El parc i les ombres, de Júlia Costa (Glòria Calafell)

 

 

Incloc la biografia de wikipèdia on es relata vida i obra de l’autora.

 

Biografia breu de l’autora (redactada per mi, segons la meva visió i coneixença de la Júlia)

Júlia Costa és mestra jubilada i una persona CREATIVA en diferents branques:

a) En l’art perquè dibuixa, pinta en procediments distints com són tinta, aquarel·la, oli o acrílic.

b) En l’estudi d’Humanitats, del qual és llicenciada i mai no ha obviat perquè no pot negar la seva passió per la Història en majúscula i en minúscula.  Cal saber que l’autora investiga constantment fets del passat com del present i, sobretot, la història i històries del seu entorn  immediat: Catalunya, Barcelona i reduint més l’espai,  el barri on va néixer i hi viu: el Poble sec, cosa que  corrobora el fet de formar part del CERHISEC (Centre de Recerca Històrica del Poble Sec), fet que en el 2020, en plena pandèmia,  li va ser atorgada la Medalla d’Honor de Barcelona.

c) Llegir i escriure. Amb el que he dit anteriorment, queda sobreentès que llegir per a ella és bàsic i escriure una conseqüència més d’aquest vessant creatiu.  Júlia Costa escriu novel·les, per la qual cosa, com sabeu té premis importants; en el vessant poètic també té  premis i és autora de diversos blogs culturals:  d’història, literatura on s’hi inclouen cinema i teatre.

 

 

El parc i les ombres

Anàlisi

Si tenim en compte tot el que ja sabem de Júlia Costa entendrem que “El parc i les ombres” no traeix a creativitat de l’autora en el gust per l’art en el color de les seves descripcions de l’entorn; la investigació històrica antiga i actual d’una Barcelona on les classes socials mantenen  les seves diferències en són un referent com també ho és el fet de ser una bona lectora de novel·les i fan del cinema satíric social de Berlanga.

 

Argument

L’obra comença en l’actualitat, dins del marc de la muntanya de Montjuïc quan dos adolescents magribins que es dediquen a fer petits furts a turistes, troben un cos malferit entre bardisses.  L’home en qüestió resulta ser Oriol Puig qui ha sofert una agressió violenta que més tard li causarà la mort.  Cal tenir en compte, però, que en la novel·la hi ha dos assassinats més ocorreguts a meitat del segle XX, que no van quedar ben aclarits, i un suïcidi que el situaríem cap al últim quart del segle passat.

L’entramat de tots aquests successos condueixen al lector, de la mà de diversos personatges de classe alta de caràcter propici, en l’adolescència i joventut, per desencadenar tot tipus de sentiments negatius, Albert Mitjavila, dissenyador de moda amb èxit reconegut i hereu de la Colònia Mitjavila de Sant Pau del Riu; Sebastià Puig (prestigiós professor d’universitat i intel·lectual catalanista de prestigi “aspecte patriarcal i benèvol”). i Carles de Monner de qui en sabem poc.    Aquests tres personatges es relacionen amb Andreu Fuster (home inquietant a qui Monner el qualifica de “Fouché”) amb menyspreu perquè el consideren inferior fins i tot quan Elies Giverola, agredeix Fuster  davant de tothom  en l’època de secundària, són incapaços de defensar la víctima , tot i que durant la brutal pallissa, es queden mirant l’espectacle sense fer-hi res. En la joventut als feliços 60 i 70 abandonen a la solitud i  depressió la persona a qui havien introduït al món perillós i sòrdid de les drogues, la Mara Marelli, fins que aquest personatge se suïcida.

És en el moment actual, a la segona desena del segle XXI, que el personatges prenen cos i es veuen involucrats en el seu passat d’una manera o una altra essent qui teixeix el fil dels esdeveniments la mort del fill d’un dels tres personatges d’aquella adolescència i joventut primera i que ara són homes respectables emparats per la classe social a la qual pertanyen i que d’una manera hipòcrita ha tapat els excessos que hagin pogut tenir.

És un aquest context que sorgeix, com en les novel·les policíaques, el personatge d’una dona, la Mila Noguer, mestra jubilada (i possible alter ego de l’autora i que, també, es podria compara amb Mrs Marple de A. Cristie o a la protagonista de la sèrie televisiva “S’ha escrit un crim”) que ajudada per un antic alumne, Gabriel Pedraza, tracta d’esbrinar el perquè de la mort del periodista Oriol Puig que esbrinava “crims d’un passat català” després de la guerra civil. Val  a dir que en aquest retorn al passat,  de bell antuvi, podria quedar malparada la família Mitjavila perquè la persona assassinada és l’àvia d’Albert – Berto- Mitjavila, la Catalina Brunet de Mitjavila.

L’altre crim es comet no gaire lluny del primer, és el de Maria Busquets, una nena  que treballava fent feines d’escarràs al mas La Coromina Sarroca, propietat del metge d’Userda el dr. Vilaclara,  i que mor de manera violenta. Cal esmentar el que deien les cròniques de l’època “muerta para salvaguardar su virginidad”.  Durant la investigació de l’època, van acusar del crim  un noi d’uns vint anys, en Juanito, un jove anarquista que havia estat membre de la  de la FAI durant la GC.  No es va comprovar mai qui va ser en realitat.  La manipulació per part de l’Església i d’alguns poderosos no ho va permetre.  Tenien la intenció de fer servir el succés com una nova versió de “la Maria Goretti espanyola”.

Val a dir que la sèrie actual de TV3 “Crims” podria ser-ne beneficiària d’algun dels crims que narra Júlia Costa perquè té un referent ben real i documentat, sols que a la novel·la se li ha canviat el nom.  A més, segons l’autora, també està influenciada pels successos que s’explicaven a “El Caso”, periòdic que fins fa unes dècades es publicava a España de contingut “negre”

 

Tema/es

Dir que la novel·la és del gènere negre seria quedar-nos curts.  La novel·la també té un rerefons de crítica social: l’abús de les classes predominants, de la burgesia vers la classe obrera o proletariat.  Una crítica  als costums i ideologies reaccionàries i hipòcrites en una Catalunya que abasta dels anys 50 del segle passat fins a les primeres dues dècades del s. XXI.

Un altre subtema, si es pot anomenar així seria el que ara se’n diu el “karma”, perquè, de debò, que de les barrabassades que se li arriben a fer a Andreu Fuster d’adolescent i de jove,  la vida li ofereix el “cap” en safata d’un d’ells, encara que indirectament en Fuster ho ha provocat.  Els altres: en Puig i en Mitjavila, la veritat, si no ho paguen amb el seu cap, ho paguen (en aquest cas com a paradoxa) amb el dolor d’en Puig i en Mitjavila amb la vergonya, impotència i desesperació.

Estructura

L’obra consta de vint-i-set capítols i un epíleg dividits en dues parts:

1a       Capítols – 1 al 14 diríem que és plantejament on els personatges principals queden tots assabentats de la mort de l’Oriol. 

2a.      Capítols – 15 al 27 com hem vist, una vegada s’ha conegut per part dels implicats més directes la mort d’Oriol Puig, aquesta part  és el nus, és a dir la investigació que durà a la solució dels tres casos d’assassinat.

3a.      Epíleg – el desenllaç.  Com acaben i encaren la vida els personatges implicats, d’una manera o altra en l’entramat de la novel·la.

 

 

Marc geogràfic

 

L’obra es desenvolupa a Catalunya en dos escenaris diferents:

1r.       Barcelona – es correspondria adolescència, joventut i actualitat dels diferents personatges

2n       Un lloc ideat per l’autora que es correspondria en realitat a la Garrotxa: Userda (el mas de la Coromina Sarroca i el poble), Solanes, Seminari de Santa Fe, Foguera on van succeir els dos assassinats de després de la Guerra Civil

 

Personatges.

 

(Explicacions aprofundides per a la tertúlia)

El cert és que a la novel·la apareixen un munt de personatges que s’interrelacionen formant un entrellat que amb les seves explicacions sobre els casos ajudaran als “detectius” a solucionar-los perquè trobaran qui i per què han estat assassinades les víctimes. Hem de tenir en compte que molts testimonis dels crims passats són morts i en queden descendents o persones que van conèixer-los.

Si féssim uns agrupaments, segons que surten a l’obra tindríem

1r.       La Mila, la mestra jubilada i detectiu per afició i sentiment.  En Gabi, el seu ex alumne (per a mi un detectiu a l’estil anglès dels anys 50), Aquí també podríem parlar del comissari de policia.

            D’altra banda és aquí on vull parlar de la Pepa, la Gertru, amigues de la Mila, perquè elles enllacen:

A)   la Pepa (més que com a 1a esposa de Sebastià Puig) com a amiga de la Mila i la Gertru i mare de l’Oriol.

B)   la Gertru. És la docent i amiga de la Mila que li presenta, durant una excursió a l’Aragó, Dolors i Fernando, avis de la Mònica Llauradó, antiga alumna de la Gertru a qui feia classes particulars durant els cursos de bàsica perquè la nena patia leucèmia.  El fet que Gertru hagi nascut i criat a Userda  i facilitaran a  la Mila i de retruc a en Gabi personatges que els ajudaran a esclarir els casos.

2n.      Els dos germans magribins, Ahmed “el gran, el més alt(...) de pell molt blanca (...) cabells clars” i en Rashid, “el més baixet i més jove de pell més bruna” que socialment simbolitzen la marginació dels nouvinguts, els motius pels qual delinqueixen, l’assimilació al país d’acollida i els lligams amb el Marroc, segons queda entès a l’obra. Són els personatges que troben el cos “en unes bardisses” de Montjuïc. Lligats amb aquests personatges la Montse, companya d’institut de Rashid, els pares de la noia i els oncles dels dos germans.

3r        Els Mitjavila.  Actual: Albert–Berto-Mitjavila d’adolescent i jove despreocupat,  “pijo” a empresari d’èxit que intenta, sobretot, que no se sàpiga res que pugui fer mal a la seva família o empresa.

Temps passat.          L’avi Mitjavila, l’àvia Caterina i lligat amb els dos Ernest Albareda i testimonis indirectes.

4t        Els Puig i els Vilaclara Sebastià Puig: Company d’adolescència i joventut de Mitjavila.  Ara un professor i intel·lectual respectat per tota la societat cultural i política i vinculat a sectors del catalanisme.  Pare de quatre fills, tres de la primera dona, la Pepa i un de la segona la Laia Vilaclara, una antiga alumna, filla d’una de les famílies més il·lustres del panorama econòmic, cultural i polític català en el temps present de la novel·la.

Temps passat. Vilaclara. Saturnino (Sadurní en català) Vilaclara possible avi de la Laia Vilaclara. Com a possible oncle avi del mateix personatge,  el metge d’Userda, l’amo de Mas La Coromina Sarroca. 

5è       Andreu Fuster a qui Carles de Monner li posa el malnom de “Fouché” i que el narrador omniscient el compara amb Enric III o amb l’emperador Claudi podem deduir que és un personatge fosc i ridícul a qui el destí o, si més no el Karma, li depara el final, gairebé rematat amb el trofeu d’una dona: Aurora Portet. “Tot un èxit”

6è       Carles de Monner i Elies Giverola. D’ells no se n’explica gairebé res.  Del primer, sols sabem que formava el trio d’amics inseparables junt amb Puig i Mitjavila i que li va posar el malnom a Fuster.  El segon el Karma el castiga amb la malaltia la sida i la mort.

 

De la resta de personatges, no en parlo perquè són confidents i ajuden al desenllaç de l’obra: el capella Clarà, la neboda...

 

Estil Un estil descriptiu dels llocs amb paraules molt aconseguides.  Cal llegir-los  a la tertúlia.

 

Tècnica.  Hi ha un narrador omniscient i diàlegs que alguns fan avançar en el relat perquè en treuen l’entrellat.