Urbàs i Org. La sang dels déus, de David Gómez Simó (Alícia Gili)

 

Què és Urbàs i Org. La sang dels déus? Pot ser com l’autor no sóc el més adequat per definir-la amb exactitud, per allò de què no puc ser massa objectiu. A veure, a mi m’agrada. El resultat final és, gairebé, el que pretenia i no trauria res del que hi ha, pot ser, afegiria encara més coses. Però això ja seria una altra història.

Per començar, diré que la novel·la és el resultat de sumar un relat que havia participat al concurs de relats eròtics convocat per la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia amb el Concili Fetiller. A això vaig afegir-li un munt d’idees que feia anys em rondaven pel cap i, que crec, són les que cal explicar una mica.

Comencem:

L’espiral del Temps o com el Samsara pren forma:

Si coneixeu una mica les tradicions budistes haureu escoltat parlar del Samsara. El cicle de la vida —naixement, mort, reencarnació— es veu representat sovint com una roda o espiral per on ens belluguem en un cicle on les accions comesses (karma) determinen el que ens ha de passar en la vida present o les futures, fins que assolim el Nirvana/Mokxa.

La idea de l’espiral del Temps per on transita la història fa referència a aquesta evolució, però amb la possibilitat de fer trampes i passar d’un nivell a de l’espiral a l’altre.

Una història amb molts punts de partida i un univers comú:

Al llarg de la història, desfilen un munt de personatges que ja tenen una vida prèvia dins de l’univers Goblin. És el cas dels minairons i la nau Pols de Goblin, que ja van aparèixer en altres relats meus, cosa que em permetia lligar l’aventura que havien viscut prèviament amb aquesta novel·la (i de pas recuperar a l’Armon, que sempre m’ha sigut molt simpàtic) i llençar-los cap a una nova peripècia.

En trobareu d’altres, fruit de la imaginació de les companyes i companys del Concili: la Rhedyn Cordegel, Ainhara i Gesta (aquí vaig cometre delicte de plagi, però crec que ja m’han perdonat), espais en comú com Olla d’Esbudella o l’escola Dogiel Dienvel, que és creació de la Sònia Boj per un relat que vam escriure a quatre mans.

Totes les referències a altres novel·les o relats les podeu trobar com a peu de pàgina en el llibre, per si sentiu curiositat de seguir llegint.

El perquè del sexe explícit, la xocolata i, encara que no ho sembli, la coherència en el relat:

Escriure un relat eròtic té molts matisos. No és el mateix per a tothom i cal tenir un bon domini de la narrativa (com en el cas de les narracions de terror), per fer que el lector s’impliqui en allò que escrius.

Res més lluny del meu propòsit, jo no volia fer una novel·la eròtica. Volia escriure una novel·la provocadora que incomodés i divertís a l’hora. Per això les descripcions són tant gràfiques i estan situades a l’inici de la història. El lector accepta la proposta? Vols veure que més hi ha? Doncs sorpresa, la història va d’una altra cosa i no és precisament el sexe (bé, una mica sí).

La sang dels déus va de política, de crítica al patriarcat, a les relacions de domini (Urbàs s'emporta a Org agafat per la titola en el primer capítol), de televisió porqueria, de la religió, de les prohibicions i la intolerància, de la tolerància entre gent ben diferent, de diversitat sexual... I així fins a arribar a Igbet, la nena rodesiana.

Per què clar, si crees una raça exclusivament de dones que s’alimenten de sexe, que passa amb les criatures petites? Com s’alimentaran? Bé, aquest punt em va permetre de crear una metàfora aquella cosa tant perillosa, que diria Murakami a La mort del comanador, que queda oculta dins de la història. L’heu vist?

Wilhem Reich i l’orgó. L'energia universal dels orgasmes:

I es que en això tampoc soc massa original. El poder de l’orgasme com a element alliberador dels traumes, era un tema que a mitjans dels anys vuitanta es parlava molt dins del món del quiromassatge, on en movia i treballava. Les seves teories sobre la repressió de les masses que acaben portant al feixisme i com aquestes estaven relacionades amb la repressió de la libido, em van ajudar a crear la darrera batalla on l’energia d’un orgasme compartit acaba amb el sadisme del déu Tulú.

Urbàs i Org, l’anatomia complementària i un univers flexible:

Un dels grans problemes que tinc a l’hora d’escriure és la versemblança. No suporto escriure res que no sigui possible en la manera en què està descrit. És per això que els tentacles d’Urbàs són complementaris a les vagines d’Urbàs, que en té tantes com notes musicals per una raó concreta. Les descripcions anatòmiques són exactes, tant les exteriors com les interiors (en el cas de la Sagrada Xona Amurosa, també). Fins i tot, la teoria del trencament de l’espai-temps per part de Tulú té a veure amb la física quàntica i la teoria de l’univers en forma de malla.

No cal dir-ho, la Sagrada Xona Amurosa:

Una vegada més, aquest nom fabulós no és cosa meva. Va ser un comentari de la Sònia Boj en el whatsapp del Concili Fetiller, del que em vaig apropiar i vaig donar forma. Per cert, en origen, la deessa era una vagina dentada, però em va semblar millor retirar les dents i fer-la més amigable.

Les referències cinematogràfiques:

De referències al cinema n’hi ha un munt, com no podia ser d’altra manera en una història com aquesta.

D’entrada, trobarem Alien, el vuitè passatger i una referència al Cinquè element, per obra i gràcia de l’il·lustrador. Seguim amb Blade Runner i La guerra de les galàxies (el concepte Star Wars vindria molt més tard en la meva formació). Per descomptat, Encontres en la tercera fase (en una de les propostes més agosarades de la novel·la i que em va divertir molt crear). Després vindria en Keanu Reeves i el seu personatge d’acció John Wick al que vaig afegir la vestimenta d’una de les dolentes de la sèrie La llegenda del cercador. També hi ha una referència a la mítica sèrie El nan roig i, en acabat, a la mai prou reconeguda Star Trek.

Entrevista a Llegir.cat