Cels i Mars, de Vicenç Ambrós i Besa (Glòria Calafell)

 

Vicenç Ambrós, va néixer a Berga l’any 1982. Criat a la comarca del Lluçanès. Ara viu a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).  Professionalment és advocat i treballa a l’Administració Pública.

Parlar de Vicenç Ambrós i de la seva activitat literària és fer-ho de la seva CREATIVITAT, la qual cosa tots nosaltres coneixem.  Obvio, per tant, fer-ne gaire esment que és autor de novel·les, gairebé totes premiades; d’un llibre de relats i autor de poesia.

Quant a aquest últim gènere, em referiré al recull que ara ENTRE TOTS COMENTAREM,  en la tertúlia d’avui: Cels i mars (2023) perquè l’autor i el seu “jo poètic” en són tertulians, també.

Cels i mars

Cal dir que el poemari posa en relleu la qualitat poètica de Vicenç perquè tots els poemes han estat premiats en diferents concursos literaris.

No hem de cercar, per tant, una temàtica unitària perquè el tema, a vegades, depèn dels poemes que l’autor va enviar al concurs en què va/van ser premiat/s.  Val dir que, segons quina temàtica, l’anirà repetint en diferents poemes dins del recull.

 

El poemari està dividit en dues parts: 

Tesseles i Mosaics.

L’autor ha separat aquest poemari seguint el criteri següent:

Tessel·les. Cadascun d’aquests poemes estan premiats individualment.

Mossaic. Són petites composicions de poemes que formen una unitat.

En tot el poemari torbarem el mestratge poètic a través de la part formal:

 

[1]Mètrica, rima i estrofa

Així ens adonarem que des del punt de vista FORMAL, l’autor és un bon polimetrista perquè empra amb innegable puresa el VERS d’ART MAJOR, el decasíl·lab, vers de la lírica culta catalana, com el d’ART MENOR, el quatrisíl.lab. 

Quant a RIMA empra el VERS LLIURE diferent del VERS BLANC en l’art major i també la RIMA CONSONANT (RIM = SÍL·LABES AGUDES, RIMA= SIL·LABES PLANES).  Adonem-nos que aquesta última l’empra en vers d’art major.

 

Ex. De vers decasíl·lab i diferent rima

 

                        Remor de fons  (VERS LLIURE)

 

Flueix el temps cremós les ones,       (A)

Dreçant les veles com clivelles blau  (B)

enllà. M’angoixa aquest silenci d’hores  (A)

properes, l’ombra humida d’un edèn (C)

d’aigua i sal.  La trama d’incertituds  (D)

que enterbolien l’aire, avui tan sols  (E)

difuminen l’horitzó. M’enlluernen  (F)

els fins contrastos impressionistes (G)

                  d’un vals lleuger de frisors i perfums.(H)

 

Veiem que en aquesta estrofa de nou versos, sols el 1r vers i el 3r rimen en consonant, la resta no rimen ni amb el 2 primers i entre ells.  És un vers LLIURE.

Dins d’Entorns i camins, hi trobem quatre sonets d’estructura (dos quartets i dos tercets) i rima (encadenada en els quartets) rigorosament clàssiques

Sonet I

Els carrerons tracen la fesomia (A)

d’un laberint de formes ancestrals. (B)    Mostra de rima encadenada

Projecten veus, talment elegia,(A)

que envolten les imatges espectrals (B)

 

Una calitja confon l’harmonia,

damunt les teulades desiguals.  (aquesta estrofa repeteix la rima anterior)

L’immens terrat d’una iconografia

condormida amb els aires hivernals.

 

Cada cop que es dissolen vells trajectes (C)

en queden ferms indicis persistents. (D)

Són els estímuls -batecs imperfectes- (C)

Fixem-nos en la combinació de rima dels dos tercets.

Convertits en avenços emergents (D)

Bressol i túmul de plans o projectes (C )

que mantenim amb instints vehements (D)

Com podem adonar-nos des del punt de vista formal aquesta estructura és perfecta.

 

 

Pel que fa als versos d’art menor, hi predomina el vers lliure, sense rima, però també hi trobem amb rima consonant:

 

Dins de Tres postals

Llum de tarda  (versos octosíl·labs amb rima els imparells  1 i 3)

 

Diria que allò que vaig veure 

fou la llum d’una tarda d’estiu,  (a)

filtrant-se a través dels pollancres,

nedant, en reflexos, al riu (b)

 

El vers d’art menor que impera és el quatrisíl·lab escrit en vers lliure.

Dins Vindran nous aires

 

Preàmbul

 

Tota escomesa

Parteix d’infondre

que no rendir-se

també és guanyar.

Dins dels recull, cal no oblidar-nos dels Haikús,  poesia importada de la cultura japonesa en què la natura es fusiona i es sintetitza amb l’extrema brevetat lingüística.  En nostra llengua sol tenir

Té l’estructura següent 3 versos

4-6-4  Comptant amb la mètrica catalana que s’atura a l’última síl·laba tònica

Llisor opalina 

sobre el gris de la balma.

Goteja l’aigua.

 

Com veiem, el mestratge de les formes poètiques, quant a estrofa, mètrica i rima, en l’autor resta més que palès.

 

En els apartats de TEMES, LLENGUA I IMATGES, he pensat que els tertulians i tertulianes tenen molt a dir perquè, junt amb la presència de Vicenç Ambrós com a autor, són els REINTERPRETANTS DE LA POESIA.  Una poesia en què el jo poètic s’extrapola i recrea diferents temàtiques perquè la realitat passa pel sedàs de la subjectivitat de l’emissor, en aquest cas el “jo poètic”. 

Aquesta subjectivitat s’apropia del lector (receptor) en llegir poesia per la propietat de síntesi i recreació lingüística del tema d’un poema, ja que el receptor té una capacitat d’esdevenir un altre “jo poètic”

Temes

Si ens hi fixem la REALITAT és el de Vicenç.  Així el seu “jo poètic” reinterpreta el tema de la guerra en diferents parts de poemari, la precarietat, la por... Sempre com una denúncia però, també, un esperit de lluita, de vitalitat i ressorgiment.  Per això dic que amb el rerefons d’un paisatge urbà o bucòlic (Haikú).  Dic que la poesia de Vicenç Ambrós és vitalista

 

Llengua i imatges

En llegir poesia, un dels aspectes més importants és la llengua: riquesa lingüística i la imatgeria retòrica: símils, metàfores, anàfores, personificacions... Com podrem adonar-nos, Vicenç Ambrós domina aquests aspectes abastament.

 

...                     somnis anònims

talment com el solatge prim i amorf,

d’unes vides estroncades i foses

entre els replecs voraços de l’oblit.

(fragment de Somnis anònims)

 

Per acabar he de dir que tot el poemari excel·leix en qualitat perquè en tots els poemes Vicenç Ambrós ha sabut trobar a partir del seu “jo poètic” el llenguatge adequat pel tema que ha escollit.

Felicitats, Vicenç!!!

 

 

---

[1] No parlo del RITME en el comentari perquè, actualment, no se’n parla.  He de dir, però, que els poemes del recull tenen ritme, sobretot en els Haikús i en els quatrisíl·labs.