El secret del Bosc Vell, de Dino Buzzati (Xavier Marcet)

 

Dino Buzzatti ens porta a emprendre un viatge als contes de la nostra infància, per mitjà d’una faula moderna, carregada d’una important moralitat mediambiental i social.

El secret del Bosc Vell  és la segona obra escrita pel periodista i escriptor italià Dino Buzzatti, després del seu reeixit debut amb Barnabo delle montagne i immediatament anterior a la seva consolidació, amb la que es considera majoritàriament com la seva obra més important i destacada: El desert dels tàrtars.  

 

El secret del Bosc Vell  ens conta la història del coronel Sebastiano Procolo, el qual hereta del seu oncle una porció d’un bosc, que ha de compartir amb el fill del seu germà mort, el Benvenuto Procolo, qui n’ha heretat una altra part encara més gran. Amb l’arribada del coronel a aquest indret descobrim tots els secrets i la màgia que amaga el mil·lenari Bosc Vell. Alhora veiem com els sentiments no sempre massa benintencionats del coronel, porten aquest militar, fred i rígid, a entrar en conflicte amb les criatures que hi habiten, en trencar la seva coexistència col·lectiva, amb el seu afany d’explotar al màxim el terreny. Un conflicte que el condueix a enfrontar-se a qualsevol que es posi en el seu camí, fins i tot el seu propi nebot, siguin quines siguin les darreres conseqüències. 

 

El conte es constitueix per tant com un relat sobre humanitat i ecologisme, banyat per la literatura fantasiosa de l’autor, que es manifesta sobretot per l’aura romàntica i surrealista amb què impregna el relat, per mitjà de la personificació dels elements naturals presents al bosc, en la forma dels genis que habiten els arbres mil·lenaris que el conformen, o les característiques humanes que l’autor ofereix als fenòmens naturals com els vents. Una fantasia que contribueix a fer respirar certa atemporalitat tot i estar situada als anys 20. Ens crida també l’atenció el destacat paper que la natura i l’ecologisme juguen tant en el relat com en el nostre present, on un dels reptes més importants que se’ns presenten és el debat sobre com enfrontar la nostra relació amb el medi ambient, amb temes tan presents com la transició energètica o la lluita pel canvi climàtic 

 

 

  

En definitiva, ens trobem davant d’una lectura que tracta de transcendir el que en ella se’ns conta explícitament, per constituir-se com una eina de reflexió. Ara bé, hem d’estar ben predisposats a emprendre la seva lectura sense prejudicis i amb la ment ben oberta, per deixar-nos emportar pel relat de Buzzati i endinsar-nos en el seu món

de fantasia: aquí la coherència perd terreny enfront del simbolisme i el misteri, i no importen els fets particulars, sinó el significat que els personatges i la història projecten en clau metafòrica sobre l’ésser humà i la nostra realitat.

 

                                      Fragment de l’article d’en Jordi Julian Casaban a la revista Núvol