar a escriure, tenía 75 anys!! . Havia perdut la força per organitzar el dia, al voltant d’un texte, en contraposició als anys en què escriure era per a ell, una inmersió d’ell a les vivències dels seus personatges, dels què s’enemorava i els envejava
Originari de Grècia i resident a Estocolm des de ben jove, va fugir del seu país d’origen com molts altres compatriotes seus. Va assimilar i compartir la nova cultura, i allunyarse de les reminiscències d’un emigrant no adaptat. Va ésser un escriptor de èxit, no sols a Suècia, també a la resta de països occidentals.
El seu cas no es un fenòmen aïllat, cal enmarcarlo dintre d’una crisis d’identitat . Es una situació que moltes persones tenen que enfrontarse a la seva vida, i sota moltes perspectives diferents (a ell amb la incapacitat de escriure) i que primordialment tenen que veure amb estats anímics de resolució molt dificultosa que requereixen una bona anàlisi de la situació, una identificació clara de la problemàtica i una ferma resolució per part del individu per sortir del pou on es trova, i com Ave Fénix, ressorgir de les seves cendres. D’aquí ve el títol del llibre: “Otra vida por vivir”.
En el decurs del llibre Kallifatides, analitza profundament la relació de dur a terme una vida i un treball amb sentit que faciliti la autoestima amb un mateix i com reconciliar-se amb el envelliment, mantenint el esperit jove, cercant les ganes de viure
Tot una sèrie de reflexions (que al meu parer, es la component més valuosa del seu llibre autobiogràfic), totes de vigent actualitat, envers la societat que l’hi ha tocat viure, en un món canviant
Fa un retrat perfecte de com a Suècia (i també al món occidental) la societat ha evolucionat a pitjor amb la pèrdua de referents. No es queda curt amb el seu judici de la seva Grècia natal, amb les conseqüències per tots coneguda de la crisis econòmica que la va impactar de ple, farà uns 7 anys.
Es un llibre, que s’ha de llegir sota la óptica esmentada, de les seves reflexions que encara que són personals, son universals. Es tot un exercici de com dur la vida quan un ha deixat enrera els anys de la seva joventut i entra dintre de la plena maduresa.
Ell, relata com s’ho fa per sortir del pou on es troba, malgrat que en la meva opinió no es la part més interesant del llibre, ja que es molt previsible desde el punt de vista identitari, fent bo el fet de qué, qui perd els orígens, perd la identitat.
Tinc la versió castellana del llibre. El llibre és molt curt i de molt fàcil lectura. No es la meva intenció fer un spoiler del llibre, sols una visió genèrica del seu pensament universal, centrat principalment en dos grans orientacions plenament actuals: la problemàtica social a Europa i el fenomen de la emigració.
Vet aquí uns petits flashos del seu pensament:
Llibertat d’expressió:
Voltaire, parlava del dret dels ciutadans a expresar la seva opinió i fer la crítica del poder. No obstant la manera en que l’hi parles al teu veí no entra en aquesta categoria . Sempre hi ha una frontera natural: L’altre, i no és independent de la estructura social. No fas cambiar a un cristià presentant a un Crist homosexual, ni un musulmà presentant a Mahoma com un dimoni embogit. El cristià es torna més cristià i el musulmà més musulmà.
La societat no vol, ni pot prohibir opinions, únicament accions. Les opinions no és consideren accions, son intangibles. Per contra les accions són visibles. Mous una cadira de lloc dintre d’una cambra, i la cambra canvia.
Mancança de ideologia
El jovent actual s’exaspera amb el materialisme, la bona vida i el tedi de la societat. La tradicional esquerra no els atreu, els ecologistes els han desilusionat. Estan a la recerca d’una ideologia. Degut a aquest fet, cada setmana, joves – nois i noies- s’en anaven com voluntaris a Síria, la majoria reclutats per ISIS, i altres per recoltzar al poble en desgracia.
Avui, aquest fenomen es clonifica amb la pujanca de la extrema dreta, i amb l’allistament a participar al conflicte de Ucraïna
Emigració
Diu: M’en vaig anar no sols perquè no trobava treball, ni perquè la pressió política era molt forta, sino perquè el home que se’n va, que crema les naus, es algú molt comú. Com aquell que torna o aquell que no oblida. La emigració es una especie de suïcidi parcial. No mors, però moltes coses moren dintre teu. Entre altres coses la teva llengua
Escriure
Un no pot escriure, quan els records l’abandonen. No havia oblidat res, pero els records no em calaven, s’estaven transformant en fotografies velles.
Globalització excloent
En essència vol dir que el capital internacional pot fer lo que vulgui i a on vulgui. Es una nova teoría cósmica, amb defensors molt hàbils
Jo, no era sols un inmigrantel, era un grec. El meu país no estava en el millor moment. El deute public estava a nivells completament desaforats. Europa sencera ens vilipendiava. Érem lladres, ganduls, pensionistes de naixement. Al 2015,em feia falta tota la força interna que pugues tenir, per aguantar la vergonya de que Grècia sigués humiliada cotidianament per tots. Europa volia els seus diners.
Sols cal veure, en la actualitat, com la globalització econòmica mundial, escanya Rússia, per la guerra a Ucraïna. Te més força aquesta resposta, que la de 100 divisions de la OTAN
Retorn als orígens.
Es la sortida previsible i natural a la sortida del pou del Kallifatides. Res a comentar, sols dir que es el primer llibre que ha escrit en grec en el decurs de la seva vida, tot cercant la seva identitat

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada