L'Odissea, d'Homer. Una aproximació psicoanalítica (Mercè Rigo)

 

Freud per a comprendre la sexualitat infantil diu que no solament s’ha d’entendre l’anatomia, sinó que és indispensable la familiaritat amb la història de les civilitzacions i amb la mitologia. Amb l’ enfocament de la medicina centrada en el real del cos, no n’hi ha prou perquè pot  deixar de banda el psiquisme., del que ens dóna molta informació la mitologia.

Freud va utilitzar sovint referències mitològiques per explicar els seus conceptes, com per exemple l’ Èdip que ha quedat com una referència universal.

Freud diu, que els mites tenen una afinitat estructural amb els somnis, doncs ambdós expressen els desitjos humans . El que és impensable: la mort al pare, desitjar la mare...va ser  pensat en els mites.

 Els mites no són símbols, però sovint n’apareixen en els relats. El símbol és una representació d 'una idea, n’evoca d’altres, mitjançant algun procediment d' analogia. Els símbols que el pacient desxifra  en un somni, són interpretats per cada subjecte, segons la seva pròpia història, i tenen la funció de cobrir, velar la veritat. En canvi el mite és un relat no censurat que narra obertament l’assassinat, l’incest, les passions i sentiments de la humanitat sense vels, ni repressions.

. La fatalitat divina en que queden abocats els sers primitius per ordre dels déus, Freud la relaciona amb els desitjos inconscients i universals, fats anteriors de la nostra història que configuraran  el nostre propi desig,  seran reprimits i   formaran part del ser humà des del moment que apareix la vida.

 

La recerca d’Ulisses, de l’ Ítaca, el paradís perdut; que tots busquem al llarg de la nostra vida, és una recerca sempre insatisfeta que ens porta a cercar en objectes i projectes el que mai arribem a assolir i per tant motors del nostre desig  Retinguts  en el nostre recorregut de  la vida,  pel  plaer del cant de les sirenes, de Calipsos, Nausicas o Circes (objectes de desig) que ens sedueixen,   ens hi quedem fixats i sovint desviats de la pròpia ruta.

 

La marca en que Ulisses és reconegut, no té a veure amb la seva semblança imaginària sinó  en una cicatriu, aquet significant-marca, diu  Lacan , que es registra en el conscient i en l’ inconscient, que representa al subjecte i el determina. Gràcies a posar-se  un nom  NINGÚ, Ulisses utilitza un significant que el salva d’una mort segura a mans de Polifem.

 

Ulisses aquest  heroi descendent de déus, té totes les febleses de la humanitat; ser mortal i tot el que comporta: La terrible venjança, la rivalitat,  l’odi, l’orgull, la passió, el dolor i el desemparament de sentir-se nu davant dels fats que l’assetgen. Ulisses plora, plora molt  per la seva pròpia pèrdua i desarrelament i el seu final tindrà a veure també amb aquest fet. Quan trobi un lloc on NINGÚ, no conegui el mar (el medi d’ Ulisses) allà hi haurà d’enterrar el seu rem i després morirà.

Elpènor, el seu company que mor embriac  i es retrobat quan baixa a l’Hades, li demana delerosament els funerals. Ser cremat i “planta’m sobre la tomba el rem amb que vivint jo remava, quan era amb la colla”

 

Ulisses serà recordat en un lloc desconegut, un rem que ningú no sabrà de la seva significació. Quedarà com un significant per a la història.

 

                                                        Documental BBC

 

                                                                 Ulisses 

(sí, la pel·lícula amb en Kirk Douglas i la Silvana Mangano 💓)

 

                                                                Ulises 31                                  

(no he pogut evitar-ho 😏, però aquesta sèrie va apropar la mitologia grega a molt jovent d'una manera diferent i amb una qualitat sorprenen)