Els dits dels arbres, d'Anna Maria Villalonga (Teresa Serramià)

  

 

 

La Irene acaba de sortir del psiquiàtric després de dos anys d’internament. Viu sola i no té ningú que la pugui acompanyar en el seu procés de tornada al món real. Per això, per recomanació del seu psiquiatre –a qui odia– i per poder adaptar-se a la seva nova vida, comença a escriure les seves pors, la ràbia, els dubtes i els atacs a la realitat i a ella mateixa en uns quaderns, a manera de diari. Entre les línies d’aquest, carregades d’ironia i d’obsessions, descobrirem quina és la història de la Irene i què és el que l’ha duta a trencar-se. O, com diu ella, a viure expulsada del món.

 

L’AUTORA....té un original recurs per transmetre la seva monstruosa por d’Irina en no gosar escriure les paraules completes del seu infern personal: c de càncer, s de suïcidi. Escriu amb frases curtes, dràstiques, contundents, amb punt apart...

b de bicicletes

 

Poètic-metafòric...En tot el relat hi plana s’alça com refons inquietant, la figura dels arbres, els del seu carrer. La sort, l’atzar, sempre hi tenen un paper cabdal, ...sempre..Què poden fer fermats com estan dins el requadre del carrer, suportant els pipins les caques, condemnats a la seva extrema desesperada solitud.. De res no  els hi serveix estireganyar les branques fins la límit..Mai podran, amb els seus dits de fusta, ni tan sols palpar els altres arbres amics..mai no els podran abraçar..Mai!!

                   

L’ESCRIPTURA

Concisa directa, amb força, decidida, dràstica, sorprèn amb oracions d’una sola paraula:no! Sí, pffff! Ecs!,buf. No. Burro. malparit. ningú.

 

Les 5 diferències entre significat i significant 

 

Crítica literària per Núria Martínez

 

Biografia

 

Entrevista Catalunyapress  

 

Tosquelles, un avançat a les connexions neuronals i l'epigenètica