El secret del Bosc vell. Una aproximació psicoanalítica (mercè rigo)

 

Dino Buzzati ens porta un conte per a adolescents on hi fa parlar i humanitza les forces de la natura: Els vents,  els animals del bosc, els petits personatges dels arbres...Un món imaginari que l’ autor atribueix només a la ment infantil, única etapa de la vida en la que es pot ser sensible als sons, als misteris i secrets  de la vida d’un gran bosc, però  amb la paradoxa que  el protagonista,  el coronel Sebastiano Procolo, que ha heretat la finca del “Bosc Vell”, un personatge completament allunyat de l’imaginari i la “innocència” de la infància; també pot escoltar i parlar  amb aquests sons i paraules dels vents i animals.

El llibre es presenta com una faula on aquest personatge autoritari i cruel acaba tenint el seu punt de bondat, amagat dins la seva imatge inflexible i dura. La  natura té les seves pròpies lleis. Hi apareixen també les guerres i la destrucció, com en la força del vent Matteo, o quan apareixen les papallones blanques, portades en  una caixa de morts, conduïdes per una personatge sinistre també vestit de negre. La seva lluita amb els icneumònids que purificaran el bosc de la plaga,  no quedarà clar si l’ autor introdueix un simbolisme sobre la destrucció humana de la natura o bé ens parla del cicle natural de mort i destrucció pròpia de tot esser viu.

Sigmund Freud ens va parlar de les pulsions de vida i de mort em l’ésser humà. Restes d’instints anteriors a la formació de la consciència? De la natura cruel que es devora uns amb els altres: la plaga d’ erugues, el vent Matteo, la neu, les allaus. La força destructiva de la Natura que acaba destruint el propi Sebastiano, el coronel amb sabre, que havia, fa temps,  destruït  l’ enemic en l’ exercit, i havia intentat matar el seu nebot Benvenuto, un noiet de dotze anys, per quedar-se amb  l’ herència.

La idea debatuda de “la consciència de si”, que ens separa els humans de la Natura,  que Descartes descriu com el “jo penso, doncs jo existeixo”; serà contrastada amb la de Freud. “ Existeixo on no penso” Tema que podríem debatre.