L'Odissea, d'Homer (Mercè Rigo I Graciela Taba)

 

Poema que en un principi va ser oral, està compost per 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants que s’agrupen en tres parts: “El viatge de Telèmac, Les aventures d’ Ulisses i La venjança d’ Ulisses”

S’ha acabat la guerra de Troia i tots els supervivents tornen a les seves terres. Ulisses, després de deu anys de la sortida de Troia   és encara retingut  a l’illa de Ogígia per la nimfa Calipso. Filla d’ Atlant, el que aguanta els pilars de la terra, vol que s’oblidi de la seva illa d’Ítaca i es quedi amb ella.

L’obra comença amb: L’ASSEMBLEA DELS DÉUS.

Tots els Déus el planyen fora de Posidó (abrivat de rancúnia contra Ulisses diví perquè va eixorbar l’ull del Cíclop). Atenea , la dels ulls clars, que ja havia protegit Ulisses a la guerra de Troia, prega a Zeus que el salvi i proposa enviar Hermes i el missatger Argifontes a l’illa d’Ogígia i mentre tant  ella anirà a Ítaca per parlar amb Telémac, el fill d’Ulisses. Li proposarà que cridi a la plaça als aqueus “de flotants cabelleres” i l’enviarà a Piros “la sorrenca” i a Esparta per a saber sobre el seu pare.

Atenea “ es cordà sota els peus les belles sandàlies no envellidores, d’or, que la duien sobre la humida i per sobre la terra infinita, amb el buf de l’oratge. I agafà la llança valenta, de punta de bronze feixuga, llarga, massissa...” i davalla pels puigs de l’ Olimp fins arribar al porxo de la casa s’Ulisses.

 

ELS CONSELLS D’ATENA A TELÈMAC

Telèmac el fill d’Ulisses la rep amb tots els honors sense conèixer-la en mig dels pretendents de la mare Penélope que “es mengen uns béns que no són d’ells”.

Telémac aconsellat per la deessa d’ulls clars Atenea fa una assemblea  d’itaquesos per queixar-se dels pretendents de la mare que “que són a casa nostra, vénen i es passen els dies i ens sacrifiquen bous i moltons i les cabres més grasses, i banquetegen, i es beuen el negre vi ple de flama arreu... perquè no hi ha un home tal com Ulisses era, per treure de casa la pesta.”

Antinous és l’únic que li contesta i li diu que els pretendents no són els culpables sinó Penélope la mare. “Car ja fa tres anys i amb aquest aviat seran quatre que ella juga amb el cor que tenim dins el pit els d’ Acaia...Veges quin altra finor s’havia enginyat dins la pensa: va fer dreçar un gran ordit al casal i teixia una tela lleu i fora mida, i llavors de vegades ens deia: Joves que em preteneu, ja que és mort l’ Ulisses diví, tot i que el meu casament us apressa, vulgueu esperar-vos que el llenç acabi no fos que els fils se’m perdessin”

 

Atenea amb aparença de Mentes, príncep dels Tafis “aquella gent tant remera” guia a Telémac per mar a Pilos on troben el seu rei Nèstor “el domador de cavalls”i tot el poble i governants a la platja fent sacrificis de nou braus dels que mengen la carn i les entranyes. Telémac que es jove s’avergonyeix  i no sap com adreçar-se al rei i preguntar-li pel seu pare amb el que va anar a la guerra de Troia, però Atenea “la dels ulls clars” l’encoratja a parlar i demanar-li pel pare.

És a través del record que Nèstor informa  Telèmac  de la història del pare.. “Amic, la misèria m’has fet recordar...” allí hi va morir Aias, Aquil·les, Patrocle i el meu fill estimat Antíloc “Quin podria dels humans moridors, acabar-ne mai la contalla?”

 

“La ira funesta  de la d’ulls clars, de la filla del déu fort, que posar discòrdia entre els dos Atreïdes”

 Agamènmon, el seu germà Menelau i Ullisses tornen de la guerra, mentre Nèstor pot arribar a la seva illa sense saber que va passar amb Ulisses.

Nèstor sí que sap de la tornada d’ Agamèmnon i de Menelau i anima a Telèmac perquè es vengi dels pretendents de la seva mare posant l’ exemple d’ Agamèmnon, llinatge maleït pels déus. Rei de Micenas i company de la guerra de Troia, va ser assassinat per Egist que s’havia quedat a Grècia. Mentre Agamèmnon era a la guerra  va intentar seduir la seva esposa Clitemenestra amb la que hi va viure i va regnar  fins la tornada del rei. Quan va tornar, Egist i Clitemenestra  el van matar. Van regnar durant set anys a Micenas fins que  Egist, va ser assassinat vuit anys més tard  per Orestes, fill d’ Agamèmnon i Clitemenestra.

Menelaos,  germà d’ Agamèmnon i rei d’ Esparta, és empès per la força del vent i portat fins Egipte del que torna estibat  d’or. Arriba a Micenes el dia que Orestes “oferí als argius el convit funeral per la mare odiosa i pel sense coratge Egist”

Nèstor empeny a Telèmac que vagi a Esparta a veure Menelaos per si li pot donar alguna informació sobre Ulisses i posa a la seva disposició un carruatge bellíssim, cavalls i el seu fill Pisístrat perquè l’acompanyi.

“Quan es mostrà en el matí amb dits de rosa l’ Aurora”  i després del sacrifici d’una vedella a la que han daurat prèviament les banyes i “quan ja tingueren fora el desig de beguda i de menja” marxen cap Esparta. Troben que al castell de Menelaos s’hi estan fent unes noces dels seus fills. Telémac queda astorat de les riqueses del castell i Menelaus quan se n’adona li explica les seves aventures. Ha estat set anys d’aventures per terres d’Egipte, Líbia, Fenícia i la terra dels negres i mentre ell apilava fortuna li varen occir al seu germà Agamèmnon.”Ah, sense cap alegria entre aquestes riqueses comando” “els molts mals que he sofert i el casal que vaig perdre”

Es lamenta dels seus amics perduts a la guerra de Troia sobre tot del seu amic Ulisses. “Tal digué i en Telèmac desig de planye’s va moure; i li lliscava el plor, sentint parlar del seu pare. I tenia la capa de porpra aixecada amb les dues mans cobrint-se els ulls” 

Helena, filla de Zeus i dona de Menelaus surt de la cambra i junt amb el seu marit es pregunten sobre la semblança del nou hoste Telèmac “l’infant que deixava nadó a l’estatge aquell heroi”, amb Ulisses. És Písistrat el fill de Nèstor que l’acompanya que confessa qui és Telèmac.

Helena “del vel flotant, la divina” després d’aplicar un abeuratge que els fa dormir, explica que  l’heroi Ulisses, disfressat amb parracs va enfonyar-se entre els seus enemics dins Troia. Helena  el va reconèixer i  va fer la promesa de no trair-lo.

Telèmac pregunta a Menelaus que li digui tot el que sap sobre el seu pare. Menelaus  retingut  a l’illa de Faros (Alexandria) en front d’Egipte,passant moltes penalitats és ajudat per una deessa que l’ajuda  a enganyar a un dels Vells de la Mar que es el causant de que no els deixi sortir de l’illa. A requeriment de les seves preguntes sobre el destí dels amics de la guerra de Troia, el vell del mar l’informa  de la mort de Aias, la  tornada d’Agamèmnon, la seva mort en mans d’Egist i de la retenció d’Ulisses en una illa per Calipso. “Jo l’he vist dins d’una illa, vessant ufana de llàgrimes, al palau de la nimfa Calipso, la qual l’hi detura per força” (p.82))

Menelaus regala a Telèmac “una cratera forjada, tota de plata tret d’un viu d’or”

 

Antinous i els pretendents assabentats de que Telèmac ha anat a Pilos decideixen abordar-lo entre Same i Ítaca i matar-lo. Penélope que es informada per un criat, plora desconsoladament fins que ATENEA se li apareix en somnis per a calmar-la.

 

A la segona part del llibre”Les aventures d’Ulisses” Atenea prega als Déus, altra vegada en assemblea, per ajudar a Ulisses. Zeus envia a Hermes (Argifontes) que volant per sobra el mar, arriba a la cova de la nimfa Calipso “la bella amb grans bucles” on Ulisses és retingut. “sobre la llar flamejava un foc i es sentia l’aroma del cedre bo d’asclar i de l’arbre d’encens que hi cremaven per tota l’illa. I la nimfa era dins, cantant amb veu dolça, mentre, corrent el teler amb l’àuria agulla, teixia”

Calipso que pertany a la casta dels déus, reconeix Argifontes que li exposa el que Zeus ha manat, mentre “ Ulisses assegut riba mar, plorava en el lloc on solia, cortrecant.se a força de plors i gemecs i tristesa, (i guaitava la mar infecunda, estil·lant vives llàgrimes)”

La nimfa després de queixar-se de la gelosia i venjança de Zeus  que no suporta que les dees comparteixin llit amb els herois, accepta a desgrat la decisió del déu i ofereix a Odisseu  la possibilitat de fer-se un rai i marxar a la seva terra amb Penélope “davant de tu la discreta Penélope en bellesa i alçària és migrada, als ulls de qui es miri: ella és mortal i tu ets a recer de mort i vellura” (p,101)

...i el sol es va pondre, i venia la fosca; i retirant-se, els dos, al fons de l’espluga balmada, van fruir de l’amor, restant l’un en braços de l’altre”

 

EL RAIG D’ULISSES 

Preciosa la descripció de com Ulisses es construeix el raig durant cinc dies i parteix agombolat amb bones menges per la nimfa i amb el desfermar una brisa innocent i tèbia en popa.

Possidó el déu ferotge envia una terrible tempesta,  al veure que Ulisses està aconseguint veure Esquèria (actual Corfú?) la terra dels feacis “aquella gent tan remera”. El pal i les veles es trenquen i està a punt de morir fins que Ino Leucòtea “que era en un temps mortal i parlava, i ara en el fons de les mars compartia les honres divines” decideix ajudar-lo

“Llevat aquests vestits, abandona als vents l’armadia, i tu, nedant per mans, esforça’t a haver l’arribada al país dels feacis, on és ton destí que et lliberis. I ara té aquest vel, perquè sota el pit te l’estenguis; és divinal, i amb ell no hi ha por que pateixis ni moris. I quan a força de mans hauràs tocat la ribera, doncs aleshores desfés-te’l i llança’l dins l’ona vinosa, ben lluny de la ribera; això sí, tu gira la cara.”

Posidó fa tremolar el mar mentre Ulisses mort de paüra, és ajudat altra vegada per Atenea que calma el mar “va menar-los a tots d’estar-se quiets i adormir-se” mentre ell neda durant dos dies i dues nits  cap a l’illa dels feacis és ajudat a pujar a les roques escarpades de l’illa fins que fa cap “a la boca d’un riu bell corrent” “i era el seu cos tot inflat i l’aigua de mar li rajava per la boca i el nas; i sense alè i sense parla jeia, apoquit, perquè li vingué una fatiga horrorosa”

Ulisses deixa anar el vel de la deessa i s’arrecera en un bosc a descansar “i Atenea li abocà sobre els ulls un son que el refés ben de pressa de la dura fatiga, velant-li les cares parpelles”

 

L’ARRIBADA ENTRE ELS FEACIS

 

A l’illa d’ ESQUÈRIA hi regna Alcinous el Magnànim sobre el poble dels feacis “ poble remer”. Al seu castell hi va la deessa Atenea “la dels ulls clars” i a la filla del rei Nausica , li diu en somnis que vagi al riu a rentar-se la roba per a la boda que se li acosta. Al riu va en un carruatge  ajudada per les seves donzelles on renten la roba, es banyen i es posen olis. Atenea fa despertar Ulisses que nu “s’esmunyí de sota les mates i amb la fornida ma esqueixà de l’espessa arbreria un branc fullós que, cenyit a la pell, li salvés les vergonyes”  (p, 114)

Ulisses queda fascinat per Nausica “dels braços blancs”. Li donen un mantell i olis i es banya “Ara davant de vosaltres no m’he de banyar, que em faria vergonya de quedar-me tot nu entre noies rullades”

“Atenea de Zeus nascuda, va fer-lo més alt qui el veiés, i més gros, i del cap li féu caure uns cabells tots crespats, que semblaven la flor jacintina,...ella  escampà la gràcia  sobre el seu cap i els seus muscles”

Nausica que no vol que la vegin amb un estranger “pel que diran” li diu que s’esperi en un camp fins que es faci fosc i després vagi al palau del seu pare

 

L’ENTRADA AL PALAU D’ALCINOUS

Guiat per Atenea que posa una boira sobre ell per a protegir-lo dels atacs dels feacis per si el veuen estranger, arriba al palau (descripció preciosa) amb horts jardins on hi troba Arete, la reina i el rei Alcinous. Alcínous nét de Posidó i d’una mortal i Arete neboda d’ Alcínous, per tant descendents de Déus. Ulisses s’agenolla davant d’ Arete i explica la seva història. És obsequiat pel rei, li donen menjar dormir i malgrat voler-lo com gendre,  prometen ajudar-lo a tornar a la terra promesa

 

PRESENTACIÓ D’ULISSES ALS FEACIS

“quan es mostrà en el matí, amb dits de rosa l’Aurora”  Atenea “va escampar-li una gràcia divina per sobre la testa i els muscles, i va fer-lo més alt i més cepat a la vista perquè es guanyés així l’amor de tots els feacis”

Alcínous fa construir una nau amb 52 minyons , els més destres perquè l’acompanyin, però abans  fan un gran banquet mentre un cantor canta una baralla entre Ulisses i Aquiles. Ulisses plora: “Ulisses agafant la gran capa de porpra amb les mans poderoses se la tirà per damunt del front i es cobria la cara bella; perquè li feia vergonya, davant dels feacis que li anés el plor fil a fil per sota les celles..”

Li  ofereixen uns certàmens de jocs on mostren les seves proeses. Un feaci el repte i si bé Ulisses diu que està molt malmès pels sofriments que ha patit, fa la prova del disc amb el que guanya i deixa a tots bocabadats

 

 

 

ELS AMORS D’ARES I AFRODITA.

Demòdoc , el cantant de la lira canta la història de Ares i Afrodita que units per l’amor cauen en el parany de l’hàbil Hefestos, un déu coix que enveja la bellesa d’Afrodita. Els hi estén una xarxa que els deixa immòbils mentre fan l’ amor i fa venir als déus perquè ho vegin i riguin. Alcínous  demana que cada un dels dotze caps sobirans li ofrenin a Ulisses un mantell ben rentat i una túnica i una pesada d’or i li diu Arete que li preparin un bany,olis, un mantell ben rentat, una túnica i una copa d’or, abans de marxar

Ulisses diu a Demòdoc que canti les gestes de la guerra de Troia i així ho fa “Tal anava cantant el cantor  famosíssim i Ulisses s’hi fonia, i el plor, regalant, li mullava les galtes. I com plora una dona abraçada al marit que l’estima, quan ha caigut davant la seva ciutat, i el seu poble per fer lluny de la vila i dels fills el dia implacable, i ella, veient-lo que es mor i que espernetega, s’aboca al seu damunt i xiscla i es plany; i alhora els contraris, pel darrera colpint-li amb la llança la nuca i els muscles, se l’emmenen captiva, a passar treball i misèria, i en la tan llastimosa dolença es consumen ses galtes: tan llastimós era el plor que Ulisses dels ulls estil·lava” (p. 146)

Alcínous que veu que Ulisses plora, demana que s’acabi el cant i li pregunta qui és i com es diu.

 

CICLONS I LOTÓFAGS

 

Ulisses  diu qui és i a partir d’aquí explica les seves aventures i etapes del seu itinerari en els capítols posteriors.

El vent els empenyé fins els cíclons (aliats dels troians) Ulisses i els seus homes van matar a tots els homes,  se’n van emportar les dones i les riqueses, però a la fi van ser derrotats i molts de l‘expedició van morir.  

 Una tempesta els portà cap el país dels lotófags (Libia) illa de gent amable i platges blanques “que viu de menja florera” Gent pacífica que els hi donà de menjar lotus (palo-santo, ginjoler ?) que tenien la virtut de fer oblidar la pròpia terra. Ulisses agafà a la força els seus homes que no volien marxar “ jo vaig haver-me’ls  d’endur plorant i per força als navilis i sota els bancs de les naus concavades lligar-los a ròssec”

 

EL CÍCLOP

 

Marxaren després “batien  l’escuma amb les pales” i arribaren a una illa on els seus habitants “ni planten ni llauren però tot hi germina”. “habiten dins d’esplugues balmades i cadascun fa la llei als fills i a les mullers, i l’un no s’ocupa de l’altre” Deixà les naus i els seus homes en un illot i amb un grup marxà a l’illa gran. Grans ramats d’ovelles i cabres eren pasturats per “un monstre que fa esbalaí””Vaig empotar-me’n un gran bot ple de vi, amb pa en una alforja de cuiro, car de seguida el meu cor generós va comprendre que em sortiria a trobar un senyor revestit de gran força, fer sense cap idea d’això que són lleis ni justícia”

Entraren dins la cova per agafar formatges, llet i bestiar i els homes que l’acompanyaven (amb molt bon seny) li digueren de marxar però Ulisses es va voler quedar. Tornà el Cíclop Polifem,  posà una gran pedra a l’entrada, muny les ovelles i cabres i quan els va veure els hi preguntà: “és que aneu per un tràfic o bé correu l’aventura com a pirates, pel mar, que van errívols, jugant-s`hi la vida i portant dissort als homes de llengües estranyes?

Ulisses li digué que eren aqueus, que venien de Troia i l’exhortà a creure en els Déus. Polifem, fill de Posidó no tem als déus perquè els cíclops se senten déus i “allarga les mans damunt dels meus homes i empunyant-ne un parell , talment uns canics, contra terra me’ls rebat; i el cervell va brollar i mullava la terra. I tallant-los per membres s’endegà el seu àpat del vespre”

Polifem tip de carn humana i de llet va dormir fins “quan es mostrà en el matí amb dits de rosa l’ Aurora”, es despertà. Tornà a esmorzar uns quants homes i marxà a pasturar deixant la cova tapada. Ulisses va veure un gran tronc que va fer polir als seus ajudants i ell en feu la punxa  que amagaren sota els fems fins que Polifem tornà.

Un cop sopat i amb el mateix ritual Ulisses li oferí vi dolç “Dóna-me’n més si et plau, i em diràs el teu nom de seguida, sí, per fer-te un present, coma hoste, que et faci alegria” “Doncs en dic NINGÚ i NINGÚ m’anomenen, si´, la mare i el pare i la colla que m’acompanya”(p. 161)

Polifem quedà emborratxat i Ulisses i els homes que li quedaven agafaren el pal prèviament posat al foc “ells aixequen el pal d’olivera , que d’un cap era en punta i li enfonsen dins l’ull; i jo per dalt recalcant-m’hi, el faig giravoltar igual com un quan forada amb la barrina una taula de nau, i els altres per sota van donant l ’impuls, amb una corretja que estiren ara un cap ara l’altre; i la broca va fent via, allí sempre: dintre el seu ull així teníem l’estaca inflamada, fent-la girar,la sang bullia entorn, per l’ ardència; i una vegada encesa la nina, aquell baf va cremar-li en rodó les parpelles i així mateix les pestanyes i les arrels de l’ull petaven del foc que hi prenia. Com llavors que el ferrer una grossa destral o bé una aixa, dins una bany d’aigua freda immergeix amb la gran estridència per trempar-la, car ve d’això la força del ferro: tal xiulava el seu ull entorn de la nostra olivera.”

Els seus crits eren tan terribles que sortiren els altres cíclops però al sentir: “qué si em maten? Doncs NINGÚ i que ha de ser per la força” tornaren a marxar.

Sortiren  amagats sota els bens, mentre Polifem encegat els hi tocava el lloms i fugiren. Dins del vaixell encara Ulisses va desfiar per tres vegades Polifem posant la tripulació en perill fins que marxaren després d’atipar-se de xais i vi dolç. (Duran tota l’Odissea es diran referències d’ aquest fet. Posidó odia Ulisses i li posarà constantment entrebancs per haver encegat el seu fill Polifem)

 

EOL I ELS LESTRÍGONS 

 

La illa EÒLIA és una illa flotant del déu dels vents, Eol hi viu amb els seus 6 fills i filles, casats entre ells. Té un aspecte rocallós, de penya-segats torrejants i un gran castell al cim dels turons. Èol els donà vents favorables tancats en un sac que posaren en el buc del navili “nuat amb un fil esplèndid de plata”per a protegir-se dels vents. Al cap de 10 dies de bona navegació arribaren a les envistes d’Ítaca, però Ulisses s’adormí i  pensant els seus homes que en el sac hi havia tresors, obriren el sac i alliberaren els vents d’Èol, que els retornaren a l’illa enmig d’una gran tempesta. Ulisses tornà altra vegada a demanar  ajut a Èol, però aquest refusà tornar-los a ajudar. “fora de la meva  illa, rebuig de vivents, i de pressa!...fora! que és  per la ira dels déus immortals que ara tornes!”

 

. ELS LESTRÍGONS Arribaren a una badia amb roques altes a banda i banda, a recer de la tempesta d’Èol Totes les naus hi atracaren excepte la d’Ulisses, que es quedà al cap. Envià 3 homes a explorar i trobaren una ciutat. Una noia que treia aigua d’una font, la filla del lestrígon Antífates, els portà al palau del rei, que se’n menjà un. Tot el poble de gegants atacà la flota amb rocs. Van destruir i  només quedà la d’Ulisses.

 

CIRCE  

.

 ILLA D’EEA Badia arrecerada, illa bàsicament coberta per bosc i turons, sense pràcticament cap senyal d’humans. Ulisses pujà dalt d’un bellveure i va veure un fum que sortia del casal de Circe “la ben rullada”.Matà un cérvol, el portà als seus homes i va fer l’àpat solemne. Ulisses els motivà a explorar l’ illa però els seus homes pensant en les desventures anteriors ploraren. Partiren “els homes de belles gamberes” en dos grups, cada un capitanejat per un home. Euríloc, capitanejava un grup de 22 homes que ploraven. Al fons d’una vall trobaren l’estatge de Circe i “al voltant lleons i llops de muntanya que ella havia encantat donant-los pèrfides drogues.. i sentiren Circe allà dins cantant en veu dolça,”  Els companys  la sentiren i la cridaren però Euríloc restà fora. Circe, els invità a entrar i els hi donà formatge, farina d’ordi i mel verda amb vi i drogues que els convertiren en bacons.”i de bacons tenien el cap i la veu i les cerres i el tirat; l’esperit això sí, persistia com sempre. Així van ser tancats plorant i Circe els tirava com pastura fages i glans i el fruit del corner, tot el que solen menjar els bacons que es rebolquen per terra” p. 176.

Euríloc plorant tornà a la nau i Ulisses, el manà que el portés al casal de Circe. Euríloc implorà no anar-hi i Ulisses ho acceptà i hi va anar sol. Pel camí es trobà Hermes, “el déu de l’ àuria vareta” que li donà l’herba de vida i instruccions del que havia de fer. Circe li va fer el mateix que  els altres homes però no va aconseguir fetillar-lo amb la beguda. Es va treure l’espasa i tal com li havia dit Hermes intentà atacar-la. Aquesta s’espantà, va reconèixer Ulisses perquè  Hermes li havia anunciat, i li proposà colgar-se al llit amb ell. Ulisses s’hi negà fins que Circe hagués jurat no traçar cap desgràcia. “quan jo fos nu, faries de mi un covard sense nervi” “i quan hagué jurat  i perfet el gran jurament vaig aleshores pujar en el llit bellíssim de Circe”

Ulisses, un cop  banyat i untat amb oli d’oliva, estava trist i demanà a Circe que retornés a humans els seus companys. “Circe, llavors sortí a través de la sala amb la vareta a la mà i anà cap a obrir la porquera; i els en treu engreixats com uns porcs de nou primaveres...i es transformen de nou en homes; ara més joves”.. Circe enamorada d’Ulisses, el convencé que anés a buscar els homes que quedaven al navili, amaguessin els tresors en coves i es quedessin  hostatjats “i el meu cor generós, va deixar-se convèncer” Euríloc  s’enfronta a Ulisses perquè no vol quedar-se “vaig estar debatent  si em trauria el punxegut coltell de contra la cuixa cepada i li faria caure d’un cop la testa per terra”Els companys  retingueren la seva fúria  i es quedaren amb Circe durant  1 any.  

 

LA CONSULTA DELS MORTS

 

Ulisses amb els plaers de Circe oblidà tornar a la seva terra. Foren els companys que li digueren quan feia un any i ja era hora de tornar. Circe ho acceptà però li digué que abans havien d’anar a l ‘Hades(el país dels morts) a trobar al cec i a l’endeví Tirèsies.  “tal deia ella i a mi va trencar-se’m el cor que m’estimo, i plorava assegut al llit”

Ulisses li preguntà com hi havia d’anar i després de donar-li les indicacions agafaren el navili i començaren a navegar, tots plorant, amb un anyell i una ovella negra que Circe els hi havia deixat a la nau. Tal com Circe li havia indicat quan arribà, “al lloc embolcallat de boira i de núvol: uns homes que viuen sense que mai el Sol resplandent amb sos raigs els llambregui” cavà una fosa i hi abocà per tots els difunts tres ofrenes: llet amb mel, vi dolç i aigua i ho cobrí tot amb blanca farina. Suplicà als difunts que quan arribés a  Ítaca immolaria la més bella  vaca i per a Tirèsies immolaria un xai negre. Quan va haver pregat, prengué les besties, els hi tallà la gola sobre la fossa “i s’hi escorre la sang que fa un núvol fosc”  i apareixèren els difunts de totes les edats i “m’agafa una verda paüra”. Mataren més animals i no deixà que s’acostessin els difunts a la sang tal com li havia manat Circe abans que Tirèsies l’informés. Van anar venint  difunts que ell havia  conegut i per fi va venir Tirèsies, que va  beure la sang de la fossa. Li  pronosticà que Posidó, el seu enemic no el deixaria tranquil, passarien penes, però arribaria sol i amb nau manllevada a Ítaca on trobaria enemics a qui mataria. “aleshores agafa  el teu rem amanós i camina fins que arribis als pobles que no coneixen el mar, una gent que no menja adobada amb sal cap vianda ni sap que són els vaixells amb la galta pintada ni els amanosos rems que fan d’ales talment els navilis” Li digué que quan algú li preguntés què és el rem, el plantés en aquell lloc, fes hecatombes i que moriria de vellura.

Va veure la seva mare difunta que no el va reconèixer i a la pregunta d’Ulisses de què pot fer per a parlar amb ella i ser reconegut, Tirèsies li digué que si els morts  bevien de la sang, podria parlar amb ella i amb els altres morts i ser reconegut.

Parlà primer amb la mare i li explicà com Penèlope l’esperava i també el seu fill. El seu pare vivia encara en el camp, esperant-lo i ella havia mort d’enyorança “ans l’enyorança  de tu i la teva ànsia i la teva tendresa, la dolça vida em llevaren”   

Ulisses continuà veient moltes dones de la mitologia, una a una, filles de déus i d’humanes amb les que explica la seva història: Leda, Ifimedea, Fedra, Ariadna, Antíope...

Ulisses continua explicant les seves desventures a Alcínous i a Arete “dels braços tan blancs”. Volen anar a dormir  però Alçínous  l’empeny a continuar explicant les coses que sap dels seus companys de Toia “llarga és la nit, com un déu no ho pot dir, i encara no és hora de dormir al casal, i tu conta’m prodigis i fetes, fins a l’ Aurora divina tindria aguant, si tu fossis pacient per estar-te a la sala contant-me les penes”

Ulisses li explica que va veure Agamèmnon i com li va explicar que l’havia assassinat Egist en mig del banquet de benvinguda. Aquí, en boca d’Agamèmnon  venen tot un reguitzell d’epítets contra les dones. “i el més trist de sentir fou la veu de Cassandra, que degollava la pèrfida Clitemenestra, sobre el meu cos, i jo, en aixecar, per cobrir-la, els meus braços, vaig morir, acabat pel coltell., i la cara de gossa surt i ni té paciència, quan jo me’n vaig cap l’Hades per a tancar-me els ulls amb ses mans i préme’m la boca. No, al món no hi ha res més horrible que una dona (que en el seu pensament debati obres d’aqueixes)...I jo em creia ésser tan ben acollit pels meus fills i la gent de la casa quan tornés; però ella excel·lent en llòbregues manyes, ha escampat damunt seu la vergonya i damunt de les altres pobres dones, que encara han de néixer, fins de l’honesta! (mite del pecat original?)

Ulisses diu: “...és ben cert que Zeus que al lluny mira li ha mostrat un odi que espanta, en astúcies de dona des d’antic: ja per culpa d’Helena molts ens perdérem i ara a tu Clitemenestra t’ha armat un parany quan no hi eres”

Agamèmnon: “Per això ni tan sols amb la dona no siguis benigne, ni li confiïs del tot el que et sembli bé de resoldre, ans li’n dius una part i, l’altra la hi tens amagada”

1 (Cassandra, va pronosticar la caiguda de Troia. Sacerdotessa d' Apol·lo el va rebutjar i aquest va fer caure sobre ella la maledicció que mai no es creurien els pronòstics. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que se sapigués que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Helena a Troia, però ningú no la va creure.  Després de la caiguda de Troia, va ser segrestada i violada per Àjax, lluny de la protecció de la deessa Atenea, fet que determinà la mort del guerrer per mediació de Posidó durant una tempesta en les roques Gires. Va ser entregada com a concubina d'Agamèmnon i va morir, junt amb ell, a mans de la seva esposa Clitemenestra i de l'amant d'aquesta, Egist. )

Ulisses continua explicant  els que va veure en el regne dels morts, companys de la guerra de Troia  i com s’intercanvien la informació del que els hi ha passat i com estan en l’actualitat: Aquiles, Aias,  Minos, Orió, Títios, Leto, Tàntal i Heracles. 

 

LES SIRENES, ESCIL·LA I CARIBDIS

Ulisses i els seus homes, tornaren al vaixell en direcció a l’illa d’Eea on “afeixugats des son esperàrem l’Aurora divina””Quan es mostrà en el matí amb dits de rosa, l’Aurora”, Circe els hi oferí un banquet de carn i vi i li donà a Ulisses les instruccions del que havia  de fer i els perills en que es trobaria. Tal com li havia indicat Circe, la ben rullada, terrible deessa que parla, marxaren altre cop al navili “i de rengle asseguts, batien l’escuma amb les pales”

Ulisses explicà als seus homes, el que li havia dit Circe: Arribarien a una illa on sentirien una cant encisador de les sirenes. Donà instruccions de que el lliguessin al pal de la nau i que si ell feia gestos de ser deslligat, el lliguessin encara més “jo que llavors, amb la punta del bronze tallo a miquetes un gran rotllo de cera  i la pasto amb les mans forçarrudes...I vaig de rengle tapant les orelles de tots els meus homes”. Pogueren així fugir de les sirenes.

“ quan ja n’érem tan lluny com abasta la veu d’un que crida” veuen un fum i una gran maror amb la que els homes tingueren “una verda paura ”Ulisses els exhorta a seguir. Han de passar per una ruta on “a l’una banda hi ha les Roques del Ràfec; contra elles  ronca la gran maror de la dea d’ulls blaus Amfitrite. De l’altra mai s’ha escapat cap vaixell de mortals que hi arribi”I ara anem als esculls: a la meitat de l’escull hi ha un coval embromat...És allí dins que Escil·la té el cau...té unes potes, dotze que totes són afollades (malmeses) i sis colls llarguíssims i al cim de cada un una testa que fa esglai de mirar, i a dintre unes dents, en tres rengles, imbricades i espesses, curulles de mort tenebrosa . fins a mig cos està enfonsada en el buit de l’espluga i, projectant els caps de dins la timba espantosa, pesca des d’allí dalt... A l’altra escull... la divina Caribdis s’empassa aigua negra. Tres vegades al dia l’escup i tres se l’empassa que és un terror!..procura arrambar-te  a l’Escull d’ Escil·la, car és preferible d’enyorar sis companys de la nau que tota la colla”p. 210 Arriben als esculls i tal com li ha dit Circe intenten allunyar-se  de Caribdis que xucla i escup l’aigua passant pel costat d’ Escil·la “ i en girar-me per veure la ràpida nau i els meus homes, ja m’adono dels peus i les mans dels altres que en l’aire debateguen, enduts cap amunt, cridant-me amb veu forta pel nom, llavors per darrera vegada amb l’ànima trista. Com quan dalt d’un morrot un pescador amb la llarga canya als peixos menuts el parany de l’esquer deixa caure, fent anar dins el mar la banya d’un bou de masia, i en agafar-ne un, el tira estrebant a la riba, així, el que és ells, estrebant, són hissats cap a dalt de les pedres; i en el llindar mateix de la cova els devora, i ells xisclen i m’allarguen les mans en una lluita feresta”

Seguiren endavant fins arribar, tal com li havia dit Circe a l’ illa de Trident “a l’illa perfecte del déu i allí hi havia les velles vaques frontudes i, en gran nombre, les grasses ovelles del Sol de l’ Altura” Circe l’havia advertit que eren files del Sol i immortals, guardades per dues nimfes. No els hi havien de fer cap dany i si les malmetien, perdria tota la colla i el navili. Cansats els seus homes i ja de nit, Ulisses intenta passar de llarg de l’illa, però els seus homes se li revelen i advertint-los que no les matin, accedeix a desembarcar

LES VAQUES DEL SOL

Es queden un mes i al principi els homes mengen de les viandes que porten que els hi ha donat Circe, però al cap d’un temps els hi comença a rossegar la fam.  Mentre Ullisses dorm, Euríloc exhorta als homes a menjar les vaques i així ho fan. Ulisses es despertà i “va sentir la sentor del greix que m’arriba i em ronda”.El sol entra en còlera i demana a Zeus que els castigui i amenaça a no tornar a sortir “si no em paguen per ells una bona esmena que es valgui, jo en sumiré dins l’ hades i brillaré per les ombres””sis dies aleshores els meus companys honorables feren festa amb les vaques robades al Sol, les més belles”.Al setè es tornen a embarcar “i    prenguérem la mar espaiosa, amb el pal arborat i les blanques veles esteses” Una tempesta terrible els enfonsà, matà la resta dels homes i quedà Ulisses “...i la ressaca se’n du pelada la quilla; l’arbre arrencat flotava contra ella i portava embullada una burda de popa d’un cuiro de bou, molt ben feta; jo que hi lligo plegats l’un i l’altre, el pal i la quilla, i asseient-me a cavall, m’abandono als vents ruïnosos” Ullisses es va trobar  a l’escull d’ Escil·la i en front, l’espantable Coribdis. Era el moment que aquesta xuclava l’aigua salada i Ulisses va poder penjar-se dalt d’una figuera borda, dalt de la cova. Esperà que Caribdis tornés a escopir l’aigua i amb ella les restes del buc que havia quedat i remant amb les mans fugí del lloc. “nou dies, vaig ser dut; i el desé, negra nit,m’empenyeren els eterns fins l’illa d’Ogígia, on habita Calipso, bella amb els seus grans bucles, terrible deessa que parla, que m’acollí i agombolà”

Ulisses acaba aquí la seva explicació Alcínous i Artrete de les seves aventures.

EL DARRER PAS DE MAR

Alcínous  que ha quedat fascinat per la narració “del cantaire” li dona totes les ofrenes “roba, or i totes les altres coses que heu enviat en do els consellers dels feacis.Ara afegim’hi un trespeus dels grans, amb una caldera cada baró...” Feren ofrenes a Zeus, begueren vi i quan es fa de nit, en una nau preparada amb tots els honors “Arete envià tres dones serventes: l’una portant el mantell rentat de fresc i la túnica; seguia amb el cofre massís, tenint-ne la cura, i amb el pa de forment i el vi vermell la tercera” Uliises es reportat per fi a l’illa d’Ítaca adormit. El deixen dormint sobre la sorra, depositant els presents al peu d’una olivera i se’n tornen.

Posidó, que odia a Ulisses, ple de fúria clama a Zeus i decideix venjar-se dels feacis que han ajudat Ulisses “i vet aquí, s’acostava la nau viatgera ràpida; i fent un pas, el déu que sorolla la terra la convertí en un penyal i en clavà les arrels ben pregones, amb un cop de palmell, i després se’n tornà d’on venia” Zeus converteix la nau que havia portat Ulisses en una roca, que vol que cobreixi la ciutat. Alcínous que ja li havien predit la feta, invoca pregàries i fa immolar dotze toros en sacrifici per que Zeus els compadeixi.

 

 

Tercera part: LA VENJANÇA D’ULISSES

L’ARRIBADA A ÍTACA

Ulisses e desperta i Atenea l’envolta d’una boira que no reconeix la seva illa. Atenea se li apareix en forma de noi i després de dona i li diu que és a Ítaca però no pot dir a ningú que ha tornat. Ulisses no creu que estigui a la seva illa i Atenea li va ensenyant “Mira, aquest és el port de Forcis...i prop d’ell, a tocar, hi ha la cova amable i obscura consagrada a les Nimfes que Nàiades, hom anomena. Veus?. Aquella és l’espluga sostrada, on tantes vegades has honrat les Nimfes amb una hecatombe perfecte”  Atenea esquinçà la boira i Ulisses se n’adona  i besa la seva terra. Per indicació d’ Atenea guarden els tresors que li donaren els feacis en una cova que tapien amb una pedra.

Atenea li diu que li farà costat en la venjança contra els pretendents de Penélope igualment que va fer a la guerra de Troia. “i més d’un, bé m’ho penso, esquitxarà de sang i cervell sense fites d’aquests senyors pretendents que la teva hisenda devoren”

Atenea diu que el farà inconegut per qui el vegin “i rauré del teu cap els rossos cabells, i vestir-te vull d’un parrac, que espanti de veure que dintre hi ha un home. I et menjaré de ronya els dos ulls abans tan esplèndids, tant, que repugnaràs als pretendents, en mostrar-te, i a la teva muller i al fill que has deixat a les sales”  Així ho fa i l’envia al porquer que està amb els bacons, mentre ella va a Esparta on hi ha el fill Telèmac, a casa de Menelau per a preguntar noves del seu pare.   

CONVERSA D’ULISSES AMB EUMEOS

Ulisses amb aparença d’un vell mendicant amb bastó i sarró miserable ple de forats puja als penya-segats on es troba el porquer “cinquanta truges totes parteres” i fora els verros que cada dia es van menjant els pretendents. El porquer sent pena pel pobre vell i el convida a entrar a la barraca per a donar-li pa i vi i dinar-li ànims. Li explica que el seu senyor Ulisses va anar a la guerra de Troia i es va perdre i com els pretendents s’estan menjant la seva fortuna que era molta. El porquer agafa dos garrins, els mata, els rosteix i els hi ofereix amb vi dolç. Mentre li explica que Ulisses és mort, Ulisses li diu que el seu senyor tornarà i li explica una història falsa de les seves aventures, que va estar al país del tesprots on el varen acollir i a on li van dir que havien acollit Ulisses i que ple de riqueses l’enviaven a la seva illa. Eumeos, el porquer, no se’l creu perquè fa molts anys corren per Ítaca moltes falòrnies que són mentida i se’n van a dormir

AL CAMP

A’ endemà el porquerol crida als seus homes i mata el millor dels bacons com honor del seu hoste i prega perquè Ulisses torni al seu habitatge. Després del bamquet se’n van a dormir i cau una tempesta. Ulisses posa s prova a Eumeos i li explica una història que quan era a la guerra de Troia, Ulisses el va ajudar una nit freda a poder-se abrigar. Eumeos li dona un bon jaç i manta a la vora del foc i ell  se’n va a dormir amb els verros.

EL RETORN DE TELÉMAC

  Atena, que ha anat a Esparta a trobar al fill Telèmac, li diu que marxi cap  a Ítaca i vagi en compte perquè els pretendents de la mare el volen abordar entre Ítaca i Same i el volen matar. Li dóna instruccions que navegui de nit ben lluny de les illes i que quan arribi vagi a veure el porquer i s’hi quedi una nit. Menelaos, el rei  el vol retenir i l’omple de regals abans de marxar “Menelaos llavors agafà la copa bessona i al seu fill Megapentes manà que portés la cratera d’argent; i Helena entretant s’havia acostat a les caixes on tenia els seus vels, brodats per ella amb fatiga. I va escollir-ne un Helena, divina entre dones,que era el més bell dels brodats, i el més complet, i lluïa com un estel”

Quan marxa amb un carruatge acompanyat pel fill de Nèstor, ve una àguila amb una oca agafada a les seves urpes. Helena “la del gran vel” pronostica que Ulisses ha tornat. Telèmac demana al fill de Nèstor que el deixi marxar abans que Menelaos el torni a retenir.

Telèmac a punt d’embarcar es troba Teoclimen, descendent de déus que va haver de fugir de Pylos perquè va matar un home i els seus familiars el persegueixen. Li demana que l’aculli a la nau perquè és un fugitiu. Telèmac l’acull i parteixen cap a Ítaca. “i els envià, propici, un oreig la d’ulls clars, Atenea, fresc que l’airecel arremia, per tal que el navili ràpidament acabés la carrera per l’ona salada”

 

 

 

AL CAMP

Ulisses  sopa amb el porquerol i altra vegada per provar-lo, li diu que marxarà a la ciutat i intentarà barrejar-se amb els pretendents per fer-los de criat. Eumeos li diu que no hi vagi perquè els criats són donzells joves i ben vestits i que es quedi perquè no molesta.

Ulisses demana pels seus pares i Eumeos li explica que Laertes, el seu pare, encara viu, viu retirat en el camp, pregant tot el dia perquè el seu fill torni. Eumeos li explica la seva història: Fill deCtesi Ormènica, rei de la illa de Síria, prop d’ Ogígia, va ser segrestat per uns fenicis que embadocaren una serventa, per vendre-se’l a bon preu.Camí de Ítaca, Artemis la fletxera la va matar i Eumeos va ser venut a Laertes.

Mentre tant Telèmac ja ha arribat a Ítaca, va  a veure al porquerol tal com li han manat. Teoclimen li diu on ha d’anar i el confia al seu company Pireos.

ULISSES RECONEGUT PER TELÉMAC

 Telèmac arriba a la barraca mentre Ulisses i Eumeos esmorzen. “s’atuà en el llindar; i el porquer, esbalaït va fer un salt i li van caure dels dits els vasos en què feinejava barrejant un vi ple de foc, i va córrer a l’encontre del senyor i li besà la testa i els ulls que fulgien i totes dues mans i li queia una ufana de llàgrimes”

Telèmac s’asseu i pregunta qui és aquest hoste (Ulisses). Eumeos li explica la falsa història que Ulisses li havia explicat i li diu que faci amb ell el que li plagui. Telèmac diu que li enviarà vestits i menjar però que resti a la cabana perquè el palau no és un bon lloc perquè hi ha els pretendents.

Telèmac li diu al porquerol que vagi a donar-li la notícia a Penèlope que ell ja ha arribat i també avisi al seu pare. Quan es queden sols, Atenea se li apareix en forma de cos de dona i li diu  que ja es hora que li digui qui és al seu fill i preparin la venjança. Atenea el toca amb la vareta  i es converteix altra vegada amb el semblant d’Ulisses. “que es tornés ben rentat el mantell i la túnica, sobre el seu pit i engrandí el seu cos i la seva jovença. Se li embruní de nou la pell, li tibaren les galtes i al voltant del mentó la barba tornar a blavejar-li” Ulisses entra a la barraca, Telèmac s’espanta del canvi i Ulisses li confessa que és ell. “sóc el teu pare...Diu i besa el seu fill i galta avall deixa caure una llàgrima a terra, que havia aguantat sense treva”

Telèmac continua sense creure-ho fins que ho accepta. “tenint el seu pare abraçat, gemegava, escampant ufana de llàgrimes, i a tots dos els pujava del cor un desig de lament. I ploraven a crits i més espès que uns ocells, trencalossos, voltors urputs, als quals uns pagesos han robat els petits del niu, abans de treure ales, tan llastimós era el plor que dels ulls un i l’altre estil·laven. I sanglotant, se’ls hauria colgat el sol...”

Ulisses, que ha arribat després de vint anys,  pregunta a Telèmac a veure si ells sols podran contra els pretendents o hauran de demanar ajuda. Han de batallar contra molts vinguts també d’altres illes. “de Dubliqui han vingut una lleva triada de prínceps, són cinquanta-dos i sis criats que els segueixen; els de Same són quatre damunt la vintena, i egregis; i els de Zacintos són vint, de la senyoria d’ Acaia, d’Ítaca mateix n´hi ha dotze, tots ells dels més nobles; i no compto Medont l’herald i diví cantaire i dos altres servents”

Ulisses li diu que els déus els ajudaran,que vagi al palau i no digui res a ningú. Anirà altra vegada vestit amb parracs i encara que els pretendents el maltractin, Telèmac ha d’aguantar. Li diu que amagui  les eines de guerra en el lloc on hi ha el tresor. A la idea d’Ulisses de provar les persones de quin costat estan, Telèmac li diu que no ho faci amb els homes per no perdre tant temps però si amb les dones “mira les dones, jo sí, t’aconsello que facis enquesta, quines et deshonren i quines són netes de culpa”

Els pretendents, quan veuen que Telèmac ha tornat i no l’han pogut matar maquinen com fer-ho. Amfínom, el preferit de Penèlope, diu que primer ho han de consultar als déus. Penèlope que sap que intriguen per matar al seu fill, retreu a Antínous que Ulisses va salvar el seu pare i així ho paga. Eurímac li diu que mai matarien Telémac però en realitat estan ordint la seva mort.

Quan el porquerol torna a la cabana, Atenea ha reconvertit Ulisses altra vegada en un vell ple de parracs.

A LA CIUTAT

Telèmac li diu al porquerol que el mendicant vagi a la ciutat a demanar almoina i que ell anirà al palau a veure la seva mare. Telèmac arriba al palau i li explica a Penèlope que ha anat a veure el rei Nèstor i després Menelaos però que no saben res d’ Ulisses. Un dels Vells del Mar li digué que l’havia vist plorant en una illa retingut per la nimfa Calipso.  Teoclimen, el que va ser portat per Telèmac en la seva nau i que ara està hostatjat en el palau, li diu a Penèlope que Ulisses ha tornat. Mentre tant Eumeos el porquerol i Ulisses esparracat van a la ciutat, l’ l’insulten i arriben al palau.  Troben entre fems un gos de caça que havia segut d’ Ulisses  que reconeix. Eumeos entra el primer i a continuació Ulisses. Telèmac li diu al porquerol que li digui al mendicant que demani almoina als pretendents un a un, i així ho fa Li donen viandes però s’enfronta a Antínous al qui li explica la seva falsa història i Antínous enfurismat  li llença l’escambell pel cap. Penèlope que se n’ha assabentat, demana al porquerol qui és el mendicant i Eumeos li diu que li ha explicat que en els seus viatges sabia noves d’Ulisses. Ulisses accedeix a veure’s amb la reina en “el sol post, mentre que el porquerol torna  amb els seus porcs.

 

PUGILAT D’ULISSES CONTRA IROS

Ulisses mendicant se’n troba un altre que competeix demanat almoina pel palau i carrers  “que no tenia nervi ni força això que era alt i de bella presència”Antínous els repte a barallar-se i el que guanyi li donarà menjar. Ningú no creu que Ulisses amb aparença de vell decrèpit guanyi “va cenyir-se  aleshores Ulisses els parracs al voltanat dels lloms i ensenyava les cuixes belles i grans i es veieren les seves amples espatlles i el seu pit i els robustos braons” Atenea li engrandeix el cos, tots es queden admirats i guanya “descarregant aleshores tots dos els punys, va colpir-lo,iros el muscle dret, però Ulisses al coll va plantar-li,sota l’orella el cop; i els ossos de dintre cruixiren,i tot seguit de la boca sortí una glopada veremella;i va caure a la pols fent un bram, i va estrènyer les dents, reguitnant contra terra”

Penélope és adormida per Atenea “abocà un son dolç, on estava, i s’adormí de sobines i tots els seus junts s’afluixaren, sobre el llit de repòs. I entretant la divina entre dees va fer-li dons immortals perquè els aqueus l’admiressin. De primer li rentà la cara amb bellesa d’ambrosia (menjar dels déus) , untament que la ben coronada Citera fa servir, quan pren part en el chor delitós de les gràcies. (i va fer-la més alta per qui la veiés i més grossa) i li donà blancor que ni un marfil quan el serren). Penélope va  a la sala on hi ha els homes acompanyada per serventes  perquè li fa vergonya i els pretendents es queden astorats “els genolls van fallir-los i el cor va encantar-se’ls d’amor, tots a l’hora fent vots per tenir-la al llit de companya”

Penèlope retreu al seu fill  perquè ha deixat que hi hagi hagut la baralla entre els mendicants. Retreu als pretendents que abans eren ells els que feien ofrenes quan pretenien una esposa i tots es posen a fer portar regals valuosos que s’emporta a les seves estances. Els pretendents continuen a baix fent festa mentre les criades els serveixen. Ulisses els hi diu que marxin amb Penèlope que ell se’n cuidarà però se’n riuen d’ell. Melanto “la galta florida” amistançada  d’ Eurímac l’insulta i Ulisses entra amb còlera espantant a les serventes que marxen corrent amunt. “ ah quin discurs!. Vos veure com vaig a contar-ho a Telèmac, gossa, el que dius, perquè faci trinxar-te membre per membre?

Antínous i els seus companys continuen insultant Ulisses fins que marxen perquè Amfínom diu que el deixin estar. Es queden sols Ulisses i Telèmac i Ulisses li diu de guardar totes les armes i així ho fan.

 

CONVERSES D’ULISSES I PENÈLOPE EL LAVATORI: ULISSES RECONEGUT PER URICLEA

Telèmaca se’n va a dormir i Penèlope vol parlar amb Ulisses: qui és i d’on ha vingut. Mentre Penèlope li diu que ha estat teixint i desteixint un llençol per amortallar Ulisses si era necessari,durant tres anys fins que unes serventes la varen descobrir, Ulisses li explica una falsa història: Originari de Creta, va acollir Ulisses i els seus companys durant dotze dies fins que varen salpar. Penèlope li pregunta com anava vestit i Ulisses li explica fil per randa (preciosa descripció. Pag.328) i Penèlope plora “escoltant-lo plorava, i la pell dels seu rostre es fonia, com veiem que la neu, es fon al cim de les serres quan l’estova el xaloc, després que el ponent l’ha empilada, tal es fonien en plors les seves galtes formoses, sanglotant pel marit que li seia al costat!”

Ulisses, el mendicant, li diu que Ulisses ja torna i Penèlope demana a les serventes de vestir-lo bé i banyar-lo però Ulisses només vol que li toqui els peus una serventa vella. Penèlope accedeix i crida Euriclea que el va criar de petit. Euriclea se n’adona que és Ulisses per una cicatriu que li va fer un porc senglar quan anava de cacera amb el seu avi (preciosa descripció. Pag. 334) Euriclea “la cicatriu conegué i el peu amollà, que va caure i pegà en el gibrell, i va fer un estrèpit el bronze i es tombà de costat, i l’aigua va anar-se’n per terra i ella tingué alegria i dolor, i els ulls se li ompliren de llàgrimes, i la veu, d’un broll tan clar va estroncar-se-li”

Ulisses li fa prometre no dir-ho i Penèlope li explica un somni (p. 337) que  Ulisses l’interpreta com el retorn d’Ulisses i la seva venjança. Penèlope li explica que vol fer una prova als pretendents: Que travessin am les seves fletxes l’ull de dotze destrals en renglera tal com feia Ulisses.

 

ABANS DE LA MATANÇA DELS PRETENDENTS

Ulisses es queda dormint al vestíbul en una pell de bou. No pot dormir , sent les serventes que es colguen amb els pretendents i entra en còlera però Atenea li diu que es tranquil·litzi i el fa dormir. A dia següent preparen el banquet en el que Telèmac lo dóna un lloc i menjar en un seient groller amb taula petita. Els pretendents continuen insultant-lo i ajustant la mort de Telèmac. Aquest el defensa i els pretendents continuen també rient-se’n de Telèmac perquè protegeix els mendicants. Mentre tant Penèlope sent tot el que està passant.

 

EL CONCURS DE L’ARC

Atenea posa en el cor de Penèlope que organitzi amb els pretendents el concurs de l’arc i baixa al lloc on hi ha els tresors a buscar-lo