Sonets i dècimes del rector de Vallfogona. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

 

Francesc García, el Rector de Vallfogona, va néixer a Saragossa l’ any 1579, en un temps on les abundants riqueses procedents d’ Amèrica, portaran a crear dues societats molt diferents: la noblesa de Castella en mig de les desigualtats socials i una col·lectivitat més homogènia a Catalunya, receptora d’immigració occitana, amb  èpoques de fred i bandolerisme que donaran peu a un estat de desengany, reflex en l’ art i literatura barroca.

El seu món poètic conjuga elements i plans molt diferents, abunden els contrastos i fomenta qüestionar   les  idealitzacions. L’ home pessimista que utilitza l’humor i la burla com compensació, la possibilitat d’introduir la lletjor en el món artístic, la intensificació del macabre que té el valor d’estimular el desengany davant les vanitats mundanes( Rossich, p.36)

 

El rector converteix la poesia en un joc: El gust per la sorpresa, el contrast i els canvis de to dins el mateix poema. No permet que el lector es deixi dur per la bellesa, tard o d’hora hi ha un trencament, una broma, una contradicció (p.37) El sexe com un parany, la destrucció dels tòpics, típics del barroc: les coses no són el que aparenten: Com el poema “El desengany del món” on les grans utopies socials son qüestionades. El món com un gran teatre, l’escassa fe en la condició humana(p.39)

J. Lacan,    ens dona  un exemple, en la pintura, de com les coses no son el que aparenten, com ens deien durant el barroc. La introducció del contrast, la introducció del què és macabre a tanta vanitat.

En el quadre “Els ambaixadors” de “Holbein el Jove”, de l’ any 1533, dos ambaixadors francesos s’intercanvien objectes de ciència, art, etc.  Si mirem la pintura de front, una taca allargada, a sota, del quadre ens desconcerta, però si canviem la perspectiva, intentant posar-nos de costat, la taca allargada es converteix en UNA CALAVERA. Aquest fenomen, anomenat ANAMORFOSI el podríem constatar amb la imatge d’un penis tatuat on la figura dibuixada canvia de forma, segons la tumescència de l’òrgan. El sexe com un parany imaginari on hi juguen les idealitzacions.

El Dr de Vallfogona potser sabia de la mentida de les aparences i per això es va prendre poc seriosament la seva poesia, no tenint  gaire cura perquè passés a la posteritat. Va escriure fent manuscrits no signats, divulgats oralment, o amb pseudònims que han desorientat als investigadors, escrits censurats, prohibits per la inquisició, que com tot el que és prohibit, va   fomentar molt més la seva fama la seva fama.

 

Any Rector de Vallfogona (llista de reproducció a Youtube)